Publicat en el Diari de Balears el 23 de maig de 2009.

Em consulten si la paraula espanyola rejoneador té com a equivalent català rellonejador. La paraula pot semblar una broma, però el fet és que el Termcat l’any 2001 va “normalitzar” aquest terme, igual que rellonejar i relloneig. Costa de dir! El mateix dia la mateixa institució “normalitzava” una altra perla terminològica del mateix domini: noveller. Després d’això, el diccionari d’Enciclopèdia Catalana donava entrada a les dues paraules. Es veu que els termes aprovats pel Termcat són acceptats immediatament a Enciclopèdia Catalana —com el llastimós bloc (és a dir, blog)—, sense esperar ni tan sols un temps prudent per a veure si quallen o no i si la Secció Filològica els confirma. Continua aquí.

Article publicat en el Diari de Balears el 16 de maig de 2009.

Si la setmana passada parlàvem de grip, a causa d’una trista actualitat, el mateix fil ens durà avui a parlar del nom del país que primer ha patit les conseqüències de la passa actual. La normativa vigent ha implantat Mèxic, però molta gent diu encara Mèjic, que deu ser l’única forma de la llengua parlada pre-fabriana. Una forma que reivindiquen algunes persones, de vegades enèrgicament. Continua aquí.

Publicat en el Diari de Balears el 9 de maig de 2009.

Tractarem avui del nom d’una malaltia de la qual, lamentablement, es parla molt aquests dies. Les llengües europees tenen dues paraules per a aquest mal: la que prové del mot francès grippe i la que prové del mot italià influenza. La més antiga de les dues, en sentit mèdic, és influenza, documentada en italià en el segle XIV, presa del llatí influentia i que recorda la creença de la influència dels astres sobre la salut i la malaltia. Una creença que també es manifesta entre els catalans, i així Coromines ens mostra un document de 1375 que parla d’una persona “malauta de la influència”, tot i que no sabem exactament quina mena de malalties eren aquestes influències medievals. Continua aquí.

Publicat al Diari de Balears el 2 de maig de 2009.

[…] El fet és que la possessió de l’aeroport en època moderna s’escrivia —a la castellana— Son San Juan, i el topònim es traduí després element per element, per la qual cosa ara tenim Son Sant Joan. […]. No sé per què, en un país amb tants de toponimistes i tants de lingüistes i tants de normalitzadors encara continuam escrivint Son Sant Joan. Si algú ho entén, que ens ho expliqui.

Article complet, aquí.

He actualitzat el post Avui escriuré en folklòric.

Feu els comentaris al post original.

Durant sis setmanes he publicat al Diari de Balears, a la secció Amb bones paraules, una sèrie d’articles amb el títol “Llengua, gènere i sexe”. He esperat fins a tenir-los tots publicats per a donar-ne notícia al blog, a fi que els lectors puguin valorar-los en conjunt, cosa que serà millor per als qui vulguin fer-hi comentaris. Ara he fet una compilació dels sis articles en un, que podeu llegir aquí. La redacció de l’article —avantatges d’Internet— és oberta a possibles retocs i ampliacions.