Arxiu corresponent a abril 2010
Les idees contra el poder
Afortunadament, hi ha persones ben informades i formades, amb sentit crític, responsables, amb ganes de fer bé les coses i amb prou criteri per a saber quan això ocorre. En el nostre món de la llengua catalana hi ha persones que aspiren a construir una llengua excel·lent, sense submissions alienadores a la llengua imposada i sense acataments rigoristes dels sanedrins oficials, que fan el trist paper de perpetuar aquelles submissions. Persones com el responsable lingüístic d’aquesta pàgina, publicada el 26 d’aquest mes i agafada pels pèls del caché de Google. Que quedi aquí per als historiadors de la llengua.
Però —sol passar sempre des que el món és món— els esperits crítics i les voluntats de transformació creativa xoquen contra els sanedrins, contra la grisor i contra el poder. Cal esclafar tota dissidència, encara que el resultat sigui una llengua més espanyolitzada, perquè l’obediència és un bé que ha d’estar per damunt de tot. I els comportaments crítics creatius tornen a la normalitat, a la vulgaritat i a l’obediència. El progrés, però, sempre consistirà en el triomf dels primers sobre els segons.
Ah, per si algú no ho sap o no se’n recorda, en vam parlar aquí.
15 comentarisCercant l’origen d’un prejudici (article complet)
En aquest enllaç podeu llegir l’article complet. En el post precedent es podia llegir la primera part, si bé ara aquell enllaç està actualitzat i remet també a l’article complet. Us prec que deixeu els comentaris en el post anterior.
Cap comentariCercant l’origen d’un prejudici
A les Illes, a les èpoques de normalitat lingüística, un concepte l’inici del qual podem situar en el segle XIII i que es va diluint progressivament a partir del decret de Nova Planta, els nostres avantpassats que escrivien utilitzaven de manera fixa i sense excepció l’article que ara s’anomena literari o estàndard. Aquest fet és el fonament sòlid de l’ús modern, que possibilita la unitat de la llengua. Els nostres avantpassats practicaven la normalitat de l’article, és a dir, els tractaven tots de la mateixa manera, no feien excepcions amb cap paraula particular, per exemple, els topònims. Aquest fet és avui perfectament conegut de tothom qui estigui atent a les coses que es van publicant sobre la nostra llengua. Però en l’ús dels topònims sí que s’ha trencat modernament la tradició, i això crea un forat en el nostre procés d’estandardització, una ruptura de la necessària continuïtat entre els topònims i la resta de les peces de la llengua. Continua aquí.
26 comentarisLa meva dona no em deixa
Si la vostra parella no us deixa, és que es troba bé al vostre costat, perquè si no fos així, possiblement us deixaria. Avui la gent es deixa de romanços, i si la persona que ha de conviure amb tu et dóna creu o no et deixa viure, és millor deixar-ho córrer, encara que això pugui deixar ferides que duren un temps. Ja ha sortit sis vegades el verb deixar, un verb amb moltes accepcions i molts de matisos, com es pot verificar amb una mirada al diccionari. Article complet, publicat dissabte passat en el Diari de Balears.
12 comentaris