|
Amb bones paraules
Els noms de la grip
Tractarem avui del nom d'una malaltia de la qual, lamentablement, es parla molt aquests dies. Les llengües europees tenen dues paraules per a aquest mal: la que prové del mot francès grippe i la que prové del mot italià influenza. La més antiga de les dues, en sentit mèdic, és influenza, documentada en italià en el segle XIV, presa del llatí influentia i que recorda la creença de la influència dels astres sobre la salut i la malaltia. Una creença que també es manifesta entre els catalans, i així Coromines ens mostra un document de 1375 que parla d'una persona "malauta de la influència", tot i que no sabem exactament quina mena de malalties eren aquestes influències medievals.
Les dues paraules s'escampen per les llengües europees en temps moderns, normalment arran de grans epidèmies. La paraula italiana influenza va passar a l'anglès a mitjan segle XVIII (primera documentació, 1743; reduïda a flu en el segle XIX) i poc després al francès, amb motiu d'una gran epidèmia apareguda a Itàlia (primera documentació, 1782), si bé en francès va conviure amb grippe, que és la paraula que allà va triomfar. Influenza també va ser adoptada en alemany, danès, noruec, suec, finès, hongarès, etc.
Grippe és una paraula francesa medieval d'origen controvertit (s'ha considerat deverbal de gripper, manllevada al fràncic, al rus, al suís alemany, etc.). En el sentit mèdic comença a usar-se a mitjan segle XVIII i ràpidament es va escampar a un bon grapat de llengües. Es troba usada en anglès durant la segona meitat del XVIII, tot i que en aquesta llengua es va imposar l'italianisme influenza, com hem dit. També existeix Grippe en alemany, si bé hi predomina Influenza. El mot francès ha estat adoptat per l'espanyol i el portuguès (gripe), l'occità (gripa), el romanès (gripă), el neerlandès (griep), el polonès (grypa), el croat (gripa), el turc (grip), l'esperanto (gripo), etc.
Tant en espanyol com en català les dues paraules són usades en els segles XIX i XX, però s'acabà imposant el gal·licisme. En català aquest fet és condicionat pel que feia l'espanyol. En un principi, en les dues llengües alternen, a més, la grafia purament francesa grippe i l'adaptada (gripe en espanyol i grip en català). A principi del segle XX també es deia, més aviat popularment, dengue, paraula presa del castellà dengue, també d'origen controvertit, però en rigor el dengue és una altra malaltia. El 1900 La Veu de Mallorca parlava de "la grippe, equivocadament anomenada dengue".
En català s'imposà grip, una mala adaptació —o una adaptació mediatitzada per l'espanyol— del mot francès. Una bona adaptació hauria estat gripa, atès que la –e del mot originari és una marca morfològica de femení, que en català ha de ser –a. Els catalans del Nord, que saben francès i perceben correctament la –e final, diuen gripa, com els occitans, igual que diuen crepa i no crep (del francès crêpe). Haurem de dedicar un article a l'adaptació dels gal·licismes al català. Es tracta, doncs, d'un mot originalment femení, i així ha estat tractat sempre majoritàriament en la llengua escrita i culta. Però la seva forma, acabada en consonant, fa que hagi estat concebuda com a masculina en la llengua popular d'algunes àrees, com Mallorca. Pel que fa a l'altra paraula, la italiana, ja he dit que també havia estat usada, igual que feia l'espanyol. "La grippe o influenza" llegim a La Veu de Mallorca el 1900. Per això Pompeu Fabra la inclou com a mot secundari —amb la forma influença— primer al Diccionari Ortogràfic de 1917 i després al Diccionari General de 1932. De poc serveix, però, perquè no l'usa ningú.
Les diverses formes i episodis de grip tenen denominacions "populars" referides sovint a l'origen, com grip russa (1889) o grip asiàtica (1957). De vegades reben noms inexactes, com la de 1918, que arreu del món es digué grip espanyola. La passa actual va dir-se en un principi grip porcina, una denominació rebutjada ràpidament pels polítics amb la intenció de preservar els interessos de la indústria càrnica del porc. Els mateixos polítics improvisaren el nom de grip nova, terme només usat, de fet, al sud dels Pirineus que per la seva naturalesa absurda va durar un o uns quants dies, segons els mitjans. Ara els qui no continuen amb grip porcina (la premsa en anglès i en alemany continuen parlant de swine flu i Schweinegrippe) en diuen grip A, a partir del nom científic que fa servir l'OMS. Però de grip A n'hi ha moltes, com la de 1918, que és del mateix tipus que l'actual: A(N1H1).
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 9 de maig de 2009.
