buy cheap arimidex online cheap, purchase strattera no visa online without prescription, u.s. pharmacies for cytotec without rx, buy zoloft saturday delivery cod, buy zithromax next day delivery, order hydrochlorothiazide online cash on delivery, order generic nolvadex online, cheap doxycycline prescriptions buy, buy desyrel online for anxiety, purchase diflucan without prescription from us pharmacy, order paxil cod overnight delivery, buy elavil online, no prescription seroquel online visa without script, cheap flagyl for sale with no rx required, abilify fedex without prescription, buy valtrex online, propecia without a presciption, buy lipitor online uk, baclofen no rx needed cod accepted, prescription prilosec online, buy synthroid online with a discount, buy cheap amaryl without prescription, buy clomid no prescription, bactrim next day no prescription, fosamax online, purchase online inderal without prescription, buy cipro online no prescription, order retin-a cream online for eyes, order accutane online overnight, buy premarin pharmacy, buy nexium pay by cod, buy prozac online no prescription, plavix buy without prescription, how to get prescription of zovirax, buy amoxil overnight cod, order lasix no visa without prescription, purchase cheapest acyclovir meds online,

Arxiu corresponent a desembre 2008

Plaers de Nadal

Deixau-me compartir amb vosaltres un dels meus plaers de Nadal.

7 comentaris

El mètode xampanyuàs

Com dèiem en el post precedent, abans tothom deia xampany, independentment de l’etiqueta i del lloc de procedència. Ara la gent de la meva generació i les més joves de cada vegada més diuen allò que mana i ordena la televisió i la publicitat: el cava dels orgues. De manera que arriben les festes de Nadal i la tirallonga de dinars, sopars i altres àpats i bauxes familiars, d’amics o d’empresa. I reunits a la taula pares i fills, avis, gendres i nores, cunyats i nebots i tutti quanti, un diu “va, traieu el cava”, i després un altre “ara ve el cava”, i un altre “qui vol cava”, i el de l’altre costat “acosta’m el cava, si et plau”, i així fins que l’hort està ben cavat i recavat. Defensor que sóc —com haureu vist si heu llegit el post que ve abans d’aquest— de la paraula xampany, enguany he decidit de posar en marxa el mètode xampanyuàs. És molt senzill: unes etiquetes casolanes fetes amb un processador de textos i una impressora aferrades damunt totes les ampolles de xampany que s’han de consumir en els tiberis familiars, que siguin —les dites etiquetes— prou grosses i que assaltin de manera fulminant la vista dels comensals. I a veure què passa. Bé, a diferència del mètode champenoise, el mètode xampanyuàs no és objecte de cap protecció legal. Vull dir que qui vulgui el pot posar en pràctica. No deien que cal defensar la llengua amb pedagogia?

11 comentaris

Contra la paraula «cava»

[L’article d’aquesta setmana  del Diari de Balears parla d’una qüestió que ja havia tractat en aquest blog: les paraules cava i xampany. La defensa de la paraula tradicional xampany, enfrontada als interessos dels elaboradors d’aquest producte, és difícil. Per això hi torn i deman la difusió de l’article que ve a continuació. ]

Fa temps que les lleis —d’acord amb els interessos francesos— prohibeixen als productors de l’Estat espanyol d’utilitzar la paraula xampany a les etiquetes i altres documents relacionats amb la distribució i venda d’aquest producte. Com a conseqüència d’això, tots els productors de qualsevol part de l’Estat fa temps que es veieren obligats a utilitzar a l’etiquetatge la denominació vi escumós, considerada el nom genèric oficial. Com que aquesta tenia poc ganxo comercial davant la francesa champagne, i amb l’etiqueta indigent el líquid semblava de segona o tercera categoria, uns productors espavilats —o elaboradors, ja ho sé— inventaren una nova paraula —cava— i planificaren aconseguir amb unes intenses campanyes publicitàries associar el nou mot a un alt prestigi del seu producte, cosa que demanava implantar uns nous usos lingüístics i requeria estigmatitzar qualsevol persona que no practicàs la nova religió de dir cava a allò que sempre s’havia dit xampany. Continua aquí.

11 comentaris

Ara Swiss Air

Segons una informació de Tribuna Catalana, la companyia Swiss Air ha retirat l’ús de la llengua catalana en els vols que tenen Barcelona com a origen o destinació. Segons la mateixa informació, la companyia ha donat com a excusa les protestes de “molts ciutadans espanyols”. El cas, afegeix, va començar amb una carta de José Manuel Opazo, militant de l’espanyolista Unión Progreso y Democracia de Rosa Díez, dirigida a la companyia, en què criticava “la anormalitat” que suposava que en un vol de Barcelona s’usés el català, un “dialecte regional secundari” que parlen “només unes 700.000 persones al món”.

D’això s’extreuen algunes deduccions:

1) Quan una nació no té un Estat tothom s’hi compixa damunt.

2) Alguns que normalment parlen de drets i llibertats dels hispanoparlants de tant en tant mostren les seves veritables intencions. No volen igualtats ni drets personals ni res d’això: volen que el català no hi sigui, que desaparegui del mapa, els fa nosa, li tenen odi, odi visceral i selvàtic. Ja em direu quin mal els fa que al costat d’altres llengües (la seva segur que no hi mancarà) hi hagi un poc de català.

3) Està bé que la Generalitat i qui sigui facin accions per a defensar la llengua en aquests llocs. Però el català serà respectat quan hi hagi lleis que l’hi facin estrictament obligatori. O, si voleu, refaig la idea: quan tinguem capacitat per a establir i fer complir aquestes lleis.

4) Seria interessant que, com es va fer amb Air Berlin, hi hagués una campanya d’enviament de lletres a Swis Air. Si aquesta companyia posa com a pretext les queixes d’un nombre desconegut de ciutadans espanyols, segur que aquest nombre no té punt de comparació amb el de signants de peticions i queixes que va rebre Air Berlín. Potser no hi accedirien, cosa que confirmaria el punt 1). Llavors caldria tenir molt en compte el punt 3).

8 comentaris

El xicle, els xiclets i la goma de mastegar

Publicat en el Diari de Balears el 13 de desembre de 2008.

Les persones encuriosides per les coses de la llengua, i ja no diguem els lingüistes, sempre ens interrogam sobre l’origen de les paraules, i en les respostes que trobam sol haver-hi sorpreses notables. Avui ens demanarem d’on ve la paraula xiclet.

Quan els espanyols van arribar a Amèrica, van trobar que als autòctons de les terres centrals els agradava mastegar la resina d’un arbre dit avui científicament manilkara zapota. En la llengua nàhuatl aquesta resina es deia tziktli, paraula que els colonitzadors adoptaren com a chicle. De la mateixa llengua els espanyols agafaren altres paraules, com chocolate (aproximadament txokoatl) o tomate (tomatl), que traspassaren a les llengües europees amb diferents adaptacions. Continua aquí.

10 comentaris

La vocal neutra tònica (a manera de recapitulació)

Publicat en el Diari de Balears, el 6 de desembre de 2008.

A la major part de les Balears tenim tres sons per a la vocal e tònica: obert, tancat i neutre. A les paraules que se solen dir hereditàries, aquelles que s’han usat de manera ininterrompuda i s’han transformat en el pas del llatí vulgar al català, la pronúncia d’aquesta vocal ve determinada per la naturalesa de la vocal llatina corresponent. Però a les paraules incorporades a la llengua un cop aquesta estigué constituïda no compta per a res l’etimologia, que la gent desconeix absolutament. Aleshores, sempre que s’ha incorporat al català una paraula amb e tònica —i el mateix podem dir de la o— els parlants han hagut de decidir el timbre de la vocal del nou mot. Aquesta decisió s’ha pres sempre a partir de tendències analògiques que associen els diversos timbres a contextos fonètics, i no es té mai en compte la pronúncia de la vocal en la llengua origen del mot, suposant que aquesta també tingui diferents obertures vocàliques possibles. Per exemple, en els mots nous una e tònica és sembre oberta si la vocal següent és i: dèficit, estèril, satèl·lit, tècnic, etc.

Doncs bé, a les Illes, encara que a la nònima de vocals hi hagi la neutra tònica, les paraules incorporades a l’idioma agafen només e tancada o e oberta: la vocal neutra és un so “mort”, o no operatiu, o no productiu […] Continua aquí.

21 comentaris

Air Berlin un cop més

No discutirem ara si un diari en català ha d’admetre publicitat en castellà o no. Com tothom, els mitjans en català privats tenen la llibertat de fer el que vulguin d’acord amb les seves conveniències. Igual que els anunciants tenen la llibertat de posar els anuncis com els vingui en gana, si els mitjans els els accepten. Però sí que farem el raonament següent:

Els lectors del Diari de Balears tots són catalanoparlants, o, com a mínim, tots entenen el català escrit perfectament. Si Air Berlin posa un anunci en castellà a la portada, no pot argumentar que és perquè “l’entengui tothom”, ni perquè no saben traduir-lo a la llengua dels lectors, sinó que només pot ser per un motiu: per a fer una afirmació de la seva ideologia catalanofòbica davant els lectors catalanoparlants del diari, com una resposta arrogant a la defensa del català que el seu menyspreu de la nostra llengua va provocar, com un acte d’altivesa insultant i com una ofensa als lectors.

Doncs cada dia que aquests senyors em facin a mi —lector diari del Balears— aquest lleig, jo els correspondré posant en el meu blog aquesta imatge. Naturalment, els efectes no seran els mateixos, però, i si hi hagués un caramull de blogs que fessin el mateix?

19 comentaris