Ara Swiss Air
Segons una informació de Tribuna Catalana, la companyia Swiss Air ha retirat l’ús de la llengua catalana en els vols que tenen Barcelona com a origen o destinació. Segons la mateixa informació, la companyia ha donat com a excusa les protestes de “molts ciutadans espanyols”. El cas, afegeix, va començar amb una carta de José Manuel Opazo, militant de l’espanyolista Unión Progreso y Democracia de Rosa Díez, dirigida a la companyia, en què criticava “la anormalitat” que suposava que en un vol de Barcelona s’usés el català, un “dialecte regional secundari” que parlen “només unes 700.000 persones al món”.
D’això s’extreuen algunes deduccions:
1) Quan una nació no té un Estat tothom s’hi compixa damunt.
2) Alguns que normalment parlen de drets i llibertats dels hispanoparlants de tant en tant mostren les seves veritables intencions. No volen igualtats ni drets personals ni res d’això: volen que el català no hi sigui, que desaparegui del mapa, els fa nosa, li tenen odi, odi visceral i selvàtic. Ja em direu quin mal els fa que al costat d’altres llengües (la seva segur que no hi mancarà) hi hagi un poc de català.
3) Està bé que la Generalitat i qui sigui facin accions per a defensar la llengua en aquests llocs. Però el català serà respectat quan hi hagi lleis que l’hi facin estrictament obligatori. O, si voleu, refaig la idea: quan tinguem capacitat per a establir i fer complir aquestes lleis.
4) Seria interessant que, com es va fer amb Air Berlin, hi hagués una campanya d’enviament de lletres a Swis Air. Si aquesta companyia posa com a pretext les queixes d’un nombre desconegut de ciutadans espanyols, segur que aquest nombre no té punt de comparació amb el de signants de peticions i queixes que va rebre Air Berlín. Potser no hi accedirien, cosa que confirmaria el punt 1). Llavors caldria tenir molt en compte el punt 3).
8 comentaris8 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Això de “viure i deixar viure” molts no ho acaben d’entendre… No és tan difícil, però.
Una abraçada
És indecent exigir als ciutadadans de parla catalana que aguantin de bon grat durant tants d’anys una pressió tan intensa. Si s’admet que la llengua és un bé col·lectiu, no pertany a l’individu el deure de protegir-lo ni és convenient que una associació o un grup de pressió s’apropiïn en exclusiva de la seva defensa. El govern, com a institució més o menys representativa de la comunitat, és el responsable de preservar tot allò que no depèn dels ciutadans individuals. Els individus no tenen l’alè ni els mitjans necessaris per fer-hi front; tampoc és raonable obligar-los a convertir el problema lingüístic en l’eix de les seves vides: si fos possible convèncer-los-en, seria un autèntic despropòsit. Doncs bé: això és el que precisament, segons la meva opinió, s´ha pretès fins ara.
Als catalanòfons se’ls ha dit: “Nois, vostre és el pollastre. ja us ho fareu, que aquí tot depèn de vosaltres. Nosaltres podem suggerir, animar, organitzar cursos, fer enquestes i plantar cartells, però la feina dura us toca realment a vosaltres. Si la feu bé, els polítics tindrem una medalla ben merescuda; si ho feu malament, la culpa serà tota vostra”.
– Quina hora és?
– Demà plourà.
El lloc web de la campanya és aquest:
http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm
Bibiloni, hi ha hagut una iniciativa.
http://www.radiocatalunya.ca/noticia/campanya-de-xarxa-amb-consumidors-amb-llengua-avui-toca-swiss-international-air-lines#comenta
Penso que el que cal és establir un diàleg amb aquesta companyia. Que el dugui a terme la associació que l’ha encetat però, i important, que la recolzin i hi estiguin en contacte el màxim d’associacions i d’intel.lectuals i de poble de a peu.
Penso que no podem eludir aquest combat ni molt menys donar gust als nostres tosuts enterradors.
Una salutació
Tot plegat és indignant, insostenible i insuportable. Cal respostes contundents, constants i fermes, i exigència directament al govern d’Espanya d’una defensa decidida de la seva diversitat, que implica educar la seva ciutadania en la convivència i el respecte per l’altre. No diuen que la pluralitat cultural és la imatge de marca d’Espanya (bo i que sigui fals)? Doncs que ho demostrin.
No són els únics, ni prop fer-s´hi…
http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/49783/catala/no/aconsegueix/enlairarse.html
L´altre dia vaig veure un anunci al dB d´Air Berlin en català: s´hi publicitatava d´un viatge relacionat amb algun partit del Mallorca.