El mètode xampanyuàs
Com dèiem en el post precedent, abans tothom deia xampany, independentment de l’etiqueta i del lloc de procedència. Ara la gent de la meva generació i les més joves de cada vegada més diuen allò que mana i ordena la televisió i la publicitat: el cava dels orgues. De manera que arriben les festes de Nadal i la tirallonga de dinars, sopars i altres àpats i bauxes familiars, d’amics o d’empresa. I reunits a la taula pares i fills, avis, gendres i nores, cunyats i nebots i tutti quanti, un diu “va, traieu el cava”, i després un altre “ara ve el cava”, i un altre “qui vol cava”, i el de l’altre costat “acosta’m el cava, si et plau”, i així fins que l’hort està ben cavat i recavat. Defensor que sóc —com haureu vist si heu llegit el post que ve abans d’aquest— de la paraula xampany, enguany he decidit de posar en marxa el mètode xampanyuàs. És molt senzill: unes etiquetes casolanes fetes amb un processador de textos i una impressora aferrades damunt totes les ampolles de xampany que s’han de consumir en els tiberis familiars, que siguin —les dites etiquetes— prou grosses i que assaltin de manera fulminant la vista dels comensals. I a veure què passa. Bé, a diferència del mètode champenoise, el mètode xampanyuàs no és objecte de cap protecció legal. Vull dir que qui vulgui el pot posar en pràctica. No deien que cal defensar la llengua amb pedagogia?
11 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Alcem les copes plenes de xampany! I trinquem perquè es realitzin els anhels i esperances de totes aquelles persones que tenen un lloc especial en el nostre cor!
Molt bona idea, Gabriel, aquesta del “mètode xampanyuàs”!
Si els productors, elaboradors o fabricants de Nàpols i d’Hamburg haguessin tingut la mateixa idea que els de la Xampanya, hauríem hagut de cercar noms alternatius per a les napolitanes i per a les hamburgueses. I tan mateix, cava, amb el significat de ‘celler subterrani’, és una adopció catalana del francès cave. A més,consider que de champagne a xampany hi ha suficient diferència per a no confondre el vi escumós francès amb el català. Que per motius comercials no puguem usar aquesta denominació, catalanitzada, em sembla un abús.
Amb un o altre nom, brindem amb el vi escumós per unes molt bones Festes i que l’any 2009 sigui molt millor del que les actuals circumstàncies permeten entreveure. Salut per a tots, i per molts d’anys!
Molta bona, aquesta.
Ja sigui cava o xampany (que pel nom no faré batalla) alçaré la meva copa per la PAU entre tots els humans de llengües diverses.
Que hi hagi respecte i intel·ligència en aquest món i el 2009 sigui un any més venturós per tots els països de catalana parla!
Cordialment!
Xavier
http://quaderndelretorn.blogspot.com
http://elmondariadna.blogspot.com
Bones festes a tot. Seguit el teus consells ja m’he estrenat amb el xampany enlloc del cava, ahir dimecres al diari.
per jo és recuperar la paraula de sempre.
Ho havia observat.
Jo sóc dels del xampany. Salut i Bon Nadal !!! De tota manera a Mallorca teniu molt bons vins. El dia de Nadal, amb l’escudella i la canr d’olla, en vam encetar dues del vostre país. Una de blanc i una altra de negre. Excel·lents. Visca Mallorca i els mallorquins ( i, sobretot, les mallorquines !!!)
Moltes gràcies per aquest teu (i ara, nostre) mètode xampanyuàs!
A casa sempre hem brindat amb xampany de la terra i ho continuem fent!
😉
Com us va anar l’experiment del xampany?
Malauradament el que es continua estenent és l’estigmatització dels que diem xampany amb arguments del tot peregrins
http://paper.avui.cat/pdfs/pdf.php?id_pdf=/pdf/08/1205/081205sortim041.pdf
http://paper.avui.cat/sortim/default.php?date=2008&edition=2008-12-05