|
Amb bones paraules
La vocal neutra tònica (a manera de recapitulació)
A la major part de les Balears tenim tres sons per a la vocal e tònica: obert, tancat i neutre. A les paraules que se solen dir hereditàries, aquelles que s'han usat de manera ininterrompuda i s'han transformat en el pas del llatí vulgar al català, la pronúncia d'aquesta vocal ve determinada per la naturalesa de la vocal llatina corresponent. Però a les paraules incorporades a la llengua un cop aquesta estigué constituïda no compta per a res l'etimologia, que la gent desconeix absolutament. Aleshores, sempre que s'ha incorporat al català una paraula amb e tònica —i el mateix podem dir de la o— els parlants han hagut de decidir el timbre de la vocal del nou mot. Aquesta decisió s'ha pres sempre a partir de tendències analògiques que associen els diversos timbres a contextos fonètics, i no es té mai en compte la pronúncia de la vocal en la llengua origen del mot, suposant que aquesta també tingui diferents obertures vocàliques possibles. Per exemple, en els mots nous una e tònica és sembre oberta si la vocal següent és i: dèficit, estèril, satèl·lit, tècnic, etc.
Doncs bé, a les Illes, encara que a la nònima de vocals hi hagi la neutra tònica, les paraules incorporades a l'idioma agafen només e tancada o e oberta: la vocal neutra és un so "mort", o no operatiu, o no productiu, llevat, en tot cas, d'alguns sufixos o d'algunes terminacions especials, com les que hem vist en els articles precedents (–ès, –esa, –et, –eta). Així, encara que la llengua tingui arreu, creu, hereu, sèu o veu, amb neutra, els mots incorporats amb aquesta terminació van amb e oberta (apogeu, coliseu, Galileu, liceu, mausoleu, plebeu, etc.); encara que hi hagi els mots hereditaris aplec, batec, doblec, llampec, plec, sec, etc., amb neutra, les paraules noves acabades així duen vocal oberta (bistec, suec, noruec, txec, australopitec); malgrat la neutra de pel, estel, tel o vel, posam e oberta a anhel, aranzel, decibel, Israel, paral·lel, rebel i zel; encara que tinguem candela, mostela, tela o vela, amb neutra, hem fet cautela, clientela, gasela, tutela i seqüela; malgrat els mots hereditaris amb neutra arena, cadena, balena, esquena, Magdalena, patena, serena, vena, etc., hem fet amb e tancada les paraules noves berbena, escena, hiena, melena, gangrena, sirena, etc. El cas d'antena amb neutra deu explicar-se perquè la paraula ja existia amb altres significats. La vocal neutra tònica no apareix mai, per descomptat, a cap sigla. Els monosíl·labs de nou encuny també rebutgen rigorosament la neutra tònica: per exemple, quan en el segle XIX aparegué la paraula tren, els barcelonins la pronunciaren tot d'una amb e oberta, però els illencs ens aferràrem a una contundent e tancada. I amb e tancada o oberta tenim est, gen, gest, gres, ien, test, text, xec, xef, etc., però mai amb neutra.
Tot això s'ha de tenir molt en compte —ho han de tenir en compte els lingüistes i assessors— a l'hora de recomanar les pronúncies de les paraules noves. Ja hem criticat la pràctica de dir amb neutra la paraula interès (que no és paraula nova), i hem advertit que paraules com Internet, esquelet, Tibet, soviet o catet poden anar perfectament amb e oberta i que no tindrem una pronúncia més mallorquina si les diem amb vocal neutra. Igual que es recomanable que vagin amb e oberta amè, comitè, obscè o neoprè. Ara vull treure el cas de dos monosíl·labs que es comencen a sentir, i no espontàniament, amb una artificiosa vocal neutra: els de les expressions punt net, esmentada dissabte passat, i punt es. Aquest darrer monosíl·lab s'ha de pronunciar amb e tancada, com fan a tot el territori de la comunitat lingüística. És un monosíl·lab tònic, de nou encuny i que ja espontàniament tothom diu amb e tancada. Argumentar, com he sentit, que s'ha de pronunciar amb neutra perquè ve del mot Espanya és tan absurd com si algú digués que euro s'ha de pronunciar amb vocal neutra perquè ve del mot Europa. No, quan tothom pronuncia una paraula d'una determinada manera i no es demostra que aquesta contradiu les regles internes de la llengua, no s'ha d'embullar la gent amb una pronúncia nova basada en apreciacions sense consistència.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 6 de desembre de 2008.
