|
Amb bones paraules
Contra la paraula «cava»
Fa temps que les lleis —d'acord amb els interessos francesos— prohibeixen als productors de l'Estat espanyol d'utilitzar la paraula xampany a les etiquetes i altres documents relacionats amb la distribució i venda d'aquest producte. Com a conseqüència d'això, tots els productors de qualsevol part de l'Estat fa temps que es veieren obligats a utilitzar a l'etiquetatge la denominació vi escumós, considerada el nom genèric oficial. Com que aquesta tenia poc ganxo comercial davant la francesa champagne, i amb l'etiqueta indigent el líquid semblava de segona o tercera categoria, uns productors espavilats —o elaboradors, ja ho sé— inventaren una nova paraula —cava— i planificaren aconseguir amb unes intenses campanyes publicitàries associar el nou mot a un alt prestigi del seu producte, cosa que demanava implantar uns nous usos lingüístics i requeria estigmatitzar qualsevol persona que no practicàs la nova religió de dir cava a allò que sempre s'havia dit xampany. Els productors de conyac no posaren cap torrentada de diners en una operació semblant, i la gent continua dient conyac, encara que l'etiqueta estigui obligada a dir brandy.
Els mitjans de comunicació participen activament en el joc, contraposant sistemàticament els dos termes. "Cava o xampany?", demanen sovint quan algú pronuncia la segona paraula, com si reclamassin rigor i precisió conceptual. I així els interessos d'un sector han implantat un nou sentit comú general a partir d'un simplisme colpidor: com que no es pot posar xampany a l'etiqueta, no es pot dir xampany. El xampany és el francès, el nostre és cava. Tanmateix aquesta "lògica" aviat comença a fallar. Oficialment el cava és quelcom produït a la "regió del cava", a la qual no hi ha, per exemple, Mallorca. Si el xampany produït a Mallorca no es pot etiquetar cava, tampoc no l'hauríem de designar amb aquest mot. N'hem de dir vi escumós en el parlar normal i quotidià? O hem d'inventar una altra paraula? O és que cava no és realment el producte fet a la "regió del cava"?
Fins i tot el DIEC va fent figa: a l'edició de 1995 definia xampany com "vi escumós criat en cava i elaborat a l'estil de la Xampanya" i remetia cava a xampany; a la segona edició la paraula definida és cava ("vi escumós elaborat en una cava") i per a xampany remet a cava. Molt més encertat és el diccionari d'Enciclopèdia Catalana, que defineix xampany com "designació ordinària del vi escumós criat en cava, obtingut de varietats de raïm adients i que, en destapar l'ampolla, produeix escuma o efervescència natural i persistent, a causa del seu contingut en diòxid de carboni dissolt en estat de sobresaturació", i dóna a cava aquesta magnífica, encara que no del tot exacta, definició: "Denominació oficial del xampany elaborat a l'estat espanyol."
La gent necessita una paraula per a designar els productes de consum de manera genèrica: vi per al vi, formatge per al formatge i oli per a l'oli, tant si està fet a un lloc com a un altre. Com que el xampany és un sol producte, la gent abans en deia xampany i ara la majoria ja en diu cava, tant si és fet a Sant Sadurní, a Mallorca o a França. Cava francès és ara tan natural com formatge francès. Hem canviat un genèric que coincidia amb un nom protegit per un altre nom protegit, i això és un desbarat. Però el que és rellevant per al que ara ens interessa no és d'on és el "cava" sinó qui són els qui utilitzen aquest mot amb el valor de genèric. Evidentment són els espanyols, en el sentit més administratiu i oficial del terme. Dient cava al xampany hem passat d'utilitzar una bella paraula internacional —els americans no sols diuen champagne del seu i de qualsevol, sinó que ho escriuen tranquil·lament a les ampolles— a un ús que ens compacta amb un grup forà i ens xapa el nostre (els catalans del nord no diuen cava). Cava, al final, és la manera espanyola de designar el xampany.
No parlam ara de denominacions legals, que vénen determinades per les lleis, sinó de la manera de designar genèricament el producte en el parlar espontani, sigui en privat o en públic, i especialment en els mitjans de comunicació, que són un referent per al parlar privat de la gent. Serem ben bàmbols si no defensam —i encara hi som a temps— la paraula tradicional.
Molts d'anys i bons xampanys. Del Penedès o de Mallorca, és clar.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 20 de desembre de 2008.
