Un caliportal
Amb bones paraules
«Després de disparar la càmera tantes vegades, dur la motxilla amb totes les eines, trípode, objectius, bateries, flaixos i tot aquest caliportal, un home ha de sentir fam». És una frase agafada a l’atzar per a il·lustrar l’ús de la paraula caliportal, una paraula ben viva a totes les illes Balears i d’etimologia enigmàtica.
D’aquesta paraula en coneixem tres variants: caliportal, la que jo sempre he sentit i que, curiosament, no figura a l’Alcover-Moll, calaportal, forma localitzada a Menorca, Eivissa i Felanitx, segons el dit diccionari, i carroportal, localitzada a Manacor per la mateixa font. Cap de les tres variants no figura ni en el DIEC ni en els diccionaris d’Enciclopèdia Catalana.
Un caliportal —deixau-me partir de la meva variant— és «un conjunt de coses que embalumen molt» (Alcover-Moll), un conjunt de coses complicat en si, o, simplement, una gran quantitat de coses. També pot ser una situació amb molt de renou i confusió («Què és tot aquest caliportal?»). Continua aquí.
14 comentaris14 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Aquesta teoria vostra me pareix més encertada que la del mossàrab de Coromines. D’altra banda, creus que és possible que vingui de l’italià o d’alguna llengua itàlica? Si la forma primitiva fos ‘caliportal en comptes de ‘calaportal’ o ‘carroportal’ podria venir de ‘quali’ (és a dir la forma plural de ‘quale’)+ portale/i (‘porta’, ‘entrada’, carretó’… ves a saber si en alguna forma antiga té un altre sentit.) No sé prou italià (ni sard, ni sicilià…) per saber-ho cert i segur, mes he trobat que seria interessant de comentar-ho.
És una hipòtesi, no una teoria. En aquesta hipòtesi ‘calaportal’ seria la forma més antiga, més pròxima a ‘cada portal’. Ara ens falta fer la datació de la paraula, mirar la documentació i l’antiguitat.
Llegint-l’article, he pensat tot seguit en el francès ” colis postal ” Bones festes Gabriel!
Pot esser un mossarabisme d’etimologia preromana. Comparau amb l’entrada ‘Calicant’ a l’Alcover-Moll;
CALICANT topon.
Alqueria del terme de St. Llorenç des Cardassar (Mall.).
Etim.: desconeguda; segurament pre-romana. Els radicals cal- i cant- es troben tots dos en llengües antigues amb el significat de ‘pedra’ o ‘roca’.
Els topònims poden ser pre-catalans, pre-romans, etc., però tot el lèxic comú és posterior al 1229. No oblidem que hi hagué un tall demogràfic sec.
He consultat un diccionari italià molt extens (que enclou la llengu antiga i la moderna), i no hi he trobat res semblant a “caliportal” ni a “carroportal”, que és com a diuen a Manacacor. Jo vull llençar també una hipòtesi, tot i que sense massa convenciment: no podria venir de “carro a portal”?
Bon any 2010 per a tots!
Volia dir que “és com ho diuen a Manacor”. Perdonau l’errada.
És possible que el tall demogràfic no fos tan sec. És possible que després de la conquesta catalana romangués a les illes un nombre considerable dels pobladors anteriors, bàsicament: àrabs, berbers, jueus i mossàrabs. El procés de catalanització lingüística d’aquesta població es pot haver produït de forma progressiva en el temps. És possible que en el lèxic comú hi hagi bastants de deixes de les llengües parlades per aquella gent. Viatjant pel nord del Marroc em va sorprendre sentir els berbers dir ‘muix’ al moix.
Jo volia fer atenció sobretot al fet que caliportal, com que sembla un mot compost, podria venir de ‘quali’ (‘quins’ en italià) + portal(i), és a dir ‘quins portals’, ‘entrades, ‘carretons’ fins i tot he trobat en un diccionari en línia. No vull dir que necessàriament hi haja d’haver una paraula equivalent en italià. Suggeria la possibilitat, la hipòtesi, que a causa del contacte comercial amb mercaders italians durant segles, a les Balears es pogués haver sentit en italià o llengua itàlica ‘quali portali…’ dues paraules diferents i que els balears ho haguessen pres com una de sola amb un significat nou.
La hipòtesi del francès és molt interessant. Crec també que pot anar per aquí… D’altra banda, a mi em sorprèn que siga un mot comú a totes les illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), amb variants. Molts cops podem trobar paraules pròpies, exclusives d’aquí, isolades, però que siga comuna a totes les Balears i Pitiüses i desconegut l’origen…? És estrany que vinga de l’expressió ‘a cada portal’ i que casualment açò haja derivat a ‘calaportal’/caliportal/carroportal per tot. Les illes entre sí avui dia tenen més comunicació però abans no gaire. Em sembla que hi va haver un repoblament de mallorquins a Menorca fa uns segles, però i Eivissa? Ells han tengut molt més contacte amb València. No ho veig gens clar.
He pensat que per ventura pot tenir un altre orígen: si ‘calaporal/caliportal/carroportal’ és una paraula composta podria ésser que vingués del verb ‘calar’ més ‘portal’. Una de les accepcions del verb ‘calar’, segons el DCVB (i em sembla que actualment també)és : IV. || 1. Aplicar, posar a un lloc determinat; cast. poner, meter. «Per què t’has calat la gorra?»«Han calat tots els plats dins l’armari» (Cat., Bal.). «L’amo En Nofre, ¿com no em dau | un poc de tabac en coca | per calar-me’l dins sa boca, | que tenc es molí qui em rau?» (cançó pop. menorquina).
Segons aquesta hipòtesi, els balears antics en veure un conjunt de coses que feien embalum, en sentit expressiu, podrien haver usat el verb ‘calar’ per formar una paraula nova: No sé què n’he de fer, de tot aquest cala-portal.
Que la paraula sigui comuna a les tres illes vol dir una cosa: té el seu origen llunyà en el Principat. Potser que n’hagi desaparegut sense deixar rastre, com tants d’altres mots que només s’han conservat en el reservori balear.
També pot esser un arabisme. ‘Qalaba’, verb àrab que significa ‘desbaratar, desestabilitzar’, podria ser a l’origen de la primera part de ‘calaportal’. Algunes expressions col·loquials són probablement arabismes, com “xano-xano”, que, malgrat que l’Alcover-Moll en doni l’etimologia ‘piano piano’, pens que ve de l’àrab “xai’an xai’an”, que vol dir exactament el mateix que “xano-xano”.
Pens com en Bernat. Les coses mal deixades que embalumen i fan nosa enmig del portal, s’hi haurien calat, o el calarien.
Potser, fins i tot, podríem partir de l’accepció III.1 del DCVB: ‘penetrar un líquid dins un cos’ (p. ex.: refl. «Lo paller se curulla amb bolló perquè no s’hi cali l’aigua»; tr. «L’aigua cala la paret»; «La freda pluja… degota en pau de la teulada, calant la terra assaonada»). Així, en ploure molt, podia entrar aigua o fanguet per sota el portal, tot calant-lo, o calant a dins la casa.