Una expressió que circula molt entre mallorquins és obert de pinte en ample, en referència a portes i finestres. El diccionari Alcover-Moll du les entrades pint i pinte, la primera com a forma secundària que remet a pinte. Aquest té un munt d’accepcions: 1. Pinta (de pentinar). 2. Instrument proveït de pues per a turmentar. 3. Instrument per a aclarir i netejar la llana. 4. Part del teler de mà, la llargada del la qual determina que la roba sigui de pinte ample o de pinte estret. 5. Instrument de fusta amb moltes pues per a replegar el boll i la palla després de batre. 6. Certs barrots de la sínia i del molí de vent. 7. Una part d’un barril. 8. Peça de fusta o d’obra que és com una prolongació horitzontal de la part inferior de la campana de la xemeneia i que serveix d’escudeller (Mall.). A continuació reporta l’expressió obrir de pinte en ample, amb un exemple de Verdaguer (l’Atlàntida), un de la revista mallorquina L’Ignorància i un de Joan Castelló Guasch (Rondaies eivissenques); les dues darreres amb la forma de pint en ample. Creiem que l’expressió és mallorquina o balear, tot i que ens en faria dubtar la citació de Verdaguer. Coromines sospita que el poeta de Folgueroles la va agafar del seu gran amic Marià Aguiló. En el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana hi ha 24 casos de de pinte en ample, tots d’autors balears contemporanis. Cap cas de de pint en ample.

Aquesta expressió té, a més, altres variants. Al web Paremiologia catalana comparada digital (https://pccd.dites.cat/), a més de de pinte en ample i de pint en ample, hi apareix de pinta en ampla (emprat a la Marina Alta per influència mallorquina), de pit en ample (del Diccionari de locucions de Joana Raspall i Joan Martí i del Diccionari temàtic de modismes de Susana Rodríguez-Vida) i fins i tot en pintinabre (Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic, d’Ovidi Carbonell, Josep Tormo i Jordi Colomina). No hi ha dubte que totes aquestes variants són deformació d’una única expressió. Quina?

Cap de les vuit accepcions del mot pinte indicades a l’Alcover-Moll sembla tenir cap relació amb l’obertura de portes o finestres. Molt menys pinta i pit. Per això haurem de començar a sospitar que ni pinte ni pint tenen gaire lògica en aquesta expressió. Coromines (DECat, VI, 546) té la seva explicació: el mot seria pinte (del llatí pectĭne) però en la forma antiga pinten, que encara no havia perdut la n, com passa a man dreta o vin blanc. L’expressió seria de pinten ample, ço és de pinte ample, en què pinten seria una mida de teixits (accepció 4 de l’Alcover-Moll). De robes de pinten ample es passaria a finestres de pinten ample, i —continua Coromines — hi degueren ajudar les xemeneies de pinten ample (accepció 8 de l’Alcover-Moll), «car també a la Mallorca hivernal fa de bon estar a la vora d’una llar abrandada». En tot cas, el pas d’aplicar l’expressió a la roba a aplicar-la a les finestres sembla forçat. Diguem de passada que la forma pint no és inexistent, com diu Coromines: de la fusta que suporta la campana de la llar de foc sempre n’he sentit dir pint als meus pròxims. Això justifica l’expressió de pint en ample, que abans hem vist.

Unes expressions paral·leles, recollides al País Valencià, com viure a les pintes amples, fer-se (algú) el seu pinte ample, fer les coses a son pinte ample, podrien anar en la línia de la teoria de Coromines, car es poden interpretar en relació amb la roba i els telers.

Una dada em porta a obrir una nova hipòtesi. En el meu parlar familiar i del meu entorn no vaig sentir mai de pint(e) en ample, sinó de bit en ample, amb una estranya forma bit, inexistent a cap diccionari. I això em fa pensar en el mot ampit, que ja té una relació directa amb les finestres («Barana o paret baixa on s’estalona el pit per guaitar», diu l’Alcover-Moll). Segons aquesta hipòtesi, la frase seria originalment d’ampit en ample, transformada per desgast en de bit en ample i de pint(e) en ample. Pot estranyar l’ús de la preposició en, però l’estranyesa desapareix quan sabem que també existeix l’expressió obrir de porta en ample (DCVB, s.v. porta), ben paral·lela a d’ampit en ample. Tant pot ser, doncs, que de pint(e) en ample sigui deformació de d’ampit en ample, com el meu familiar de bit en ample sigui deformació de de pint(e) en ample.

Si fos plausible la primera hipòtesi, caldria escriure d’ampit en ample. Si creiem més en la hipòtesi de Coromines, caldria escriure de pinten ample. Si qualcú en sap més, que ho digui.

Cap comentari