Que la llengua no s’assequi, ni el seny dels seus responsables

He rebut un grapat de correus electrònics de persones que em demanen aclariments sobre els exemples d’errades del Termcat que jo posava en el post El Termcat, un vaixell sense orsa ni timó (lloc web, arrova, escaneig, assecadora de roba, assecador de cabells, etc.). Per tant, en diré alguna cosa en aquest blog, i segurament a altres llocs. De moment us pos en el llegir més un missatge que el mes d’abril passat vaig enviar a la llista de distribució Migjorn sobre els mots assecar i eixugar. Naturalment, ni el missatge ni la protesta feta per altres vies no han servit de res (té remei aquest país?). Avui he sentit diverses vegades per Catalunya Ràdio un espot d’una assecadora de roba que l’asseca d’allò més bé. Els caps esflorats responsables de l’espifiada continuen creient que la roba penjada a l’estenedor s’asseca. Això: sembla que no tenim remei.

Que l’autoritat no s’assequi

Malament anirem si els qui han de donar llum donen fum. I què faran els porcs si les ovelles grufen? El Termcat acaba de treure un document (distribuït en aquesta llista el 15 passat) sobre terminologia papal, en el qual ens diuen que perquè surti fumata blanca es crema palla seca. Tot d’una m’he posat a pensar com deu ser la palla verda. Vaig al diccionari, que em confirma que efectivament jo no ho somiava: la palla és la “Tija de blat, d’ordi, de sègol i d’altres grans, seca i separada del gra”. Si no és seca no és palla: es tija verda. Igual que una pansa si no és seca no és pansa: és un gra de raïm.

El problema no és un error puntual, que tothom es pot errar. El problema és que al Termcat i a la Secció Filològica hom els ho ha dit una vegada i una altra, i les dues institucions es tanquen com a cloïsses, ignorant altivament qui, carregat de raó, no pretén més que esmenar un greu error de la codificació lexical. El Termcat es nega a corregir el gran barbarisme de l’assecador de cabells i la Secció Filològica es nega a suprimir el desgraciat exemple de l’entrada assecar del DIEC “Poseu la roba estesa al sol perquè s’assequi”, que intuesc que serveix al Termcat de justificació. Dues relliscades que mostren que ni l’autoritat lingüística s’escapa de la perversió que l’espanyolització causa en la configuració dels conceptes, en aquest cas els conceptes d’assecar i eixugar, sec i eixut.

Doncs haurien de tenir present que l’autoritat prové de la saviesa i de l’excel·lència en l’actuació. Sense això, l’autoritat que deriva d’un decret o d’un acte administratiu, s’acaba assecant. I que no diguin que aquest error -o qualsevol altre- ja està massa estès per a esmenar-lo, perquè esgrimint tan pobre argument en lloc d’esmolar encara faran més osques.

1 comentari

1 comentari rebut

    1
  1. Jordi Caldentey - 19 octubre 2005 3:11 pm

    Si no fos que la colonitzaci? espanyola ens fa tant de mal que no ens podem permetre bregues internes, quan veig la infinita irresponsabilitat de gent que tocaria ser professional de la llengua, m’agafen unes ganes de proposar fer com a Noruega que us en feu una idea. Noruega resulta que, abans de la seva independ?ncia (1906) es trobava sota domini dan?s. I el norueg, a les zones a?llades del nord es conservava en estat pur mentre que a les ?rees urbanes, sobretot al sud, es trobava molt contaminat pel dan?s. Resulta que la burgesia es trobava molt danesitzada i va estandarditzar el norueg rebordonit. Per? els noruegs de potada digueren -per aqu? no hi passam i estandarditzaren el norueg genu?. I ?s aix? que ara hi ha dos models de norueg est?ndard.
    Si a Barcelona hi ha m?s inter?s a seguir el cam? galleg d’assimilaci? del dialecte barcelon? de cap a l’espanyol, els catalans de les zones m?s sanes no tenim per qu? seguir-los. Al contrari: jo aniria codificant un catal? com m?s va m?s genu?. I, si no els agrada, que no en mengin. ?s que els gonelles de Barcelona s?n pitjor que els de Mallorca. Aquests, com els blavers de Val?ncia, almanco parlen i escriuen en espanyol i no es dediquen a contaminar el catal?.

Podeu deixar un comentari