Les reaccions al manifest de la «lengua común»
El PP ha corregut a adherir-s’hi. Res d’estrany, perquè aquest és exactament el discurs de la dreta espanyola nacionalista i trepitjaveïns (n’hi ha una que no ho sigui?): superioritat de l’espanyol, desigualtat de drets entre uns ciutadans i uns altres i la intocabilitat del sagrat monolingüisme dels hispanòfons quan circulin pels seus dominis.
I el PSOE? Llevat d’alguns casos particulars —o no controlats— no s’hi ha adherit. Atenció a la dada important: la raó per la qual no s’hi adhereixen. No perquè estiguin amb la igualtat de llengües i de ciutadans, sinó perquè consideren que no és ver que estigui en entredit el dret al monolingüisme en espanyol i l’hegemonia d’aquest idioma. I com que no hi està, cosa més que certa, tranquils. Les declaracions són a les hemeroteques.
En els dos casos el punt de mira és l’estatus de l’espanyol. Perilla o no perilla. Sí, no, sí, no, el joc perfecte de poder i oposició. Del català, com sempre, ens n’haurem d’ocupar els catalans.
6 comentaris6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Teniu més raó que us sant, apreciat sr. Bibiloni; Canovas i Sagasta, el “tanto monta monta tanto”; punts de vista diferents però la mateixa meta, l’anorreament de “l’anomalia”, l’ens superior -espanya- que ens fa un favor als pobres autòctons ensenyant-nos una llengua que ens farà més rics i més feliços…
Ja fa més de 500 anys de la “conquesta” d’Amèrica; no han apres res? I el que és més preocupant, no hem aprés res, nosaltres?
Salutacions!
Però… que no deien que s’havien “centrat”??
Pel que fa a la postura dels socialistes, només cal veure l’editorial de El Periódico d’avui diumenge:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=522543&idseccio_PK=1006
Resum del seu pensament: no cal patir, que el castellà no perd pistonada i és, en el sentiment de tots, també una llengua pròpia de les comunitats “bilingües” (evidents naturalització d’un bilingüisme gens voluntari). Ni mitja paraula sobre diglòssia i altres anàlisis ben escaients sobre les actituds lingüístiques que solen manifestar els pobles colonitzats envers la cultura colonitzadora.
Aquest manifest és una passa més de l’enemic en la presa de posicions de cara a la guerra lingüística que haurem de mantenir en els propers decennis.
De cada vegada és més palès que l’anglès està consolidant a Europa i arreu del món el seu paper de ‘lingua franca’. I les llengües franques acaben sovint per esdevenir llengües d’ús comú. El bilingüisme anglès+una altra llengua serà un fet usual; les terceres llengües ho tindran molt mal de fer, el sobreviure. A ca nostra això voldrà dir que una de les dues llengües, castellà o català, estarà condemnada a la marginalitat.
El combat per la supervivència de la llengua catalana és el repte més cabdal que enfrontam nosaltres i els nostres fills, perquè és també el combat per la nostra pròpia supervivència com a poble singular.
Ep, si que hi ha socialistes de remon adherits, sobretot els líders de la Comunitat de Madrid, Simancas i Acosta.
Font: http://www.tribuna.cat
Hostes vingueren que de casa en traieren.
Si el Tribunal Suprem dictamina l’obligatoritat de la tercera hora del castellà al Principat, perque no obliguen a que es compleixi l’Estatut d’una vegada?
Com sempre, els paguem el beure i ens vomiten a sobre!
Per mi, qui posa al dit a la llaga és Rodríguez Ibarra quan diu que es preocuparà quan un català no sàpiga castellà.
Com ja va dir l’autor d’aquest blog, si els catalans dominam el castellà, vulguis o no, ens el feim propi.
Jo encara he conegut persones que no sabien parlar en castellà. No he conegut ningú que no entengués el castellà.