Innocentades
No m’agrada que els diaris facin innocentades el 28 de desembre. Si el matí no t’aixeques amb la idea al cap que és el Dia dels Innocents, pots ser enganyat fàcilment (depèn del calibre de la innocentada). I si vas preparat, has de perdre temps i energia cercant la broma, que de vegades és evident i estrident i altres vegades no tant. Tenint en compte les coses que passen en aquest país i les notícies que duen normalment els mitjans, sovint no és fàcil destriar si una notícia és una innocentada o no ho és. No, els mitjans seriosos no fan innocentades.
Però, a més, celebrar d’aquesta manera el Dia dels Innocents és un fet d’aculturació a una cultura que no és la pròpia. Les brometes del dia 28 de desembre només es fan a Espanya i als països “derivats”. En tot cas, a la resta del món, si ho fan, fan la gresca el primer d’abril (Dia d’Enganar, April Fools’ Day, Poisson d’Avril, Pesce d’Aprile, etc.). Seria bo, doncs, que en aquest punt també mantinguéssim la distància oportuna.
I dit això, jo també enguany he fet una innocentada el dia 28: el post precedent. Un poc com a “venjança” del Diari de Balears, que duia la seva innocentada, llegint la qual vaig haver d’estar una estoneta fins a caure-hi. Veig que el diari s’ho ha agafat amb humor i esportivitat, i avui se’n fa ressò. I, a més, no em direu que no era una broma amb missatge!
De totes maneres, ha estat la primera i la darrera innocentada. No en faré més.
6 comentaris6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Feliç diada.
Durant molts dies de l’any els diaris duen moltes notícies que ho semblen, innocentades, i en alguns casos ho són, però amb la data del calendari canviada. Aquesta mateixa que duu avui, que l’edat de jubilació al 67 anys començarà a aplicar-se el 2027, en té tot l’aspecte. I el del “matrimoni de conveniència” del PSOE amb el PP per tirar endavant el “palau” de congressos, també. I són molts els dies en què podem trobar notícies tan absurdes com aqueixes o més, unes certes i altres no tant.
Doncs quin greu que no fos certa…
Completament d’acord. El que jo faig és no llegir els diaris el dia aquest. Atès que freqüentment la realitat supera la ficció, jugar a endevinar quines notícies són les més beneites, serà molt divertit per als adolescents (que són els que menys llegeixen) però jo no li trob.
A més, a part dels diaris, i algun altre sector tangencial, per al nostre costumari aquest dia de dois no ha arrelat, afortunadament.
Seria interessant que els més veterans, mestre Llull o Bibiloni ens féssiu dos cèntims més de l’origen d’això.
Si es tracta de celebrar la barrabassada d’Herodes no li veig la gràcia per enlloc.
Les innocentades del 28D no celebren la barrabassada d’Herodes en si mateixa (seria molt pervers celebrar aquesta matança d’una manera tan còmica), sinó que rememoren les enganalles que es varen haver d’empescar els pares d’aquells infants innocents per amagar els seus fills o ocultar-ne la vertadera edat i, així, poder eludir aquella carnisseria.
No dic que aquesta tradició del 28D no pugui ser un hispanisme cultural més, però crec que cal estudiar-ho un poc més, sense precipitar-se en la conclusió.
Espanya (amb Hispanoamèrica) i els Països Catalans compartim, tradicionalment, la religió catòlica i moltes de les tradicions que hi van lligades. I, dins de les festes de Nadal, celebram especialment els Reis d’Orient —a diferència d’altres països, que celebren Sant Nicolau (ja sigui el 6D o el 24D).
Bíblicament, l’adoració dels Reis està íntimament connectada amb el relat de la matança dels innocents (els mateixos Reis varen enganar Herodes, segons es diu). No ens ha d’estranyar, doncs, que, de la mateixa manera que el 6G celebram el dia dels Reis, els dies previs puguem fer innocentades. I, efectivament, tenim tradicions ben pròpies com la de penjar les “llufes” (ninots retallats de paper o de drap) a l’esquena de la gent que circula pel carrer. Antigament, les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves intentaven enganxar a les faldilles de les dones. A Tremp (Pallars Jussà), aquest dia pengen una llufa gegant al campanar. I a Ibi (Alcoià) fan la festa dels Enfarinats.
Tot plegat potser siguin festes relativament recents, però no necessàriament castellanes.
Pel que fa a les innocentades dels mitjans de comunicació, és una qüestió totalment subjectiva trobar-los la gràcia o no. No fa mal, anar de verbes de tant en tant.