Abans dèiem coses com mediterrà (per mediterrani) o àrbit (per àrbitre). I, malgrat que majoritàriament es deia així, els codificadors van tenir l’encert d’esmenar aquestes errors i prescriure les formes correctes, ben formades i acordades amb l’etimologia. Haurien pogut acceptar-les, simplement perquè «tothom ho deia així», però van superar una tal temptació. De mots erronis com els esmentats n’hi ha molts, i ben instal·lats en els diccionaris, perquè les circumstàncies anòmales en què es desenvolupa la nostra llengua han fet que no hàgim estat capaços o no hàgim considerat necessari de fer la correcció corresponent.

En aquest escrit aport una llarga llista de mots que podem considerar mal formats o de forma errònia, en la major part dels casos per interferència de l’espanyol. Remarc que són mots amb un defecte de forma, tot i que el lexema és vàlid. No incloc, doncs, hispanismes en què el lexema és de procedència espanyola, com preguntar o burro, o que van més enllà d’un simple defecte de forma, com periodista. El fonament del caràcter erroni dels mots es justifica normalment en l’etimologia i es troba en textos publicats que en alguns casos s’indiquen en nota al peu¹.

Pos la llista de més avall a disposició de la Secció Filològica per a fer-ne el que trobin convenient i a disposició de tots els utilitzadors de la llengua, també perquè en facin el que trobin. No és previsible que la Secció Filològica faci gaires canvis en el diccionari normatiu, atesa la tendència actual de la institució més de recollir el que ja té ús ampli que de corregir els efectes de la subordinació històrica del català. Amb tot, cal remarcar i valorar molt els canvis en el lèxic normatiu que ha fet la Secció Filològica (i abans Pompeu Fabra), corregint formes errònies, que també són moltes, com es pot veure a les llistes que surten més avall. I aquest fet feliç i l’acolliment disciplinat que ha tingut podrien ser estímul per a prosseguir la tasca.

Sóc conscient de la dificultat que representa ara una correcció de les formes que es presenten com a errònies. Molts pensaran que, essent avui mots d’ús general i acollits pels diccionaris, no paga la pena d’esmerçar esforços en la seva correcció. O que aquesta no és viable atès el volum de mots a corregir. També n’hi haurà que optaran pel raonament més simple i més expeditiu, però també el menys constructiu: «no ens compliquem la vida». Totes aquestes opcions són ben comprensibles i respectables. Però també podríem considerar que així com hem sabut i pogut esmenar tantes coses d’una llengua assotada per la manca de normalitat durant segles i per les interferències exteriors, també podríem reeixir en la continuació de la tasca, per a la qual cosa és imprescindible la complicitat de les institucions i dels mitjans de comunicació. De la mateixa manera que hem sabut canviar letàrgia per letargia, sinèrgia per sinergia, líbido per libido o reptil per rèptil, també podríem canviar al·lèrgia per al·lergia o oceà per ocèan. Si hem fet coses que semblaven tan difícils com canviar eczema per èczema, mèdula per medul·la o làmpara per làmpada, podríem fer qualsevol cosa. Si hem estat capaços d’aprendre a dir Moscou i Ucraïna quan abans tots dèiem Moscú i Ucrània, també podríem canviar Florència per Florença i Lisboa per Lisbona.

També sóc conscient que l’ús de les formes corregides per iniciativa particular d’escriptors, professionals de la llengua o simples utilitzadors al marge del que es considera la normativa és tasca certament complicada. Entre un mot sancionat per un diccionari i una proposta alternativa, per molt fonamentada que sigui, l’escriptor o l’«escrividor» comú s’estimarà més la cobertura i la seguretat que dóna el diccionari. Amb tot, la iniciativa particular per a fer servir formes al marge de la normativa oficial no és res inusitat, començant per lingüistes eminents. Per posar sols uns exemples, pensem en el pendre de Coromines, el triumf de Moll o el sisplau de Solà, i ara no en faig cap valoració. I els responsables dels principals mitjans de comunicació no s’estan d’emprar i promoure tota mena d’hispanismes i col·loquialismes, que no són al diccionari normatiu. És aquest ús que en molts de casos ha fet entrar tals mots al diccionari o els posa en disposició d’entrar-hi en un futur no llunyà.

Sigui com sigui, pens que és bo que aquests mots «erronis» siguin recollits a una llista i que la gent els conegui; i a partir d’aquí no plànyer el debat, amb respecte per totes les opcions.

Per als mots de lèxic comú don entre parèntesis una forma «errònia» inclosa en el DIEC; els topònims estrangers revisats van seguits, entre parèntesis, de la forma recomanada pel Nomenclàtor mundial de l’Institut d’Estudis Catalans, que avui se sol considerar referència normativa. Aquesta llista és oberta, tant per a afegir-hi entrades com per a suprimir-ne, si escau, i per a això serà valuosa i agraïda l’aportació dels lectors.

1. Canvis d’accent contra l’etimologia. Es tracta de formes amb accent fonètic erroni pel fet de seguir l’accentuació espanyola i no l’etimològica. En espanyol l’error s’ha produït sovint per influència de l’accentuació francesa, sempre aguda, i en alguns casos per una mala interpretació de la é del francès (anémona, élite, imbécil, impétigo, plétora).

abulia (abúlia)

afasia (afàsia)

alcoholemia (alcoholèmia)

Algeria (Algèria)

–algia (–àlgia)

al·lergia (al·lèrgia)

amàzona (amazona)

Amàzones [riu] (Amazones)

amnesia (amnèsia)

anafilaxia (anafilàxia)

androfobia (androfòbia)

anemia (anèmia)

anestesia (anestèsia)

anòdin (anodí)

amnesia (amnèsia)

Àngora (Angora). Nom antic d’Ànkara, cf. gat d’Àngora

Ànkara (Ankara)

arquètip (arquetip)

aristocracia (aristocràcia)

arritmia (arrítmia)

astenia (astènia)

atrofia (atròfia)

Asterix (Astèrix)

autopsia (autòpsia)

batíscaf (batiscaf)

bigamia (bigàmia)

biòtip (biotip)

blenorragia (blenorràgia)

bulimia (bulímia)

búmerang (bumerang)

burocracia (burocràcia)

–cardia (–càrdia)

cariòtip (cariotip)

catalepsia (catalèpsia)

càtet (catet)

-cefalia (-cefàlia)

centúmvir (centumvir)

cían (cian)

–cracia (–cràcia)

crisàntem (crisantem)

claustrofobia (claustrofòbia)

daguerròtip (daguerrotip)

decàedre (decaedre)

decàtlon (decatló)

decènvir (decemvir)

demagogia (demagògia)

democracia (democràcia)

–dermia (–dèrmia)

díedre (diedre)

difteria (diftèria)

diglossia (diglòssia)

dioptria (diòptria)

dodecàedre (dodecaedre)

duúmvir (duumvir)

ecúmene (ecumene)

embolia (embòlia)

ènclisi (enclisi)

endogamia (endogàmia)

endoscopia (endoscòpia)

endosquèlet (endoesquelet)

epidemia (epidèmia)

epilepsia (epilèpsia)

esquèlet (esquelet)

esquizofrenia (esquizofrènia)

estereòtip (estereotip)

exosquèlet (exoesquelet)

euforia (eufòria)

eutanasia (eutanàsia)

–fagia (-fàgia)

fenòtip (fenotip)

–filia (–fília)

–fobia (-fòbia)

–gamia (–gàmia)

galvanòtip (galvanotip)

genòtip (genotip)

glicemia (glucèmia, glicèmia)

–glossia (–glòssia)

holòtip (holotip)

hemofilia (hemofília)

hemorragia (hemorràgia)

heptàtlon (heptatló)

heterodoxia (heterodòxia)

hidrofobia (hidrofòbia)

hipotermia (hipotèrmia)

histeria (histèria)

ícona (icona)

idiosincrasia (idiosincràsia)

idiòtip (idiotip)

imbecil (imbècil)

isòtip (isotip)

lèxicon (lexicó)

leucemia (leucèmia)

linòtip (linotip)

lipotimia (lipotímia)

logòtip (logotip)

magia (màgia)

metal·lurgia (metal·lúrgia)

misoginia (misogínia)

monogamia (monogàmia)

monòtip (monotip)

mucilago (mucílag)

necrofilia (necrofília)

neurastenia (neurastènia)

Obelix (Obèlix)

ocèan (oceà)

òmega (omega)

ortodoncia (ortodòncia)

ortopedia (ortopèdia)

pandemia (pandèmia)

pànteon (panteó)

paremia (parèmia)

pedofilia (pedofília)

Pegas (Pegàs)

Pegasus [ˈpɛɡəzus] (Pegasus [peˈɡasus])

pentàtlon (pentatló)

periferia (perifèria)

pletora (plètora)

pneumonia (pneumònia)

políedre (poliedre)

poligamia (poligàmia)

polisemia (polisèmia)

porfiria (porfíria)

pròclisi (proclisi)

projèctil (projectil)

prosopagnosia (prosopagnòsia)

protòtip (prototip)

psicoquinesia (psicoquinèsia)

psicòtip (psicotip)

ràdar (radar)

ricin (ricí)

rubrica (rúbrica)

Satíricon (Satiricó)

seròtip (serotip)

taquicardia (taquicàrdia)

telètip (teletip)

telequinesia (telequinèsia)

terapia (teràpia)

tetràedre (tetraedre)

tímpan (timpà)

tríaga (triaga)

triàtlon (triatló)

triúmvir (triumvir)

xenofobia (xenofòbia)

xofer (xòfer)

zoofilia (zoofília)

Nota: una llista més completa dels termes d’origen grec acabats en -ia serà oferta en un article més ampli.

Formes corregides: aeròlit; autòfit, arqueòfit, arrizòfit, briòfit, camèfit, carposporòfit, cormòfit, criptòfit, dermatòfit, endòfit, esporòfit, faneròfit, gametòfit, geòfit, halòfit, hemicriptòfit, hidròfit, higròfit, litòfit, mesòfit, oròfit, piròfit, psammòfit, rizòfit, sapròfit, tal·lòfit, teròfit, traqueòfit, tricòfit, tropòfit, xeròfit, zoòfit; adipòcit, amebòcit, atròcit, cenòcit, coanòcit, condròcit, enteròcit, entròcit, espermatòcit, fagòcit, fibròcit, gonòcit, granulòcit, hemàcit, hemòcit, hepatòcit, leucòcit, limfòcit, macròcit, mastòcit, monòcit, odontòcit, còcit, osteòcit, pecilòcit, trombòcit; megàlit, meteoròlit, monòlit; al·lòtrop, anàtrop, anisòtrop, azeòtrop, campilòtrop, hemítrop, isòtrop, ortòtrop, psicòtrop, zoòtrop. Àglif, anàglif, diàglif, petròglif, tríglif.

Acne, alvèol, apoplexia, atmosfera, àugur, aurèola, bantu, bronquíol, centigram, ciclop, conclave, èczema, elèctrode, elit, endòspora, exegesi, guru, hàndicap, hectolitre, hematèmesi, hemiplegia, iber, interval, isòbara, letargia, leucòcit, libido, lígur, medul·la, mil·ligram, misantrop, míssil, nuclèol, oboè, olimpíada, omòplat, osmosi, paraplegia, policrom, poliglot, quàdriceps, quilolitre, rèptil, rubèola, rupia, sinergia, soviet, taigà, tèrmit, tèxtil, tiquet, torticoli, tuareg, xassís, zenit, zulú.

2. Formes amb errors de grafia i/o fonètica.

amazig (amazic)

atitud o attitud (actitud)2

atlas o atlant (atles)3

babal·là, a la; babal·lana, a la (babalà, a la)

billard (billar)

condom (condó)

crocodil (cocodril)

desbarat (disbarat)

desparar (disparar)

diseny (disseny)

ebul·lició (ebullició)

estatística (estadística)

exceptar (exceptuar), exceptat (excaptuat)

falera (fal·lera)

gal·linaci (gallinaci)

gravitat (gravetat)

hal·lucinació (al·lucinació)

hal·lucinar (al·lucinar)

hal·lucinògen (al·lucinògen)

horitzont (horitzó)

investiment (inversió) [significat econòmic]

investir (invertir) [significat econòmic]

mecenàs o mecenat (mecenes)4

labirint (laberint)

manna f. (mannà m,)

pesebre (pessebre)

recrutar (reclutar)

reial (ral)

rellevança (rellevància)

represalles (represàlies)

serb, serba (serbi, sèrbia)

xurma (xusma)

b) En època posterior [es donen les formes corregides]: crocodilià, darrere, enrere, hematia, rere.

3. Calcs morfològics. Ús de morfemes erronis per interferència de l’espanyol.

aciditat (acidesa)5

afgà afgana (afganès afganesa)

alumnes, els (alumnat, l’)

amerindià amerindiana (amerindi ameríndia)

armenià armeniana (armeni armènia)6

assirià assiriana (assiri assíria)

auditòrium (auditori)7

aviditat (avidesa)

benzineria (benzinera)

blocar (bloquejar)

blocatge (bloqueig)

bombar (bombejar)

bombardament (bombardeig)

bombardar (bormbardejar)

bombatge (bombeig)

bronzar (bronzejar)

burca, el (burca, la)

calafatar (calafatejar)

cantador cantadora (cantant) [llevat dels cantants lírics]

caspià caspiana (caspi càspia)

cometa, la (cometa, el)

convocació (convocatòria)

correspondent (corresponsal)

cracar (craquejar)

decorar (condecorar)

dedicació (dedicatòria)

documentari (documental)8

egipcià egipciana (egipci egípcia)

escanar (escanejar)

espoliació (espoli)

èsquim o èsquimo (esquimal)

exterminació (extermini)

fenicià feniciana (fenici fenícia)

flirtar (flirtejar)

fluïditat (fluïdesa)

frigiditat (frigidesa)

indià indiana (indi índia)

indonesià indonesiana (indonesi indonèsia)

invaliditat (invalidesa)

invenció (invent)

libià libiana (libi líbia)

luciditat (lucidesa)

macedonià macedoniana (macedoni macedònia)

màscara (mascareta)

massacre, el (massacre, la)

metamorfosar (metamorfosejar)

morbiditat (morbidesa)

paradox (paradoxa)

parafrasar (parafrasejar)

passejada (passeig)

piratar (piratejar)

placiditat (placidesa)

planar [ocells o avions] (planejar)

planeta, la (planeta, el)

professors, els (professorat, el)

rapar o cantar/fer rap (rapejar)

regatar (regatejar) [esport]

rigiditat (rigidesa)

sabotar (sabotejar)

saltar (saltejar) [cuina]

soliditat (solidesa)

sondar (sondejar)

sondatge (sondeig)

surfar (surfejar)

validitat (validesa)

vodka, la (vodka, el)

vaccinar (vacunar)

xatar (xatejar)

Formes corregides [en època de Pompeu Fabra]: abanderat, abraç, aclaració, acorassat, acreedor, ademés, aduana, agotar, agravar, agravi, aleació, alimentici, aterrisar, blancura, concebir, omitir, paradògic, percibir, traïcionar, transmitir, etc.

Posteriorment: formatejar.

4. Altres casos

artífice o àrtifex (artífex) (vegeu DCVB)

pla (plànol)

pontífice o pòntifex (pontífex) (vegeu DCVB)

retweet (retuit)

retweetar (retuitar)

suedès, suedesa (suec, sueca)

tweet (tuit)

tweetar (tuitar)

vaccí (vacuna)

5. Noms propis.

Angolema (Angulema)

Àngora (Angora). Nom antic d’Ànkara, cf. gat d’Àngora

Ànkara (Ankara)

Bordeu (Bordeus)

Colonya (Colònia)

Comenge (Cominges)

Danimarca o Danemarca (Dinamarca)

Flandres (Flandes)

Florença (Florència)

Groenlàndia (Grenlàndia)

Hadrià (Adrià)9 Especialment l’emperador.

Hanníbal (Anníbal)

Hàsdrubal (Àsdrubal, Asdrúbal)

Helena o Hèlena (Elena)

Henric (Enric)

Ignaci (Ignasi)

l’Haia (la Haia)

Liorna (Livorno)

Lisbona (Lisboa)

lisbonès, lisbonesa (lisboeta)

Lorda (Lourdes)

Mont Tabor (Mont Tàbor)

Munic (Múnic)

Nicosia (Nicòsia)

Norvègia (Noruega)

norvegià, norvegiana (noruec, noruega)

Peiteu o Piteu (Poitiers)

Peloponnès, el (Peloponès. el)

Pinòquio o Pinocchio (Pinotxo)

Plasència (Piacenza)

Samaria (Samària) arreglat

Sant Jaume de Galícia (Santiago de Compostel·la)

Sena (Siena)

Sòdoma (Sodoma)

Sòfia (Sofia)

Tunisia (Tunísia)

Formes corregides: Agamènnon, Aristides, Arquimedes, Àrtemis, Àtila, Bàrcino, Bàssora, Bètulo, Biàrritz, Carpats, Cíbele, Ciríac, Dàmocles, Èdip, Efes, Espàrtac, Èsquil, Èsquines, Eufrafes, Ganimedes, Hèlsinki, Hèracles, Heròdot, Himàlaia, Ígor, Ítaca, Jàfet, Jàson, Karamàvov, Kefren, Kíev/Kíiv, Làscaris, Mali, Marràqueix, Mègara, Míkonos, Moscou, Nègueb, Òtranto, Pèricles, Praxíteles, Prosèrpina, Ravenna, Sàhara, Samaria, Samòsata, Ennàquerib, Suíntila, Tàrraco, Tàrent, Tibet, Ucraïna, Úlfila, Vercingetòrix, Vitiza, Zuric (?).

*******************************************************************************

També han estat assenyalades com a formes errònies els mots que per etimologia haurien d’anar amb dues enes, com anniversari, annual, antenna, britànnic, cànnula, mannà, etc. També els que haurien de portar doble ema, com anagramma, comma, commerç, commensal, commissió, commissura, diagramma, dilemma, grammàtica, lemma, mammífer, programma, etc. No els hem inclosos a la llista perquè pensam que cal un estudi rigorós sobre el tractament de les consonants dobles en català i la recerca d’un mínim consens.

També han estat assenyalats com a erronis els mots plans acabats en –gon, com decàgon, heptàgon, pentàgon, etc., que —vegeu Juli Moll— haurien de ser aguts.

Així mateix han estat denunciats com a erronis mots d’arrel grega acabats en –fon, com gramòfon, intèrfon, magnetòfon, megàfon, micròfon, telèfon, etc. Segons Moll haurien de ser aguts.

Notes

1. En el cas d’articles meus es poden trobar a partir d’aquest índex. Una aportació destacable són alguns articles de Juli Moll recollits al web del Cercle Vallcorba.

2. Mot agafat de l’italià attidudine. Considerant que en català se simplifica la doble t dels cultismes i manlleus (cf. attendere>atendre) podria ser atitud, com en portuguès atitude. Però també podria ser tractat com altres manlleus moderns i optar per attitud (cf. allegretto, dittologia, watt).

3. Exigència en la correcció de cultismes.

4. Idem.

5. El sufix esa és ben català i apareix en molts de mots patrimonials (pobresa, tendresa…). Amb tot, amb alguns mots nous o relativament nous caldria preferir les formes homologades amb les llengües de l’entorn: aciditat, aviditat, fluïditat, frigiditat, invaliditat, luciditat, morbiditat, rigiditat, soliditat i validitat.

6. Pel que respecta als gentilicis acabats en -i/-ià, encara que algunes formes en -i puguin estar documentades amb certa antiguitat, preferim decididament les formes en -ià (armenià, assirià, egipcià, libià, etc.), igual que hem adoptat algerià, estonià, israelià, paraguaià, sirià, tunisià, etc.

7. Seguint les llengües de l’entorn, auditòrium seria el lloc on es fan audicions i auditori, el públic que hi assisteix (cf. el francès auditorium/auditoire).

8. Documentari és un substantiu (tipus de film) i documental, un adjectiu (proves documentals).

9. No creiem oportú d’incloure en aquesta llista alguns mots que s’escriuen sense h inicial i que corresponen a ètims amb h. Serien mots comuns que s’han escrit tradicionalment sense h (anca, ordi, oreneta, etc.). Però sí que hi incloem cultismes i noms propis que en totes les llengües de l’entorn s’escriuen amb h, llevat que no usin mai aquest grafema. En tot cas, dubtam si incorporar-hi harpa, harpó, hasta (cf. subhasta) i helm, que s’escriuen amb h en les llengües esmentades.

18 comentaris