Xiringuitos i xibius

Xibiu és un mot mallorquí, tradicional i ben conegut de tots els mallorquins de llengua no empobrida. El seu significat és ben definit en el DIEC: l’accepció segona diu «Antre, cau, lloc petit i brut». Això és exactament el que entén per xibiu tota la gent de Mallorca. Definició potser més exacta que la que du el diccionari Alcover-Moll —«Lloc on s’enganya la gent o on es preparen o executen actes il·lícits o clandestins»—, sense que aquesta definició no sigui també vàlida.

Al final de la dècada de 1990 el Diari de Balears va començar a emprar aquest mot per a substituir l’hispanisme xiringuito, normalment per a referir-se als bars situats a les platges. Del Diari de Balears va passar al diari Ara Balears, continuador del primer, del qual va heretar correctors i normes d’estil. Pel que veig, la «innovació» també ha penetrat tímidament en alguns mitjans audiovisuals de Mallorca. He protestat repetidament a les meves xarxes socials, en defensa de l’ús propi dels mots i dels propietaris dels dits bars de platja, que veuen denigrats injustament els seus establiments.

En el llibre Nous escrits lingüístics mallorquins (Palma, Lleonard Muntaner, 2021) Joan Veny surt en defensa del mot xibiu aplicat als bars o barets de platja. I al·ludeix a mi sense esmentar-me: «Hem de mostrar la nostra disconformitat amb el rebuig d’alguns lingüistes insulars, que es basa en el suposat caràcter pejoratiu d’una de les accepcions del mot.» Malgrat l’admiració i el respecte que tinc a l’eminent filòleg, no puc estar d’acord amb el seu raonament, i em dispòs a argumentar-ho.

Sobre l’etimologia del mot hi ha dues hipòtesis, cosa irrellevant per al propòsit d’aquest article. Per al diccionari Alcover-Moll «sembla esser onomatopeia del reclam amb què el caçador atreu els tords». I per a Coromines (DEcat) es tracta d’un mossarabisme provinent del llatí SAEPES, ‘clos, tanca feta amb branques’. Segons la primera opció, de l’accepció inicial (reclam per a caçar) el mot hauria passat a significar la barraca simple feta de branques on se situa el caçador per a fer la seva feina. Segons la segona opció, el significat primari seria aquesta mateixa barraca. Les dues hipòtesis coincideixen en el fet que abans que res un xibiu és aquesta construcció rudimentària. D’aquí s’hauria passat a la noció que hem esmentat en el principi: lloc petit, fosc, brut i altres qualificatius que són l’essència del concepte. No és que el mot tingui un suposat caràcter pejoratiu: és que és clarament pejoratiu per a tots els qui sàpien què és un xibiu.

Diu Veny que «hi hauria un ennobliment de sentit en el pas de ‘barraca, casona miserable’ al modern ‘establiment a la costa, on es venen begudes i menjars; no és la primera vegada que un mot de valor negatiu esdevé neutre o positiu, perdent la connotació desfavorable; és el cas de arlot ‘home de mala vida’ passat a al·lot ‘xicot, noi’ […]». Arlot es va ennoblir ja fa molts de segles i ara al·lot significa el que entén tothom. Sí, un mot negatiu pot canviar de significat i esdevenir positiu, però no es pot fer pel caprici d’algú i contra el significat que ara tothom dóna a aquell mot. El significat donat al mot xibiu per Diari de Balears i Ara Balears és una arbitrarietat, un abús de vocabulari sense cap justificació, una perversió del lèxic.

Potser a qualcú no li agradaran les solucions proposades (guingueta, quiosquet), per la manca d’arrelament. Es veu que no agraden a alguns mitjans barcelonins, els lingüistes dels quals han optat per l’hispanisme xiringuito sense cap mania, com sol ser habitual en ells. En tot cas, crec que pitjor que adoptar els mots catalans referits és violentar el significat d’una paraula atribuint-li’n un que no usa quasi ningú. I és irrellevant si surt en algun escriptor, sens dubte influït per la lectura dels diaris propagadors de l’error. I quin problema hi ha a dir bar o baret a un establiment que no és més que això, encara que estigui situat a la vorera de mar? O bar de platja, si voleu, com es diu en anglès (beach bar) o en francès (bar de plage). Hem de tenir un mot diferent de bar només perquè en espanyol tenen chiringuito?

Veny demana que se substitueixi la segona accepció del DIEC («Antre, cau, lloc petit i brut») per «instal·lació a la platja on es venen menjars i begudes». Jo deman que no ho facin. La definició del DIEC és perfecta, i és la que correspon a l’ús general mallorquí. La definició proposada és en tot cas un intent —desafortunat, crec— de canviar la realitat sense cap raó fonamentada.

7 comentaris

7 comentaris rebuts

    1
  1. C.Rocher. - 06 abril 2022 5:05 pm

    A La Safor aquest etabliment,abans li dèiem barracó.

  2. 2
  3. Antònia Galmés - 06 abril 2022 6:46 pm

    No hi puc estar més d’acord.

  4. 3
  5. Antoni Mas - 14 abril 2022 9:25 pm

    Al meu poble (la Vila de Santa Margalida) els caçadors deien xibiu a la barraca que havien fet per caçar-hi tords.

  6. 4
  7. Pep - 10 maig 2022 11:23 am

    Barraca, barraqueta

  8. 5
  9. jordi - 25 juliol 2022 11:53 am

    El parlar pla ha d’anomenar la realitat; és amb això que es constitueix com a llengua. No pas anomenar el xarnec: reanomenar el que hi ve anomenat. Aquest debat és viciat d’arrel, perquè desplaça la llengua a ésser un xava o paradialecte correcte. Tant se val com en diguem de les coses, si el que fem és anomenar-hi el xarnec. Foragitem-lo i la comunicació mateix ens farà dir les coses pel nom. Quan dic que cal foragitar el xarnec, em refereixo com ara a no donar-ne lliçons en articles sobre lexicografia planenca. Lliçons que més sovint es donen sota presumpció de coneixement previ. La qual cosa ho fa tot plegat encar més absurd: si hom atorga realitat a la presumpció xarnega, no és ningú precisament ell per a dir com ho han de dir els hòmens en substitució a la manera convinguda, segons ell mateix realitza.
    Cada unitat de significat, sigui un lexema, un mot, locució, frase feta, entonació, què sia, genera un camp semàntic que s’expressa a través d’unes accepcions i d’una casuística. El que fan venir debats viciats d’arrel com aquest és que, sota l’aparença d’una formalitat planenca, el parlar del país torni un paradialecte de la llengua de la Metròpoli de primera instància; homologable a qualsevol seva variant diatòpica. A efectes consumats funciona així.

  10. 6
  11. Joaquim JMR - 02 octubre 2022 6:24 pm

    Els bars de platja, sovint poc més que casups, en valencià s’han dit sovint “barracons”. Ara la força del castellà imposa xiringuito.

  12. 7
  13. Ramón - 09 desembre 2023 8:11 am

    Un altre:
    ” Mos faran creure que els bancs de l’iglésia ballen”

    Una aferrada Biel i sempre gràcies per sa teva feina tan ben feta.

Podeu deixar un comentari