El discret engany de la burgesia (principatina)
Una senyora nascuda al Principat i resident a Mallorca es queixa a Catalunya Ràdio que el RAC (Reial Automòbil Club de Catalunya) utilitza només l’espanyol com a llengua de relació amb els clients de les Illes. Ni la revista que aquests reben ni els papers que l’empresa posa a la seva disposició coneixen el català per a res.
És un fet tristament conegut i repetit que moltes empreses principatines, quan s’instal·len a les Balears o al País Valencià, actuen lingüísticament com si s’implantassin a Almeria. Tots tenim a la memòria el comportament indigne de Caprabo al País Valencià i no del tot clar a Mallorca. Algun dia d’aquests comentaré alguna cosa de les companyies principatines que s’anuncien en espanyol a IB3.
Naturalment, les empreses cerquen el negoci i actuen –també pel que fa a la llengua– en funció de les expectatives empresarials. Alguna part de culpa –però no m’atreviria a dir en quin grau– deuen tenir les societats balear i valenciana si els negociants poden arribar a la conclusió que el català no és un factor a favor dels seus interessos. Però el que m’interessa ara no és això, sinó trobar maneres de defensar el meu idioma amb eficàcia. I una manera hauria de ser la solidaritat entre tots els membres de la nostra comunitat nacional. Si les empreses principatines que menyspreen el català en els territoris catalans de fora del Principat veiessin com per aquest fet són severament castigades pels catalans del Principat, potser ho repensarien. Ho repensarien si veiessin que els consumidors de tots els Països Catalans actuen com un bloc compacte. És una eina que podria donar rendiment si sabéssim posar-nos-hi i emprar bé els recursos (no cal dir que Internet és una meravella, i tots encara tenim al cap el cartell d’Alcampo, per no parlar de coses més repugnants). Els catalans del Principat que tenen per norma no donar beneficis a aquells qui menystenen la llengua del país basta que estenguin el principi a tots els qui menystenen el català –siguin catalans o estrangers– a qualsevol part de la comunitat catalana. I com és possible que la Generalitat de Catalunya hagi donat un premi a la normalització lingüística, o una cosa així, a una empresa –esmentada més amunt– que ofèn els catalanoparlants a una part del nostre territori?
Naturalment, les empreses catalanes tenen la mateixa obligació moral que les empreses de fora del país de respectar el català quan actuen aquí. Però sempre s’havia dit que la burgesia principatina, aquesta que ara no vol etiquetar els seus productes en català, havia estat l’artífex de la recuperació de la llengua i de no sé què més. No caldria revisar qualque cosa?
4 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
D’acord amb l’article. Si la gent principatina es desvetlla en el tema del RAC, especialment pel que fa a la seva agressi? lingu?stica als territoris de parla catalana, a la vegada tamb? ho podria fer en el de la R de Reial o Real, si fa. Salut i gr?cies. JVLC
Totalment d’acord amb el teu article per? val m?s oblidar-se del suposat paper de la burgesia principatina per recuperar la llengua. Va ser m?s una campanya d’imatge que res m?s.
Jo s?c principat?. S?c soci del RACC perqu? nom?s a trav?s d’ells em vaig poder assegurar el cotxe i van ser els ?nics que m’atenien en catal? sempre. Despr?s de 2 anys amb ells ja n’estic fart. La qualitat ling??stica de la seva web ?s deplorable (la versi? catalana no ho ?s al 100%, est? mig amagada i fa vergonya). A m?s, si els telefono des del m?bil, sempre m’atenen primer en castell?. Aquests dies m’estan perseguint perqu? renovi amb ells. El m?s probable ?s que els digui que no pel preu excessiu que em volen cobrar i pel poc respecte per la meva llengua. El problema ?s que TOTES les altres empreses asseguradores s?n pitjors. O em volen cobrar encara m?s o m’atendrien abans en swahili que en catal?. No serem els conscienciats de sempre els qui farem que hi hagi un canvi en aquest tema. Els governs han de comen?ar a moure el cul. Especialment un govern del que tots esper?vem molt m?s.
Jo sempre m’havia pensat que tant podia ?sser independentista i patriota un home de dretes com un d’esquerres. B?, de fet, ho continuu pensant. Per? resulta que, a Catalunya, tant al Continent com a les Illes, la burgesia no t? m?s p?tria que la butxaca.
A la Catalunya Central, la burgesia ?s esclava d’Espanya perqu? l’ha de menester com a mercat on col?loca les seves produccions i no t? prou altesa de mires com per cercar mercats alternatius al dels seus amos pol?tics, ling??stics, ideol?gics, fiscals i de tots els ordres. Per? a les Balears encara ?s pitjor: els mercats de la burgesia hotelera s?n, principalment, l’alemany i l’angl?s. Per? aix? i tot encara s’arrosseguen mil vegades m?s com llimacs tant de pensament, de paraula, d’obra i d’omissi? davant la colonitzaci? castellana. A Mallorca ni tan sols cerquen fer veure que estimen el pa?s.
Si jo era ciutad? d’un pa?s normal, s? cert que tindria inquietuds pol?tiques. Per? no s? gens ni una mica si seria de dretes o d’esquerres. O de centre. Per?, trobant-me a la naci? on em trob i encara m?s a la regi? de la naci? on em trob, no tinc per triar. De la nostra burgesia no hi ha res, absolutament res de bo a esperar.
Crec amb la idea d’En Gabriel Bibiloni d’anar creant un espai pancatal? de solidartitat al marge del nostre llastim?s empresariat, que no t? cap inconvenient a etiquetar qualsevol producte en dos, quatre, o vint idiomes si li conv? per? que tot s?n excuses de mal pagador a l’hora d’etiquetar en la llengua pr?pia. No tenen dignitat. Vendrien sa P?tria -i sa mare- per un cont?iner d’ampolles de xampany. Fan ll?stima! S?n tan pobres que no tenen res m?s que doblers.
Tamb? he sentit la queixa per Catalunya R?dio i a part del sentiment d’indignaci? que poguem sentir molts, tamb? he sentit tristesa. ?s tant trist que ens passi aix?. Que ens tiram pedres sobre el taulat.
Estic amb tu que cal una reacci? per combatre aquestes actituts burgeses.
Quin f?stic aquesta colla d’encegats pels diners, capa?os de vendres la dignitat per quatre rals.