“Chiringuitos” i xibius
Diu un títol del Diari de Balears del 26 passat que «La Sala [de Campos] vol adjudicar els xibius de les platges per períodes llargs de temps». La majoria de lectors no entenen la frase fins que han llegit un bon tros de la notícia, i aleshores descobreixen —o no— que xibiu aquí es fa servir com a equivalent de l’espanyol chiringuito. No és una invenció del redactor, sinó que fa un cert temps algú —no sé qui— va llançar la proposta de traduir chiringuito per xibiu. Però l’encert és molt discutible.
La paraula espanyola chiringuito significa un establiment improvisat i de pocs recursos, normalment a la platja o a zones d’acampada, on se serveixen begudes o menjars. No sé l’etimologia del mot, però sembla que és d’origen sud-americà (a Cuba chiringuito significa glop o got d’una beguda alcohòlica, i d’aquí podria haver passat fàcilment a designar el lloc on aquestes es consumeixen). Després ha sorgit una accepció secundària, i el mot s’aplica a un muntatge més o menys original o imaginatiu que serveix a algú de negoci, modus vivendi o plataforma de poca volada per a alguna activitat social o política.
Com a equivalents catalans de chiringuito el Termcat proposa bar i quiosquet. La segona opció no figura a la darrera versió del Diccionari de l’Institut. Bar té l’inconvenient que no recull els elements diferenciadors d’aquests “bars de platja” respecte dels altres bars. I quiosquet no sé si és la millor solució però en tot cas té el seu fonament. Recordem que quiosc és una paraula d’origen persa (kosk) que, a través primer del turc, després del francès i finalment a través de l’espanyol arriba al català, inicialment sota la forma quiosco i posteriorment amb la forma “arreglada” actual. El significat original de quiosc és una construcció pròpia de parcs i jardins, a manera de templet, normalment amb els costats oberts i que serveix per a usos diversos. Després va adquirir el significat de local per a la venda de premsa periòdica, atesa la forma d’aquests locals.
Xibiu és una paraula mallorquina que designa primàriament un enginy per a caçar tords consistent en unes branques damunt les quals es col·loquen uns brins d’espart enviscats, on els tords resten atrapats. Fins aquí res a veure amb els nostres chiringuitos. Però el mot xibiu ha desenvolupat un significat metafòric, avui segurament més usat i conegut que l’accepció primària, relacionat amb un «Lloc on s’enganya la gent o on es preparen o executen actes il·lícits o clandestins (mall.); cast. antro, leonera, guarida.» (DCVB) Un xibiu és un lloc al qual associam les idees d’estretor, foscor, brutor, precarietat o àdhuc misèria. En qualsevol cas, xibiu té una forta càrrega despectiva, i això el fa inapropiat per a designar els quiosquets o barets de platja. Si jo fos l’amo d’un, no em faria gota de gràcia que la premsa em consideràs un “xibiu”.
9 comentaris9 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Propòs ‘xiringuito’, sense manies. Les manies i el rebuig els hem de reservar per als mots i expressions forans que pretenen substituir equivalents catalans genuïns.
Jo em pensava que del “chiringuito” en català se’n deia “GUINGUETA”, que el DIEC defineix com una ‘barraca de fira’ o com una ‘cantina’.
Cantina i guingueta són altres possibilitats. Cantina, suposant que s’ajusti a la idea de “chiringuito”, és un mot d’origen italià difòs a les diferents llengües del nostre entorn. La paraula guingueta, gal·licisme, no sé quin ús real té fora de les terres més septentrionals del país, on hi ha el topònim la Guingueta. Coromines diu que no és una “barraca de fira” sinó una taverna o un petit hostal.
Apart del que diguin el DCVB i el DIEC, jo he sentit dir xibiu referit a un cafè o taverna de mal aspecte on se suposa que s’hi juga i potser que s’hi cometin altres actes delictius, sempre com a terme despectiu. Si jo tingués un “xiringuito” tampoc no em faria gràcia que m’obligassin a dir-li un “xibiu”. Posat que sembla que no tenim cap mot català que ho defineixi clarament, no veig inconvenient a usar, catalanitzat, el “chiringuito” castellà. Tanmateix guingueta és també un mot no català i no es correspon exactament amb el mot de què parlam, ni tampoc “quiosquet”. Si el DIEC ha admès darrerament estrés, estàndard i altres mots anglesos un poc “arreglats”, no veig motiu per rebutjar-ne de castellans si tenen una utilitat. El que sí hauríem de rebutjar sempre són els barbarismes que no ens fan cap falta perquè tenim en català el mot adequat i que significa exactament el mateix d’aquell que ens vol entrar per la pressió d’una llengua forana.
Hi ha un mot basc que s’escriu “txiringol”, i vol dir peça de fusta circular, potser com la base d’alguns quioscos de platja d’aquests? No sé si pot tenir res a veure amb aquest “chiringuito”… L’he trobat en aquest diccionari basc-espanyol.
No estic d’acord a acceptar la paraula “chiringuito” perquè el català SÍ que té paraules amb significat semblant.
Al País Valencià la paraula “barracó” o “barraqueta” es fa servir amb aquesta accepció. I si només veiem amb bon ull “chiringuito” és per qüestió de prejudicis.
Hola Gabriel i companyia:
Intervindré per a aportar-hi un parell d’addendes.
1. El xibiu és el que ací diem parany, per a caçar tords i d’altres aus.
2. Jo sóc fill de la Plaça Redona. Allà posàvem i llevàvem diàriament les “parada” que es convertien en “carros” doncs duien rodes incorporades. A les nits “alçàvem” la parada i als dematins tornàvem a muntar-les. Podeu imaginar més “xiringuito” que aquest?
Anys i panys ha estat fent aquesta operació diàriament. Fins i tot, em pense, que els actuals fixos són manco precaris que aquells.
Cordialment a tots.
No sé si ho encert o m’ho invent, però tenia entès, perquè ho vaig llegir no m’enrecord a on (i això ja pareix una glosa) que això de “xiringuito” era un cas semblant al de “biquini” per referir-se al sandvitx. És a dir, que prové d’un “xiringuito” de Sitges, el primer, que precisament portava aquest nom (supòs que fent referència al que expliques de la beguda). La qüestió és que el local va tenir tant d’èxit que el seu nom es va estendre a aquests tipus de local, de la mateixa manera que quan diem “danone” al iogurt.
Ja fa uns dies que amb les noticies d’esbucament de “xiringuitos” a TVMallorca escolt la paraula “xibiu” que la veritat es que no m’agrada gens, i ningú enten el que és (si ho dius ho has d’explicar, i per tant la paraula no em serveix, “He fet una cervesa a un xibiu” “a on dius??” “a un “xiringuito”” “aaahhh”)
Idò ara mateix a TV3 acaben d’explicar una noticia sobre els “xiringuitos” de Formentera, i en diuen “xiringuitos” sense cap por, jo crec que en català en podem dir xiringuitos perfectement.