Avui podria ser un gran dia
Com diu més o menys en Serrat. Avui podria ser un gran dia, i els catalans podríem celebrar una gesta històrica que, segons sembla, va ser obra d’un català i del que era el nostre Estat en aquell moment, la Corona d’Aragó. Però no ho és, un gran dia, perquè el denominat descobriment va ser seguit d’un genocidi, d’un extermini, d’una colonització. Que, per cert, no van ser obra de la Corona d’Aragó, encara que algun dels nostres hi pogués participar.
Avui podria ser un gran dia per a nosaltres, però no ho és, perquè els de la destrossa han decidit fer-ne el dia de la santificació d’un nacionalisme desfasat que ens estampen en tota la nostra cara. Avui no hi ha res a celebrar, ens toca dir. I és ben trist que sigui la nació que va fer la gesta —segons sembla— la que no la pugui celebrar.
7 comentaris7 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Realment, la forma amb què es va dur a terme la colonització d’Amèrica no és una gesta de la que hom pugui, amb raó, sentir-se’n orgullós.
Tampoc neguem la nostra història de forma acrítica. La Corona d’Aragó no se’n salva de conquestes, deportacions, colonitzacions i exterminis: els regnes de Mallorca i València o Sardenya, per exemple.
-ja em direu altrament com podrien anar a mar els mariners d’un reialme sense costes! Tot és fantasma, la història falsejada pels nostres enemics. Mes només cal saber llegir. Sempre diuen els documents de l’època el rei de Catalònia (amb Aragó), mai no esmenten per a res la reina dels altres. Tot document que en fa esment és posterior i fals. Deuen tindre-hi, crec, a la biblioteca secreta dels capellans a Roma encara document més punyents. El dia que surtin encara riurem més fort.
Estimado señor, su idea de que un nacionalismo puede ser desfasado me invita a concluir que para usted hay nacionalismos que no son desfasados. Toynbee consideraba que el nacionalismo era en puridad un deseo de muerte, y por tanto de no mucha inteligencia. La comunidad hispana es eso que siguió al descubrimiento, conquista, colonización-permítame indicarle que le han faltado a usted sustantivos no exclusivamente criminales para retratar la realidad histórica de ese colectivo en expansión-. No deseo que usted cambie de fuentes pero sí le invitaría a que las ampliase, hay buena historiografía inglesa y francesa si su dieta le exige evitar cualquier obra historiográfica española, no sea que acabe pensando que todo el mundo, ya desde el séptimo día conspira contra su concepción de Cataluña y su realización plena en la tierra o que cualquier día podemos leer en Wikipedia que es usted de Badajoz.
Ja ho crec que tots els nacionalismes són desfasats. Sempre que s’entengui per nacionalisme una exaltació d’una idea de nació que va contra algú altre, com el nacionalisme del Tercer Reich, de Mussolini, el nacionalisme espanyol, francès, rus, austro-hongarès… L’aspiració a la simple existència, defensant-te d’algú que et vol engolir i sense voluntat de ficar-te amb cap veí (que és el meu nacionalisme o no-nacionalisme) és tota una altra cosa. I em podeu creure que el colectivo en expansión em mereix molt de respecte sempre que no vulgui expandir-se dins ca meva.
Sobre la catalanitat d’en Colom en parlava el New York Times la setmana passada.
http://www.nytimes.com/2007/10/08/us/08columbus.html?_r=1&oref=slogin
Aixo es de l’edicio electronica, pero en sortia un resum a la primera plana de l’edicio en paper, i la noticia sencera a l’interior. No n’ha parlat ningu a casa nostra (a Espanya era d’esperar). Tant que corren a destacar els articles esbiaxats del corresponsal a Madrid del Frankfurter Allgemeine Zeitung…
Bé, suposo que ja ho sabeu, Gabriel, o si més no en teniu alguna idea, però la denominació Corona d’Arago és més aviat poc exacta per als territoris de la Corona Catalana. Això queda demostrat en molts de texts antics que anomenen Catalunya el territori i catalans els seus habitants. La Corona d’aragó no era altra cosa que un dels diversos regnes que, en nombre variable, formaren part de la Corona Catalana al llarg del temps.