Matxos i matxistes
Publicat en el Diari de Balears dia 11 de juliol.
Aquí ens hem llançat de cap a fer servir la paraula masclisme, que és un calc simple de l’espanyol machismo. Si fem una repassada a les llengües europees, veurem que cap ni una no utilitza un mot fet per derivació a partir de la paraula equivalent a mascle. No l’utilitzen, perquè no el necessiten, perquè la paraula universal per a designar una ideologia o un comportament que estableix discriminacions entre homes i dones és sexisme. Res més lògic. Igual que la ideologia o el comportament que estableix discriminacions entre blancs i negres es diu racisme i no blanquisme. Una vegada més, doncs, els catalans no seguim les pràctiques universals europees sinó que ens constituïm en còpia lingüística dels nostres veïns de ponent.
Però la cosa té més suc… [Article complet: al meu web i al Balears]
10 comentaris10 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
El que ocorre és que els castellanoparlants suposadament cultes, els qui haurien de servir de model, no tenen, en general, gaire sensibilitat lingüística, sobre tot a l’hora de crear neologismes, i després ens trobam amb l’inconvenient d’aquest fatal esperit d’imitació que ens duu a acceptar aqueixs malgirbats neologismes, i fins i tot les noves creacions del llenguatge popular castellà, talment o calcant-los per a fer-ne ús en la nostra llengua. Amb això contribuïm a la degradació del català, castellanitzant-lo progressivament i en molts de casos horrorosament, tant des del punt de vista del bon gust lingüístic com del de l’enmaltiment del idioma, que a la llarga ens pot dur a la seva desaparició com a llengua parlada.
Per als romans Hispania era tota la península (dita ara Ibèrica). Ibèria seria el territori dels íbers, prop de l’Ebre. Avui ibèrica es refereix a la península i hispànic correpondria a l’estat espanyol. Qui ha provocat aquest embull?
A mi sempre m’han fet gracia les paraules franceses “phallocrate” i “phallocratie”. No sé si en català s’utilitza falòcrata.
També hi és en anglès: phallocratic.
En català apareix qualque vegada. Aquesta és curiosa: “Ets un falòcrata (o es diu fal·luscrata?)!!!”
Crec que les formes bones serien fal·lòcrata, fal·locràtic, fal·locràcia.
Quan estudiava francès i viu “machisme”, pensí: “D’on deu haver eixit aquest mot…?”
Ara ho entenc tot; i tot lliga!
Repassant avui allò que vaig escriure fa quatre dies m’he adonat de dues errades: “emmaltiment” per enmalaltiment i “del” per de l’. Voldria afegir que no m’agrada el mot “machismo”, ni el seu calc “masclisme”, ni això que representen. I “sexisme” tampoc no acaba de convèncer-me, ni “violència de gènere” Que n’hem de dir, doncs? No ho sé, francament. “Violència amb abús de força contra persones del sexe oposat” és com a massa llarg. I a més, no veig clar si “oposat” hi diu prou, puix que els dos sexes, més que oposats, són complementaris… Seria ideal que poguéssim acabar amb aquests actes de violència i així no ens hauríem de preocupar de com hem d’anomenar-los.
Home, violència de gènere no, si us plau. El gènere és allò que tenen les paraules. Si de cas, violència domèstica o violència familiar.
I sobre el “falòcrata”, suposo que seria més correcte dir-ne “fal·lòcrata” o “fal·locèntric”.
Bé, de fet avui hi he entrat aquí perquè m’he tornat a trobar amb l’inefable “botellón” (amb accent inclòs) a l’Avui. I ves per on, mirant els augmentatius que en dóna Mossèn Alcover, diu: botellassa, botellarra, botellota, botellot. I d’ampolla, menys declinable, també hi dóna ampollassa, ampollota, ampollona.
I jo pregunto, tenint tan a mà paraules tan suggestives i eufòniques com botellassa, botellarra o ampollona, com és que encara els presumptes universitaris de lletres, com són els periodistes, continuen fent servir no ja un calc sinó la mateixa paraula que han inventat a ponent, ortografia inclosa?
En italià jo he sentit “maschilista”, pot ser?
Sí, però és un derivat de maschile (masculí), no de maschio. És com si en català diguéssim masculinista.