|
Amb bones paraules
Matxos i matxistes
Per a la immensa majoria dels parlants de català un matxo és un mul, un animal que per al nou jovent aviat serà tan fantàstic com un griu o un alicorn. Només a Mallorca es conserva ben viva la paraula mul, tot i que el malnom matxo, molt freqüent, ens aportaria informacions complementàries. El femení mula, d'altra banda, es troba intacte pertot. Matxo és un castellanisme comparable a burro (i burra), escampat pertot arreu llevat de Mallorca i Menorca, els únics llocs on respira la paraula ase. Els dos hispanismes van entrar en el segle XVI, com a conseqüència, diuen, del fet que els pagesos continentals anaven a comprar ases i muls al Pirineu aragonès. Diguem de passada que el fet que els jueus hagin recuperat l'hebreu i el català ordinari del continent no hagi recuperat les paraules ase i mul no diu gaire en favor del nostre procés de normalització lingüística.
Però, en realitat, no volia parlar avui d'animals irracionals, sinó dels altres. Aquí ens hem llançat de cap a fer servir la paraula masclisme, que és un calc simple de l'espanyol machismo. Si fem una repassada a les llengües europees, veurem que cap ni una no utilitza un mot fet per derivació a partir de la paraula equivalent a mascle. No l'utilitzen, perquè no el necessiten, perquè la paraula universal per a designar una ideologia o un comportament que estableix discriminacions entre homes i dones és sexisme. Res més lògic. Igual que la ideologia o el comportament que estableix discriminacions entre blancs i negres es diu racisme i no blanquisme. Una vegada més, doncs, els catalans no seguim les pràctiques universals europees sinó que ens constituïm en còpia lingüística dels nostres veïns de ponent.
Però la cosa té més suc. Perquè en totes les llengües europees, almenys les que tenim més a prop, hi ha la paraula machismo, agafada de l'espanyol com un manlleu directe i sense fer-ne cap calc. Directament machismo en anglès i italià, machisme en francès, etc. Fins i tot en polonès o en suec es diu machismo. En totes aquestes llengües hi ha també el manlleu macho —que no vol dir 'mascle'—, en relació al qual es defineix el machismo. El macho és l'home que fa exhibició ostentosa de la seva masculinitat, concebuda normalment com a superioritat respecte de la dona, i el machismo és aquesta exhibició. Com es pot entendre, machismo i sexisme tenen connexions, però són coses diferents. La confusió que s'ha produït en espanyol entre les dues paraules és la que condiciona les nostres concepcions i estructures semàntiques. Bé podríem reflexionar si no ens convé utilitzar els mots sexisme i matxisme, d'acord amb la semàntica de les llengües que ens envolten.
I per què les diverses llengües han agafat les paraules macho i machismo de l'espanyol? Això si que en té, de suc. Un dels grans diccionaris del francès, el Trésor de la langue française, defineix machisme com "ideologia heretada de la civilització ibèrica que predica la supremacia del mascle". No vull entrar a fer anàlisis antropològiques, perquè és molt complicat i no estic preparat per a fer-ho. Però m'agradaria que els lexicògrafs francesos distingissin almenys entre civilització ibèrica i civilització hispànica. Que és com dir que en coses com aquesta i algunes altres m'agradaria restar i que restàssim tots un poc enfora d'aquella (la segona) civilització.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 11 de juliol de 2009.
