Matxos i matxistes
Publicat en el Diari de Balears dia 11 de juliol.
Aquí ens hem llançat de cap a fer servir la paraula masclisme, que és un calc simple de l’espanyol machismo. Si fem una repassada a les llengües europees, veurem que cap ni una no utilitza un mot fet per derivació a partir de la paraula equivalent a mascle. No l’utilitzen, perquè no el necessiten, perquè la paraula universal per a designar una ideologia o un comportament que estableix discriminacions entre homes i dones és sexisme. Res més lògic. Igual que la ideologia o el comportament que estableix discriminacions entre blancs i negres es diu racisme i no blanquisme. Una vegada més, doncs, els catalans no seguim les pràctiques universals europees sinó que ens constituïm en còpia lingüística dels nostres veïns de ponent.
Però la cosa té més suc… [Article complet: al meu web i al Balears]
10 comentaris10 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari (només es publicaran els comentaris si l'autor ha omplit el primer camp amb nom i cognom autèntics).
El que ocorre és que els castellanoparlants suposadament cultes, els qui haurien de servir de model, no tenen, en general, gaire sensibilitat lingüística, sobre tot a l’hora de crear neologismes, i després ens trobam amb l’inconvenient d’aquest fatal esperit d’imitació que ens duu a acceptar aqueixs malgirbats neologismes, i fins i tot les noves creacions del llenguatge popular castellà, talment o calcant-los per a fer-ne ús en la nostra llengua. Amb això contribuïm a la degradació del català, castellanitzant-lo progressivament i en molts de casos horrorosament, tant des del punt de vista del bon gust lingüístic com del de l’enmaltiment del idioma, que a la llarga ens pot dur a la seva desaparició com a llengua parlada.
Per als romans Hispania era tota la península (dita ara Ibèrica). Ibèria seria el territori dels íbers, prop de l’Ebre. Avui ibèrica es refereix a la península i hispànic correpondria a l’estat espanyol. Qui ha provocat aquest embull?
A mi sempre m’han fet gracia les paraules franceses “phallocrate” i “phallocratie”. No sé si en català s’utilitza falòcrata.
També hi és en anglès: phallocratic.
En català apareix qualque vegada. Aquesta és curiosa: “Ets un falòcrata (o es diu fal·luscrata?)!!!”
Crec que les formes bones serien fal·lòcrata, fal·locràtic, fal·locràcia.
Quan estudiava francès i viu “machisme”, pensí: “D’on deu haver eixit aquest mot…?”
Ara ho entenc tot; i tot lliga!
Repassant avui allò que vaig escriure fa quatre dies m’he adonat de dues errades: “emmaltiment” per enmalaltiment i “del” per de l’. Voldria afegir que no m’agrada el mot “machismo”, ni el seu calc “masclisme”, ni això que representen. I “sexisme” tampoc no acaba de convèncer-me, ni “violència de gènere” Que n’hem de dir, doncs? No ho sé, francament. “Violència amb abús de força contra persones del sexe oposat” és com a massa llarg. I a més, no veig clar si “oposat” hi diu prou, puix que els dos sexes, més que oposats, són complementaris… Seria ideal que poguéssim acabar amb aquests actes de violència i així no ens hauríem de preocupar de com hem d’anomenar-los.
Home, violència de gènere no, si us plau. El gènere és allò que tenen les paraules. Si de cas, violència domèstica o violència familiar.
I sobre el “falòcrata”, suposo que seria més correcte dir-ne “fal·lòcrata” o “fal·locèntric”.
Bé, de fet avui hi he entrat aquí perquè m’he tornat a trobar amb l’inefable “botellón” (amb accent inclòs) a l’Avui. I ves per on, mirant els augmentatius que en dóna Mossèn Alcover, diu: botellassa, botellarra, botellota, botellot. I d’ampolla, menys declinable, també hi dóna ampollassa, ampollota, ampollona.
I jo pregunto, tenint tan a mà paraules tan suggestives i eufòniques com botellassa, botellarra o ampollona, com és que encara els presumptes universitaris de lletres, com són els periodistes, continuen fent servir no ja un calc sinó la mateixa paraula que han inventat a ponent, ortografia inclosa?
En italià jo he sentit “maschilista”, pot ser?
Sí, però és un derivat de maschile (masculí), no de maschio. És com si en català diguéssim masculinista.