Nous noms per als carrers de Palma

Avui han estat presentats en conferència de premsa. Un centenar de noves denominacions s’incorporen al nomenclàtor (76 vies canvien de nom i apareixen 32 noms nous per a vies que encara no en tenien). A més, una cinquantena de vies, sense canviar de nom, experimenten canvis en la forma d’aquest, ja sigui per a esmenar errors lingüístics, per a recuperar una forma tradicional o per aplicació de criteris de coherència en la forma.

Amb aquesta mesura, entren en el nomenclàtor de la ciutat personatges illencs com Josep Melià, Àlvar Campaner, Antoni Montis, Damià Huguet, Francesc d’Olesa, Guillem Colom (el geòleg), Guillem Cifre de Colonya, Guillem d’Efak, Jeroni de Berard, Joan Mascaró i Fornés, Joan Rosselló de Son Fortesa, Josep Maria Palau i Camps, Josep de Togores, Marià Villangómez, Miquel Àngel Colomar, Miquel Àngel Riera, Miquel Dolç, etc.; personatges de la cultura del nostre àmbit com Joan Fuster, Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Rovira i Virgili o Valentí Almirall; personatges històrics com el rei Martí (l’Humà) o Alfons el Magnànim; personatges de la cultura universal com George Orwell, Newton o Galileu; personatges estrangers vinculats a Mallorca com Georges Bernanos, George Sand o Gaston Vuillier.

Recuperen la forma original, que mai no havien d’haver perdut, el carrer del Banc de l’Oli, la plaça d’en Coll, el carrer de Sant Francesc o la plaça de la Llotja, per posar només uns quants exemples. Altres denominacions adopten una forma més racional, com el carrer del Bisbe Miralles (en lloc de carrer de l’Arquebisbe Josep Miralles). I alguns topònims corresponents a antigues possessions ara seran recordats amb un nom de carrer, com Son Ventallol, l’Olivera, el Camp Roig, Ca na Tavernera, Son Brull, Son Molines, Son Orpí, Son Pontivic o la Torre d’en Bibiloni.

Crec que s’ha fet una passa important en la normalització lingüística i cultural del nomenclàtor viari de Palma. N’estic satisfet perquè hi he participat molt directament (la major part de noves denominacions i tots els canvis de forma s’han aprovat a partir de la meva proposta que la regidoria de Cultura em va confiar i que algun dia penjarem en aquest web). Però també hi ha hagut moltes altres propostes provinents de sectors ciutadans molt diversos i que responen a sensibilitats també diverses. L’Ajuntament ha mirat de recollir-les i d’integrar-les, com és lògic. Per això és inevitable que hi hagi algun nom que no acabi d’agradar a uns o a uns altres.

Però això no s’ha acabat. Només s’ha fet una part, per bé que ja resten menys noms franquistes i ara quedaran més poques plaques que no estiguin en català. En el treball que vaig presentar hi ha encara un altre centenar llarg de propostes de canvi que —esper— s’aniran estudiant, juntament amb altres propostes. La major part són referents a denominacions culturalment inadequades i de recuperació de noms tradicionals i de topònims. Hi ha una llista de personatges il·lustres i altres referents del nostre país que espera. L’abast d’aquesta reforma i el ritme els decidiran els responsables polítics de l’Ajuntament. Jo només esper que aquests es vegin encoratjats i estimulats a avançar fins allà on sigui possible en bé d’un signe d’identitat i d’un patrimoni cultural important com és la toponímia urbana.

Posts relacionats:
Noms de carrers
Plaques en espanyol 
Cercant una tal Laura
Pompeu Fabra i el cavall del Cid  
34 comentaris

34 comentaris rebuts

    1
  1. Joan A. Coll - 08 maig 2008 11:55 pm

    Enhorabona per la feinada i, sembla, pels resultats. Aquests canvis ens han d´omplir d´orgull. M´agrada molt això de la normalització no només lingüística, sinó també cultural. Amb passes com aquesta, això cada dia es pot assemblar més a un país més o manco condret.

  2. 2
  3. Antoni Martiàñez - 09 maig 2008 7:00 am

    Certament, crec que és una bona notícia que comencin a posar-se a fer feina (o que la feina que fan comenci a fer-se visible). Tanmateix, m’agradaria que l’Ajuntament de Palma utilitzàs sempre el topònim oficial de la ciutat, no com ara que, per exemple, si entres a la seva pàgina web ho has de fer a través de de l’enllaç http://www.palmademallorca.es

    Una altra dada curiosa, per cert. Si provau de cercar en el DIEC el mot “palmesà” veureu que diu el següent: “Natural de la ciutat de Palma de Mallorca”. Bé, jo tenc l’edició antiga i no sé si en la nova ja deuen haver corregit aquest error.

    Salut!

  4. 3
  5. G. Bibiloni - 09 maig 2008 8:01 am

    Ho han canviat

    palmesà -ana
    1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Palma.
    2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Palma o als seus habitants.

  6. 4
  7. Ignasi Serra - 09 maig 2008 2:36 pm

    Una bona notícia, hi ha futur: http://www.diaridebalears.cat/opinio.shtml?-1+6+202630

    Enhorabona pels canvis de carrers. Ja començava a ser hora que es fes qualque cosa.

  8. 5
  9. Timothy Barton - 09 maig 2008 3:46 pm

    I quan hi haurà un carrer Gabriel Biblioni? 😉

  10. 6
  11. G. Bibiloni - 09 maig 2008 4:39 pm

    Si n’hi arriba a haver un (que no ho crec pas), esper que sigui d’aquí a molt molt de temps. A Palma només es poden dedicar carrers a persones difuntes.

  12. 7
  13. Quel - 09 maig 2008 5:10 pm

    Que per molts d’anys pogueu fer feines tan importants i, que persones i institucions de seny les vos tenguin en compte.
    M’afegesc a refusar el foraster “Palma de Mallorca” usat incoherentment en mitjans de difusió del país que, presumptament, haurien de promoure, tan correctament com fos possible, la cultura pròpia.

  14. 8
  15. Antoni Llull Martí - 09 maig 2008 6:08 pm

    Enhorabona, Biel!
    A la fi, després de tants i tants d’anys, ens hem llevat una part de la vergonya de tenir als carrers tants de noms de sublevats contra un govern legítim que dugueren Espanya a la ruïna i al deshonor davant les altres nacions del món. No és que vulgui que aquests noms siguin oblidats (som partidari de la “memòria històrica”), però no vull que estiguin en un lloc d’honor que no els pertoca.

  16. 9
  17. Joan Gabriel Mora - 09 maig 2008 6:44 pm

    Enhorabona per la gran feina de dignificar la nostra llengua en els noms dels carrers. I, sobretot, pel noble esforç de servar la memòria de tants d’homes i dones que han fet tant pel nostre petit país. Gràcies.

  18. 10
  19. Joan - 09 maig 2008 6:45 pm

    Enhorabona. Ja era més que hora.

    En el llistat de carrers del DdB no he vist que s’hagi canviat el c/ del Caballero d’ Aspheld. Vaig errat? Gràcies.

  20. 11
  21. Joan Capó - 09 maig 2008 6:59 pm

    Tot i que és una passa endavant hi ha certs noms que grinyolen: es veu que hi ha hagut un pacte (intercanvi de cromos).
    Hi ha carrers que no donen el to:Margaluz, Uetam (de tota la vida),…
    Hi ha noms de bisbes que només duen el llinatge i altres el nom i el llinatge.
    Hi ha persones que ignor quins mèrits puguin tenir( deu ser un problema meu).
    Hi ha noms de persones que ni tenen vinculació amb Mallorca ni amb Catalunya en general ni amb la cultura universal: en concret, no m’agrada Salvador Allende (deu ser la quota d’EU).
    Queden noms sagnants: el caballero d’Asphelt.
    Fa beneit que escriptors espanyols de tercera regional tenguin un carrer (Carmen Martín Gaite, Gloria Fuertes) i no el tenguin Shakespeare o Tolstoi.
    Queda feina per fer!

  22. 12
  23. Joan Capó - 09 maig 2008 7:06 pm

    Un suggeriment. Propòs un carrer als Artillers de Mallorca, els millors de la Guerra de Successió (1705-1715), que varen tenir un paper tan destacat en la defensa de Barcelona i que després de la derrota varen refusar en bloc la incorporació a l’exèrcit filipista.

  24. 13
  25. G. Bibiloni - 09 maig 2008 7:27 pm

    Observacions sagaces, Joan Capó. Queda molta feina per fer i molta gent per convèncer.
    El Caballero confii que serà deportat. Ja no estic tan segur si farem entrar el duc de Rubí.

  26. 14
  27. Pep - 10 maig 2008 10:36 am

    Al meu carrer hi hem sortit guanyant:passam d’un Sergent a un poeta, però tenc un dubte. El Sargento Jaume Perelló era un personatge de la guerra civil o el franquisme ?. He de cercar algun paper però juraria que el nom és anterior al 36. En sabeu alguna cosa ?

  28. 15
  29. andreu - 10 maig 2008 10:50 am

    Me pareix que algú no està d’acord. Mirau això: http://www.porbaleares.com/

  30. 16
  31. G. Bibiloni - 10 maig 2008 11:27 am

    Josep Jaume i Perelló era sergent d’infanteria (voluntari en el cos) i va sortir cap la Península amb una expedició del marquès de Comillas, es va incorporar a la 4 brigada de Navarra, va lluitar en els fronts de Bilbao, Brunete i Teruel, i va morir en combat el 18 de gener de 1938.

  32. 17
  33. Joan Miquel - 10 maig 2008 11:59 am

    A Martiàñez. També o pots fer per http://www.a-palma.es.

  34. 18
  35. Pep - 10 maig 2008 1:25 pm

    Idò res a dir del “nostre” sergent. Hauria jurat que havia vist cartes datades amb aquest nom d’abans del “moviment”, però deu ser un lapsus. Amb anterioritat el carrer està documentat com a “camino establecedores” i “calle de las parras”. Gràcies

  36. 19
  37. G. Bibiloni - 10 maig 2008 1:58 pm

    No. El carrer que fins ara s’ha dit Sargento Jaume Perelló va rebre aquest nom el 1942. Abans es deia Calle de los Huertos. Com que aquest nom estava repetit el van canviar pel del sergent. Però en aquell temps només era la part estreta actual, amb entrada per la costa de Saragossa. Posteriorment es va prolongar.

  38. 20
  39. Pep - 10 maig 2008 5:26 pm

    Teniu tota la raó. Tenc a ma alguns rebuts d’electricitat amb el nom del carrer de los Huertos. A una escriptura del 1883 es parla del camino de establecedores, però pot ser era un nom comú i anònim de tot aquest establit de Son Serra. El carrer, com encara passa amb l’anterior, el carrer d’Algaida i el carrer Toro, era un cul de sac que més tard es va obrir a Maribel, supòs (no em convé tornar a fer suposicions) que a l’època que s’hiva fer l’escola pública. Gràcies i enhorabona per la feina

  40. 21
  41. Josep J. Rosselló - 10 maig 2008 6:39 pm

    Em sabrieu dir qui era el Teniente Escandell, a qui conserven un carrer al Camp Redó, fent cantonada per exemple amb Alférez Oleza Gual, que sí és substituït. Són dèries d’adolescència. Gràcies. I enhorabona, tot plegat, Gabriel, encara que no ens treiem de sobre D’Aspheld ni Ruiz de Alda. Haurem d’esperar vint anys més?

  42. 22
  43. G. Bibiloni - 10 maig 2008 7:23 pm

    Tranquil, Josep. No es poden canviar tots els noms en un dia: la gent es posa un poc nerviosa quan li canvien el nom del carrer o qualsevol cosa a què està avesada.
    Amb tot, és bastant previsible que D’Aspheld i Ruiz de Alda vagin allà on han d’anar.
    He llegit el teu article d’avui al Diario de Mallorca i la resposta de na Nanda. Amb escrits com aquests contribuïm a explicar als ciutadans els intríngulis d’aquests canvis, que de vegades són mals d’entendre.
    El tinent Escandell en aquests moments no sé qui és. Només sé que és un nom posat el 55. Estam en procés de cercar-ne informació, que probablement aconsellarà de canviar aquest nom.
    Et puc dir que en aquest punt, hi havia un molí que agafava aigua de la síquia de la ciutat, que baixava per on ara passen els carrers Soberats Antolí i Blanquerna. Es deia molí del Garrover. Un nom bonic.

  44. 23
  45. Joan - 11 maig 2008 9:03 am

    El c/ Colom (dedicat a n’en Joanot Colom) podria haver estat completat o modificat per tal d’evitar confusions (molta gent diu i posa l’adreça c/ Colón).

  46. 24
  47. G. Bibiloni - 11 maig 2008 9:19 am

    Està previst

  48. 25
  49. Joan Capó - 11 maig 2008 2:43 pm

    I la Rambla dels ducs de Palma de Mallorca? uuuufffff…

  50. 26
  51. G. Bibiloni - 11 maig 2008 4:04 pm

    uuuufffff…

  52. 27
  53. Joan Gabriel Mora - 11 maig 2008 4:34 pm

    Me pareix que algú no està d’acord. Mirau això: http://www.porbaleares.com/

    Ho he mirat i també he llegit el programa en ‘llengua balear’; i si en Gabriel Bibiloni em permet de fer un comentari fora del context d’aquest seu post, vet-lo ací:
    Crida l’atenció que es tracta d’un text en un català estàndard gairebé perfecte on l’única cosa que han fet és substituïr l’article normatiu per l’article salat, amb algunes excepcions on han preferit fins i tot el normatiu.
    Però ben pensat: Per què s’han d’encalentir el cap creant un suposat idioma balear, quan la seva intenció inconfessada i inconfessable és realment anihilar la nostra llengua? Vegeu sinó la seva proposta educativa. Més clar, aigua.

  54. 28
  55. Imma - 11 maig 2008 10:29 pm

    Enhorabona! És una gran notícia. Per desgràcia a Llucmajor no tenim tanta sort, especialment a les urbanitzacions. Em fa mal al cor dur el meu fill a un “parc” (90% de ciment) a la plaça “Juan Carlos I de Borbón” (així talment, en espanyol).

  56. 29
  57. Albert - 12 maig 2008 3:51 pm

    enhorabona per aquesta fita. Per cert, simple curiositat, quin nom s’ha donat a l’avinguda 18 de juliol?

  58. 30
  59. G. Bibiloni - 12 maig 2008 4:12 pm

    Deveu referir-vos al carrer Setze de Juliol. De moment continua igual. Sobre els papers aquest nom recorda el dia que es va inaugurar (o beneir) el polígon de Son Castelló.

  60. 31
  61. Albert - 12 maig 2008 9:35 pm

    Gràcies per la contestació tan ràpida. Hem estat uns quants companys comentant sobre els carrers, sobretot els que ens feien més flaira a franquistes, i ens estranyava no haver llegit res sobre el canvi de nom(donada la confusió amb el nom que pensavem que tenia el carrer del poligon de son castelló). També hem estat comentant sobre que passarà amb el nom del carrer Ruiz de Alda (Que si la viquipedia no engana, sí és una figura falangista i del franquisme).

  62. 32
  63. Un indígena - 16 maig 2008 6:19 pm

    Quina enveja. No vinguis a Eivissa sense abans preparar-te espiritualment per a l’impacte.

  64. 33
  65. Joan Capó - 17 maig 2008 12:04 pm

    I el carrer Dos de Maig?
    I un carrer de Jeroni Alomar Poquet, capellà de Llubí, afusellat?
    I els carrers del polígon de can Valero amb noms com Poima, Hadepema, Asegra,etc?
    I la Gran Via ASIMA?
    Llegint les memòries d’en Josep Benet esper que a ningú se li ocorri posa un carrer a en Josep Tarradellas!

  66. 34
  67. Aina - 22 febrer 2010 2:48 pm

    Això és el que he trobat sobre el tinent Escandell. En Josep Rosselló demanava qui era. Era republicà. Però tot i així ho han canviat.
    Flores para el teniente Escandell
    El nombre de Antonio Escandell Torres no ha pasado a los libros de Historia. Ni siquiera hay una lápida que le recuerde, pero jugó un notable papel en la comarca del Nalón cuando estalló la guerra civil. La familia de este teniente ibicenco de la Guardia Civil relata con orgullo que Escandell evitó una «masacre» en el acuartelamiento de Langreo, por aquel entonces bajo su mando, al mediar entre sus superiores y los vecinos armados que amenazaban con asaltarlo.
    Pola de Laviana / Eivissa | M. Á. Gutiérrez / J. M. L. R.
    Fiel a la República durante todo el conflicto, fue «paseado» sin juicio previo pocas horas después de la caída del frente asturiano junto a otro represaliado de izquierdas. Ambos fueron enterrados juntos. El pasado 22 de abril, un pequeño grupo formado por el único hijo de Escandell que sigue vivo, varios nietos y miembros de la Asociación Memoria Histórica Asturiana, visitaron el cementerio de La Pola con la intención de exhumar los restos de la tumba compartida en la que, según todos los indicios, reposa el guardia civil. No pudo ser. Los asistentes no contaban con todos los permisos de la familia del hombre junto al que está enterrado Escandell. Por eso tuvieron que aplazar la exhumación y conformarse con una ofrenda floral.
    Entre el reducido grupo de personas que se desplazaron a la Pola estaba Alberto García Llana, delegado en Asturias de la Asociación Unificada de Guardias Civiles (AUGC): «Es la primera vez que estamos presentes en un acto de este tipo en Asturias. Más allá de ideas políticas, estamos aquí para recordar a un hombre que fue fiel a su juramento».
    Antonio Escandell nació en Eivissa, aunque fue trasladado a Langreo en 1935, según recuerda su hijo: «Cuando estaba destinado en Mallorca intervino en la operación contra el `estraperlo´, el juego ilegal en el que estaba implicada gente próxima a Lerroux y que precipitó la caída de su gobierno. Le ascendieron a brigada para quitárselo de delante y lo mandaron a Asturias».

    Represión
    Padre de siete hijos, el guardia civil frenó la represión que existía contra los obreros tras la Revolución del 34. «Desde que llegó ordenó no maltratar a los obreros, algo que se solía hacer de forma habitual por si poseían armas», apunta Plácido Escandell. Este vecino de El Entrego también rememora la decisiva intervención de su padre en el cerco al cuartel de Langreo. «Sus superiores habían ordenado a todos los guardias civiles de la línea concentrarse en Oviedo al estallar la guerra, pero la gente, armada, rodeó el cuartel para no dejarlos salir por si se unían a los golpistas. Mi padre convenció a los mandos de que había que rendir el cuartel porque aquello estaba rodeado de galerías subterráneas y podían saltar cien guardias civiles por los aires con la dinamita de los mineros; no me cabe duda de que aquel día mi padre evitó una verdadera masacre», recuerda.
    Escandell siguió fiel a la República durante todo el conflicto armado. Estaba ultimando el exilio de su familia cuando cayó definitivamente el frente asturiano, el 21 de octubre de 1937. Esa noche se dedicó a destruir los documentos que podían comprometer a sus compañeros republicanos. Después se entregó. «Fue trasladado a la cárcel de la Pola y dos días después fue asesinado sin juicio previo, sólo por ser fiel a la República».
    Escandell fue sepultado junto a otro represaliado. Por fortuna, el enterrador era pariente de este último, por lo que la noticia de las muertes y el lugar donde ambos yacían llegó a oídos de la mujer y los hijos del guardia civil. «Quiero que sus restos estén en un nicho que tengo en El Entrego, pero sobre todo que todo esto sirva para honrar su memoria», asegura su hijo. De esta forma, casi 70 años después, Antonio Escandell podrá tener una lápida que lo recuerde.

    Otro Escandell
    El de Escandell no es el único caso de un pitiuso muerto en tierras asturianas durante la Guerra Civil. El estudiante de Eivissa Antonio Escandell Juan tenía 27 años de edad y residía en Sama de Langreo cuando el 15 de febrero de 1938 fue asesinado en Oviedo y enterrado en una fosa común junto a otros republicanos, según se detalla en el foro asturiano http://www.todoslosnombres.es/, que intenta recuperar todos los datos posibles sobre represaliados.
    También falleció allí José Torres Guasch, Pep d´en Bisbe. Murió en la enfermería de la prisión de La Vidriera (Avilés) el 3 de diciembre de 1939, a causa de un «ataque de uremia». Hasta dos días antes, aquel recinto era oficialmente un campo de concentración. Su cuerpo está enterrado en La Carriona (Avilés). La causa de la muerte no queda muy clara si tenemos en cuenta que en el certificado de defunción se indica que falleció a causa de «ataque de uremia=(Guerra Civil Española)». Probablemente se camufló su asesinato utilizando un término médico.

Podeu deixar un comentari