Cercant una tal Laura
Quan vaig rebre l’encàrrec d’assessorar l’Ajuntament de Palma en la normalització (traducció al català i revisió de passada) del nomenclàtor viari de la ciutat —allà cap al començament dels vuitanta— em vaig trobar amb un carrer ben curiós: calle de la Reina Laura. Com que no tenia el gust de conèixer aquesta senyora, em vaig posar a cercar una persona que es digués Laura i que hagués estat reina. Encara cerc. Se suposa que havia de ser de la casa reial mallorquina, tenint en compte l’afecció dels retoladors municipals a dedicar carrers a tota classe de membres d’aquesta família; però en els llibres d’història l’enigmàtica Laura no hi apareix.
Mentre estava desperately seeking Laura, una prestigiosa historiadora em va suggerir una pista per a trobar el desllorigador. Podria tractar-se d’una Saura, i els encarregats de fer la placa s’haurien errat i haurien transformat una s en una l, cosa versemblant tenint en compte la semblança de les dues lletres en l’escriptura manuscrita. Coses d’aquestes han passat altres vegades: el cafè Can Tunis, de Son Ferriol, havia de ser Can Turis (normativament aturis), un nom que convidava els qui transitaven per la carretera de Manacor a aturar-s’hi. Els qui van pintar el rètol es van errar i així ha quedat.
Emocionat amb la troballa em vaig posar a regirar tota la genealogia de la Casa de Mallorca tot cercant una Saura. Però portant aquest nom només em sortia una filla il·legítima de Jaume II, germanastra del rei Sanç i casada amb el poderós senyor Pere Galceran de Pinós. Els fills il·legítims eren bords però no deixaven de ser de la més alta societat. Amb tot, reina segur que no ho va ser. Menys encara una tal Saura de Rosselló, casada amb Sanç, un altre il·legítim de l’infant Ferran, germà aquest del Sanç que va ser rei. Per ventura els batejadors del carrer en qüestió haurien d’haver posat carrer de la Infanta Saura, és a dir la primera de les dues Saures esmentades? Com deia més amunt, els fills il·legítims d’aquella Casa no desmereixen a l’hora de ser honorats amb un carrer: l’Infant Pagà n’és un exemple.
Continua, doncs, l’apassionant misteri de la desconcertant reina Laura. Però potser no cal fer tanta recerca històrica ni tant de Sherlock Holmes: a l’expedient municipal de l’assignació del nom al carrer —era l’any 1930— es diu que aquest es dedica “a la reina Laura, esposa del rey Sancho”. No cal remenar més: tot ha de ser una qüestió d’incultura d’algunes persones que han fet i desfet en el nostre nomenclàtor urbà de vegades amb massa alegria; perquè l’esposa del rei Sanç era Maria de Nàpols i ningú més.
Em sembla, doncs, que el carrer de la Reina Laura es convertirà en carrer de la reina Maria de Nàpols. Després de 77 anys d’aventures amb la dita Laura, el rei Sanç tornarà a recobrar la seva vertadera i genuïna esposa.
18 comentaris18 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
I la “Calle del Caballero d’Asphelt, en què es convertirà? Perquè és vergonyós que Palma dediqui un carrer a un dels personatges que, al costat de Felip V, va fer incendiar Xàtiva i colonitzar Mallorca.
Esper que es converteixi (i aviat) en qualsevol altra cosa.
Propòs el nom del seu antagonista, el darrer virrei, Josep de Rubí, marquès de Rubí.
Benvinguda la represa de la feina del nomenclàtor de Palma. Nanda Ramon té un post molt “sorollós” blogosfèricament parlant (amb 69 comentaris). Tens cap post publicat, tu, en el blog, sobre la tasca del nomenclàtor? En faràs? Salut i endavant.
Vaig escriure aquest durant el “règim anterior”:
http://www.bibiloni.net/blog/archives/00000116.html
No es pot deixar el nom actual? Què importa si en realitat no hi hagut mai cap reina Laura?
Can Aturi’s no seria millor que Can Aturis?
Fa molts d’anys que em vaig topar amb aquest carrer i també em va venir molt de nou tal nom, i vaig intentar aclarir qui era aquesta Laura, sens èxit. Més tard vaig saber que hi havia una Reina Laura personatge de ficció en una obra teatral titulada “La despreciada querida” atribuïda a Juan Bautista Villegas i també a Lope de Vega. Vaig suposar que no era aquesta la del carrer, i això que a l’expedient municipal expliquin, erròniament, que es dedica a l’esposa del rei Sanç, em demostra que la de la comèdia no hi té res a veure. Estam, ja, acostumats a barbaritats semblants.
Joan Capó,
Certament, Joan Antoni de Rubí i Boxadors, darrer virrei de Mallorca, defensor de la ciutat davant les tropes borbòniques podria tenir un carrer. Ja ho tenia in mente. Ja veurem.
Timothy,
Crec que coses com aquesta no donen una bona imatge del nivell cultural de la ciutat (encara que en tingui la culpa un o molt pocs).
Rovell,
No és l’imperatiu referit a vostè (aturi’s), que a Mallorca no s’usa, sinó el subjuntiu (que t’aturis. Però sempre serà Can Tunis.
Crec que el nom del virrei era Josep Antoni.
Efectivament: Josep Antoni de Rubí. Lapsus meu.
Aprofitant la revisió general del nomenclàtor, m´imagín que a la Rambla dels ducs de Palma li eliminareu l´afegitó “de Mallorca”, no?
La Rambla és la Rambla. Però no sempre un aconsegueix el que vol.
Sa meva filla es nom Laura i sempre havia tingut curiositat per sabre qui era aquesta reina Laura, cercant es nom per Internet i per diversos llibres sense cap tipus d’èxit. Moltes gràcies per s’aclaració
Ui, això de Can Tunis m’ha sorprès! Jo som de per aquí(mig ferriolera, mig santjordiera) i sempre ho havia relacionat amb la forma familiar Tonís (pronunciat Tunís) que diuen, que jo sàpiga, en eivissenc als Antonis. No vagi per dit, però em pens que hi ha un camí veïnal ben a prop, que es diu igual… Ja ho miraré. D’on surt això de ca n’Aturis? Segur que no és una etimologia popular?
Ah! Això del camí, res, m’he embullat amb un carrer de Son Ferriol, dedicat a Bartomeu Oliver. Es tracta del mateix cafè de Ca’n Tunis. Però… És segur això de l'”aturis”? Quina gràcia… Com ho vares saber?
Ho vaig llegir en alguna obra de Mascaró Pasarius, crec que el Corpus de toponímia.
El otro día hablábamos de esta calle con unos amigos, porque uno de ellos vive por ahí cerca y cuando vamos a su casa vemos la placa al pasar. Nos contó que IB3 por lo visto se pusieron a buscar información sin éxito. Me quiere sonar que en algún programa dedicado a nuestra historia y costumbres de la cadena han hablado de la calle, como te digo sin éxito de saber a quien iba dedicada (o así lo recordaba mi amigo).
Nosotros preferimos pensar que el marmolista u obrero encargado de poner la placa “festetjaba” con una tal Laura y se vino arriba poniendo nombres a las calles para dedicársela porque… ¿quién se iba a fijar? pues en verdad, más de uno, porque todo el que ve la placa para sorprendido de leer Reina sin un nombre rimbombante detrás (rollo María Luisa de Orleans y princesa de las Dos Sicilias bla bla bla ) y en seguida piensa ¿quién sería? Reina Laura, sin más, tan sencillo ¿como no me suena? tan sencillo debería sonar.
Reina Saura… ains lastima, me hubiera gustado más que un obrero hubiera colado su dedicatoria en la placa.
Gabriel gracias por esta vieja entrada de blog que 17 años después sigue siendo útil.
Ahora mismito lo reenvio a mis colegas. ¡Enigma desvelado!