Pompeu Fabra i el cavall del Cid
Avui el Diari de Balears dedica dues pàgines i portada a la tasca de normalització dels noms dels carrers de Palma. Els anys 80 vaig tenir la sort de poder assessorar l’Ajuntament en aquesta qüestió, i duc damunt la gran satisfacció que la nomenclatura actual de la ciutat antiga es va fer globalment segons la meva proposta. Després d’un temps de recerca i reflexió vam poder recuperar una gran quantitat de denominacions històriques, eliminades de l’ús oficial però en gran part encara vives en l’ús popular, i vam poder recuperar la forma original de molts de noms de carrers que havien estat desfigurats per la retolació castellanitzadora de 1863. També vaig fer propostes en la mateixa línia per a moltes vies de la ciutat moderna, fins que l’arribada del govern del PP (1991) va aturar aquesta feina.
En el reportatge d’avui hi ha un petit error, degut segurament al fet que no em vaig expressar amb prou claredat durant la meva conversa amb la periodista. Exactament vaig dir que és una vergonya que a la ciutat de Palma no hi hagi un carrer dedicat a Pompeu Fabra i que en tingui un el cavall del Cid, un tal Babieca. I és que, es miri com es miri, el fet és profundament colpidor, una enorme grosseria, un insult al país i un monument al provincianisme.
Ara el nou Ajuntament ha tornat a reprendre la tasca i dins aquesta legislatura s’acabaran de retolar en català tots els carrers de la ciutat i s’eliminarà la toponímia relacionada amb la dictadura de Franco. I, naturalment, farem el possible perquè anomalies com la de més amunt passin a la història.
15 comentaris15 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Em pots donar alguns exemples de toponímia franquista. Em recordo quan va haver tota la polèmica per la retirada d’una estàtua de Franco a Madrid. Estava mirant la notícia amb un amic i li vaig dir “Encara existeixen?”. Mai no m’imaginava que encara hi havia estàtues de Franco (de la mateixa manera que m’imagino que no hi ha estàtues d’Adolf Hitler als carrers d’Alemània). Però el que em va preocupar més va ser que un partit es va oposar a la retirada.
Hi ha mala maror entre el “fascio”, només hi ha que pegar una ullada al bloc de Nanda Ramon, li diuen de tot degut a aquesta iniciativa.
Tim,
A Palma els noms de carrers vinculats més directament amb el franquisme són plaza del Caudillo, calle Ruiz de Alda, plaza del Teniente Coronel Franco (Ramón Franco, el germà) i potser algun altre. Després hi ha un centenar de carrers dedicats a militars morts durant la guerra lluitant en el bàndol franquista. I encara hi ha carrers amb un nom imposat pels vencedors, amb referències als seus fets o valors, que ara han quedat un poc dissimulats, com Teruel (per la batalla); Via Roma, Via Alemanya i Via Portugal (les potències de l’Eix), etc. La restant toponímia urbana del règim (molta) va ser eliminada durant el govern municipal de Ramon Aguiló, del PSOE (1979-1991).
Enhorabona, i endavant!
Jo crec que molts de símbols històrics, ja siguin escultures, noms de carrers o edificis, s’haurien de conservar al manco una part d’ells.
Per altre banda, aprofit aquest missatge per demanar a Gabriel Bibiloni que escrigui un article sobre el gonellisme a Balears. És un tema que me preocupa molt i que darrerament està atraient a una bona part de la població. Amb pàgines com aquesta: http://regnedemallorca.blogspot.com/
O aquesta:
http://www.balearesliberal.com/
Es confón a la gent que, poc informada i manipulada es posa en contra de la nostra cultura, de la nostra llengo, del nostre poble.
M’agradaria entre tots comentassim aquestes webs “anticatalanistes”.
Una abraçada.
se’ns gira feina
Encoratjaments!
Potser mai no s’havia tingut tan bona oportunitat com la d’ara.
¿Al temps de la república, com eren els noms dels carrers a les Illes?
Gabriel,
El teu comentari m’ha fet pensar en la més il·lustre marca d’aigua amb gas del Principat. Es devia voler fer perdonar l’adjectiu del nom, per les Espanyes, amb una addició commemorativa a l’etiqueta sobre el 8è centenari del poema del Cid.
Ara ho entenc tot, el Babieca es delia per l’aigua amb gas, la millor que havia tastat precisament durant la seva estada a la ciutat de València, justament a les termes gasoses del catalàn (sic), i com que hi havia mercaders de Mallorques i van veure l’espectacle insòlit del cavall que perdia el senderi, aquests darrers van decidir de posar el nom del malaguanyat rossí -car morí poc després d’un pet immens- a un carrer de Palma i a aquest fi consultaren la tinenta de batllessa que els va dir “na ja, Rülpser für Franco und Babieka!”.
De vegades les coses són més borgianes del que sembla. No pas de les Borges Blanques, però, o potser sí.
Sembla mentida que encara quedin places i carrers amb aquesta mena de nomenclatura…
gonellisme, sempre són els mateixos, ara que Sa Fuya i en Jaume Martorell han plegat, s’han passat al “Círcol Balear” diuen els mateixos dois de sempre. Fa anys i anys que prediquen el mateix i fins ara ningú els ha fet cas. El resultat d’Unió des pobble Balear, a les eleccions ho demostra. De totes maneres un dels gonelles més ferotges, en Michel Garau, s’ha llevat la careta a la plana del “Círcol” i va d’espanyolista a cara descoberta.
Enhorabona i quina enveja!! jajaja
Bé, avans de tot, perdó pel meu mallorquí, fa 7 anys que vaig partir d’aquella meravellosa terra i ja quasi no xerro sa meva llengua.
La toponímia dels carrers és un tema molt interessant per mí, i més si es tracta de Palma (una ciutat de la qual seré batle! jajajaja que ho sapigueu, és es meu somni).
Ja era hora de que canviar certs noms com Plaza del Caudillo, Brunete, Navas de Tolosa, Albuera (tots aquests son batalles), i una llarga llista, encara que també s’han de normalitzar carrer coms Calle Ancla, Calle Encina, Calle Virgen de la Bonanova ,i tots aquells que siguin números (Calle 386) o lletres (Calle E, o Camino K).
Esper que aquesta feina, la de canviar els noms, no duri molt, perque crec que noms n’hi ha de sobra, i si no aquí teniu uns quants posibles: noms dels pobles de Mallorca (en falten Inca, Llucmajor, Campos, Santanyí, Alcúdia, etc.), i de altres ciutats com Girona, Lleida, Maó, Alacant, Perpinyà (que fou ciutat mallorquina, no?), Europa, Serra de Tramuntana, S’Albufera (importants parcs naturals), Creu, Camp, Raiguer, Joanot Colom.
I…sabedor de que vares publicar un llibre sobre la toponímia dels carrers de Palma (que m’agradia tenir!), voldria saber, per favor, que significa Matamusinos, es un carrer de Sa Vileta i no he trobat res en sa meva investigació particular jejeje.
Moltes gràcies, i bon dia.
Adrià.
A mi també m’agradaria saber què vol dir Matamusinos. Supòs que és el malnom d’alguna persona. Si algú en sap més i ens ho diu, li ho agrairem.
Per cert, parlant de plaques i noms, no sé si algú ja els ho haurà dit, però a un dels carrerons que donen al carrer de Sant miquel hi ha una placa que en lloc de dir “Carrer de can Perpinyà ” posa “CaPrer de Can Perpinyà” amb P de Porta.
Què és un Matamusinos?
Fa molts anys (no sé quants) hi havia un individu, aficionat al joc del truc, que anava al bar “L’aldeana” de sa Vileta a jugar amb els seus col•legues, i quan algun noi se li posava darrere i mirava les seves cartes els recriminava dient-li ” Fuig d’aquí Matamusinos “.
També en aquella època s’estilava que en fer-se un carrer nou, els residents del primer habitatge del carrer, podien decidir el nom del mateix. Pel que l’ajuntament es va posar en contacte amb ells i els va demanar que nom li posarien al carrer. I en no saber que nom posar-li, i havent de conèixer el jugador de truc, els van dir als de l’ajuntament “i jo que se quin nom posar-li, posa-li Matamusinos”
Segons el diccionari Espasa:
Musino = Musmón = Mamífer rumiant, producte de l’encreuament del moltó i la cabra.
Aquesta història me l’ha explicat el meu pare que és de sa Vileta des que va néixer fa 79 anys.
No conec els noms del que deia Matamusinos ni del que va batiar el carrer, pero segur que dels mes grans de Sa Vileta sen recordaran.
Benvolgut Pep,
Moltes gràcies per aquesta valuosa informació. Ara ja en sabem un poc més.