Parlam de carrers

Ona Mallorca, l’emissora de ràdio del Consell de Mallorca, m’ha convidat a participar en un dels seus programes («La volta al dia en 80 mons») i parlar-hi dels noms dels carrers de Palma, un dels temes que m’han tingut ocupat moltes hores en aquesta vida. Aquesta secció s’emet els dijous (un sí i un no) devers les nou i mitja o deu del vespre i, com tots els programes de l’emissora, es pot escoltar després en qualsevol moment a la pàgina web de ràdio a la carta. Amb tot, per a facilitar les coses a aquells que estiguin interessats en el tema i no puguin seguir el programa en directe, o perquè tinguin més fàcil l’audició per Internet, he decidit fer una pàgina web on aniré posant en línia els àudios corresponents. Esper contribuir un poc a difondre aquesta part del nostre patrimoni.

11 comentaris

11 comentaris rebuts

    1
  1. Antoni Llull Martí - 23 octubre 2010 2:11 pm

    Molt bé. Els noms dels carrers són un patrimoni que hem de procurar salvar, i s’hauria d’anar molt alerta abans de canviar el nom d’un carrer o plaça, sobre tot dels qui són més antics.I quan es posa nom a un carrer nou mirar-s’hi molt, tenint en compte que ha d’ésser per molts d’anys.

  2. 2
  3. Joan À Coll - 24 octubre 2010 3:05 am

    Enhorabona per la feina feta, i per la divulgació-

  4. 3
  5. Bernat - 25 octubre 2010 1:52 pm

    Molt interessant el programa i la teva aportació. No estic tant d’acord amb la teva modalitat lingüística (no analitzaré els problemes de les locutores): crec que aquest programa no té una formalitat tan marcada per utilitzar l’article literari (de fet, una de les locutores parla en salat). El mallorquí en la teva intervenció queda reduït a la vocal neutra en posició tònica (si fossis de Binissalem o Alaró, ni això).

  6. 4
  7. ariera - 26 octubre 2010 4:23 am

    El programa de ràdio és excel·lent des del punt de vista històric i lingüístic . És un plaer escoltar-ho i escoltar-te.Enhorabona pel treball ben fet.

  8. 5
  9. Joan Gabriel Mora - 27 octubre 2010 8:49 pm

    Excel·lent aportació la teva i excel·lent demostració de com es pot fer un ús oral normal i col·loquial de la llengua normativa sense embullar-se amb consideracions complicades sobre quin registre o modalitat ha de correspondre a tal o tal altre nivell de formalitat. Un exemple a seguir.

  10. 6
  11. Jes - 29 octubre 2010 8:53 pm

    Excel.lent idea de l’emissora Ona en aquesta època infame en què per incúria o ignorància no es respecta la toponímia urbana. Els casos de València o d’Alacant són insultantment greus, significatius.
    Lingüísticament és acurat -llevat de l’horrorós “casc antic” i del ” i escaig” amb el valor de “i tants”-, tot i que el senyor Bibiloni pareix una miqueta tibant. Per molts anys!

  12. 7
  13. Joan Gabriel Mora - 01 novembre 2010 8:35 pm

    I ara? Que no és correcte “i escaig”? Em sembla que això és voler trobar ossos en el lleu.

  14. 8
  15. Antoni Llull Martí - 02 novembre 2010 12:20 am

    Efectivament, Joan Gabriel.

  16. 9
  17. Jes - 02 novembre 2010 5:53 pm

    Doncs no, “un escaig” és un extrem de roba o de tela sobrera i en català és una traducció servil del castellà “pico”. En català heu de dir “més de” o “i tants”.

  18. 10
  19. Joan Gabriel Mora - 03 novembre 2010 9:07 pm

    Jes, dubt que “i escaig” sigui una traducció servil del castellà. És una expressió popular bastant antiga; per contra, sí que existeix el calc servil i no traduït “i pico”. També és cert que no convé abusar del “i escaig” i que en algunes circumstàncies són preferibles les formes més neutres que proposes.

  20. 11
  21. Joan A. - 04 novembre 2010 6:02 pm

    “… i pico” en castellà. En català “i busques”.

    Enhorabona per aquest article. Moltes gràcies.

Podeu deixar un comentari