Palma “ja” és Palma

Publicat en el Diari de Balears l’ll d’octubre de 2008

El nom de la capital de Mallorca sempre ha estat víctima de polèmiques. En un altre temps fou el debat entre Mallorca, el nom antic vertader, i el romàntic i fals Ciutat de Mallorca; i, en relació al nom actual, la polèmica s’ha mogut entre el Palma de sempre i el postís Palma de Mallorca, un nom creat a l’exterior per a resoldre els inconvenients de la tendència d’alguns a confondre Palma i Las Palmas. Continua aquí.

17 comentaris

17 comentaris rebuts

    1
  1. Lluís Cerdó Fernández - 11 octubre 2008 12:11 pm

    S’enllaç no va bé. Hi apareix s’article sobre sa terminació -ó.

  2. 2
  3. G. Bibiloni - 11 octubre 2008 12:39 pm

    Gràcies. Arreglat.

  4. 3
  5. Joan A. Coll - 11 octubre 2008 5:47 pm

    Un plaer tornar-vos a llegir de nou, professor.

  6. 4
  7. Joan Capó - 12 octubre 2008 7:42 am

    Preferiria que el nom oficial de la ciutat tornàs ser Mallorca.

  8. 5
  9. Antoni - 12 octubre 2008 9:16 am

    Qualcú em pot dir quin és el nom oficial de l’illa d’Eivissa? Què cal dir, “Eivissa” o “Ibiza”?

    Moltes de gràcies.

  10. 6
  11. G. Bibiloni - 12 octubre 2008 12:23 pm

    L’Estatut d’autonomia en la seva versió catalana li dóna el nom d’Eivissa, i en la versió castellana el d’Ibiza.
    La Llei de normalització lingüística (1986) estableix que els topònims de les Balears tenen com a única forma oficial la catalana.
    La legislació del Parlament de les Illes Balears manté la pràctica de donar a l’illa el nom d’Eivissa tant en la versió catalana dels textos com en la castellana. Per exemple, la Llei de consells insulars, del 2000 (versió castellana>).
    De tot això es pot deduir que el nom oficial és Eivissa. Però si algú té cap altre element que ho digui.

  12. 7
  13. Joan Gabriel Mora - 12 octubre 2008 12:38 pm

    Quin goig de retrobar aquest espai de participació! Gràcies, Gabriel!

  14. 8
  15. Jaume - 12 octubre 2008 7:38 pm

    En aquesta web oficial, d’Eivissa en diuen Ibiza. Hi ha un nom oficial per dins, i llavors es veu que un altre diferent a nivel internacional.

  16. 9
  17. Llibertat - 14 octubre 2008 9:13 am

    “en relació a”? Quan ho vaig veure en paper vaig pensar que era cosa del Balears (ja ens coneixem), però ara veig que és una opció teva. Té alguna explicació?

  18. 10
  19. G. Bibiloni - 14 octubre 2008 4:23 pm

    La cosa no és clara de tot, i no sé si el que diu el DIEC es pot donar per definitiu. En italià es diu in relazione a, en espanyol, en relación a, en portuguès, em relação a, en anglès, in relation to (i in relation with), en alemany, im Vergleich zu (zu = a), etc. En totes aquestes llengües hi ha diverses formes possibles (per exemple, en espanyol, en relación a, en relación con, con relación a, con respecto a, con respecto de, respecto a, respecto de, etc.). El diccionari Alcover-Moll du en relació a. El francès usa més aviat altres expressions, com par rapport à. No és que tingui un criteri format sobre aquesta qüestió. Això que ara escric són notes d’urgència. Va sortir en relació a es veu que tenint en aquell moment l’atenció en altres coses. El tema, en tot cas, mereix un estudi aprofundit.

  20. 11
  21. Sebastià - 14 octubre 2008 10:51 pm

    El criteri de l’IEC, com també de la RAE (vegeu el “Diccionario panhispánico de dudas”, de caire normatiu), és que només són correctes les formes ‘en relació amb’ (cast. ‘en relación con’) i ‘amb relació a’ (cast. ‘con relación a’), però no pas ‘en relació a’ (cast. ‘en relación a’), resultat de l’encreuament entre aquelles dues locucions.

  22. 12
  23. G. Bibiloni - 15 octubre 2008 8:40 am

    Continuant amb reflexions un poc improvisades, crec que cal distingir els casos en què hi ha locució i els casos en què no n’hi ha.

    1. No hi ha locució en frases com la relació amb la natura és molt sana, estic en relació amb els meus amics de França, m’han posat en relació amb el responsable del negoci. En aquests casos es pot intercalar un mot dins el segment en relació amb (estic en relació directa amb els meus amics, continuaré en bona relació amb ella). Aquí la preposició que segueix el mot relació ha de ser, òbviament, amb, i en les altres llengües s’usa la preposició equivalent (esp. con, fr. avec, it. con, port. com, etc.). Bé, potser l’anglès usa to més que with. Que en Tim em corregeixi si no és així. Els diccionaris catalans (DIEC i DEC) ens donen uns exemples en què hi veuen locució prepositiva, cosa discutible. Com aquests: La Mercè em va posar en relació amb la Carmina (DIEC), Un amic em va posar en relació amb el director (DEC, Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana). Aquí més aviat hi ha el segment posar en relació que funciona com una unitat amb valor verbal.

    2. Som més pròxims a la locució en les frases declaracions en relació amb el crim, iniciatives en relació amb els drets dels animals, que són derivacions lògiques de declaracions/iniciatives que estan en relació amb. Lògic que sigui en relació amb. En espanyol aquí tenim en relación con, en francès, en relation avec, en italià, in relazione con, en portuguès, em relação com, i en anglès… més aviat funciona to i secundàriament with. Tim, help.

    3. Finalment, tenim el cas més problemàtic: la locució més estricta, o fórmula feta i fixa. En relació amb les declaracions del ministre, us diré que…. Aquí en relació amb és una locució prepositiva, intercanviable per altres locucions o paraules, com sobre, pel que fa a, pel que respecta a, respecte a, respecte de, amb respecte a [?], amb relació a, en relació a, a la vista de, quant a, etc. Aquí hauríem d’analitzar la genuïnitat de cada una d’aquestes expressions, cosa no gens fàcil. Cal comparar amb les altres llengües i mirar els textos antics. Per exemple, el francès, que en els punts 1 i 2 diu clarament relation avec i en relation avec, en el punt tres recorre a altres solucions, com par rapport à; i no sé si l’italià, en què també es pot dir in relazione a, prefereix en general expressions com nei risguardi di, in rapporto a, etc. Ja sabem que Coromines també posava en dubte quant a, com a possible locució produïda sota influència de en cuanto a.

    El diccionari de l’acadèmia espanyola no és cap meravella de claredat. Recull les locucions con relación a i en relación con. La primera és considerada “locució preposiva” i la segona, “locució adverbial”, però per al significat en relación con remet a con relación a. Les definicions són insuficients i no hi ha cap exemple. És a dir que quedam amb un pam de nas. Només queda clar que no hi ha en relación a (oblit?).
    Pel que fa a la normativa catalana expressa, només hi ha el DIEC i un munt de textos que circulen pel món reproduint allò que estableix el DIEC. En síntesi, que hi ha amb relació a, ‘pel que fa a’, i en relació amb, que tant pot ser un equivalent de l’esmentat amb relació a com tenir el valor expressat en els punts 1 i 2 d’aquest escrit. El diccionari Fabra no portava cap esment de cap de les locucions que ara ens ocupen. En què es fonamenta el DIEC per a establir el que estableix? Tinc la sospita —però només és això: s’hauria d’estudiar i verificar— que pel que fa a aquestes expressions —i moltes més— el català sempre ha anat a remolc de l’espanyol. I és possible que els redactors del DIEC, ja que Fabra no n’havia dit res al seu diccionari, es limitassin a copiar la prescripció establerta en el diccionari de l’acadèmia espanyola. Repetesc que això s’ha de revisar a fons.

  24. 13
  25. Antoni Llull Martí - 15 octubre 2008 1:38 pm

    Benvolgut Gabriel: Fins avui no m’he adonat que tornes a tenir el blog en marxa. Ja t’enyoràvem!

  26. 14
  27. Antoni Llull Martí - 17 octubre 2008 10:14 pm

    Som partidari de posar només PALMA, i que siguin els altres nuclis de població més petits que es posin “de” per diferenciar-se (Palma d’Ebre, Palma del Río, etc.)El problema que tenim és que si, a causa de la gran similitud, ja hi havia tanta gent peninsular que confonia “La isla de Palma de Mallorca” amb “la” de Las Palmas de Gran Canaria” ara ens confondran amb la de “La Palma”, o amb “El Palmeral” o amb “Palomares”. Ai, la correspondència, que ja ens arribava amb tant de retard, la de volteres que haurà de fer fins encertar a quina “Palma” o “Palmera” o “Paloma” viu el destinatari!

  28. 15
  29. andreu - 20 octubre 2008 5:42 pm

    M’agradaria alguna raó per no dir-li Ciutat de Mallorca. No sé si té cap documentació aquest nom i simplement diria que m’agrada, no tenc cap base històrica o documental.

  30. 16
  31. Tomeu - 20 octubre 2008 7:22 pm

    Sóc dels qui també defensen la via més senzilla, la genuïna, la que caldria prendre si no estiguérem collats per forces alienes; és a dir, Mallorca. Però, ¿i el nom de l’illa, hauria de ser Mallorques? ¿O Mallorques es referia a més d’una illa balear?

  32. 17
  33. jpgine - 04 agost 2009 12:38 pm

    Recèrca dins lo diccionari de Cantalausa (http://www.ieo12.org/node/40)

    respècte : deferéncia ; consideracion ; veneracion.
    Al respècte de… en çò que concernís /
    relativament a / al regard de / en comparason de.
    En respècte de… : en consideracion de…

Podeu deixar un comentari