Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

Palma “ja” és Palma

El nom de la capital de Mallorca sempre ha estat víctima de polèmiques. En un altre temps fou el debat entre Mallorca, el nom antic vertader, i el romàntic i fals Ciutat de Mallorca; i, en relació al nom actual, la polèmica s'ha mogut entre el Palma de sempre i el postís Palma de Mallorca, un nom creat a l'exterior per a resoldre els inconvenients de la tendència d'alguns a confondre Palma i Las Palmas.

Les qüestions històriques i lingüístiques ja han estat prou exposades en altres llocs, i em plau haver-hi participat en la mesura i forma que he sabut. Dels aspectes legals sembla que n'hem fet com un sainet. A l'hora d'escatir quin era el nom oficial de la ciutat pareix que hem estat molt de temps sense saber on anar a fer els ous. I això malgrat que la Llei de normalització lingüística (1986) estableix que els topònims oficials illencs els estableix el Govern de les Illes Balears, i malgrat que el dit Govern, complint aquell encàrrec va promulgar un decret (1988) on es fixa el nom oficial de Palma. I malgrat que l'Estatut —que és una llei orgànica de l'Estat, que com a tal està per damunt quasi tot— doni a la capital el nom de Palma. Malgrat tot, dic, n'hi havia que consideraven que l'única font de legitimitat toponímica era el registre d'entitats locals del Ministeri de les Administracions Públiques, on constava fins ara el nom de Palma de Mallorca.

La legislació espanyola sobre règim local, que en la qüestió de la determinació de les formes toponímiques oficials pot semblar que entra en conflicte amb la legislació del Parlament de les Balears (en tot cas, respon a una situació prèvia a l'Estat autonòmic) , estableix que un canvi en el nom dels municipis ha de ser aprovat pel Govern de la comunitat autònoma, amb l'acord previ de l'Ajuntament afectat i de la Diputació (en el nostre cas, el Consell Insular, que, a més, va rebre la competència del Govern indicada). D'acord amb això, els municipis que han canviat a tots els efectes la forma del seu nom —com, per exemple, Maó— han seguit el procediment referit: acord del ple municipal, acord del Consell Insular i notificació a Madrid per al canvi en el registre d'entitats locals.

Nombroses persones i entitats havien demanat a l'Ajuntament de Palma que dugués a terme els tràmits indicats, a fi de canviar Palma de Mallorca per Palma davant l'administració de l'Estat, i l'Ajuntament no reaccionava. Un bon dia se sabé que el Ministeri havia canviat d'ofici el nom en el famós registre. Simplement, quan va detectar que una llei autonòmica com la Llei de capitalitat donava a la ciutat el nom de Palma. Dimarts passat l'Ajuntament de Palma ho va fer públic, després de tres mesos de saber-ho, per cert. El fet dóna la raó als qui sosteníem que el registre ministerial no determina quines són les formes oficials sinó que només les recull; que en el nostre cas els topònims oficials s'estableixen aquí, i ho fan les autoritats de les Illes. Fa temps que ho han fet, vaja.

Tot això ja està passat. Ara ningú no té cap argument per a negar que el nom oficial de la capital de Mallorca és Palma, i que el provincial i provincià Palma de Mallorca és un nom il·legal. Ara cal que tothom s'adapti a aquesta legalitat sense dilacions i sense excuses. La policia, la Guàrdia Civil, les empreses, tota l'administració, les pàgines web de l'Ajuntament, etc. etc. I aquell gran rètol que hi ha damunt l'edifici de l'aeroport que indica als visitants a quina ciutat arriben ha de ser canviat per un altre amb el nom correcte, Palma, un nom bellíssim i complet que no pot dur ningú a cap mena de confusió.

 

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 11 d'octubre de 2008. (Per a qualsevol reproducció cal atenir-se a les lleis i a la política de l'empresa editora, i, en qualsevol cas, cal citar el diari i no aquesta pàgina.)

Tots els articles