Més sobre “No em ratllis”

Quina meravella, quin plaer sentir aquells infants, procedents de llocs diversos del Principat, amb aquella pronúncia fantàstica, tan implacablement allunyada de la fonètica espanyolitzada que estam avesats a sentir en les veus infantils i juvenils dels anuncis i dels doblatges. Quin antídot per al pestilent xava-bleda que ha pres la joventut de Barcelona com un execrable exèrcit d’ocupació. D’aquella pronunciació impecable podria prendre’n mostra la presentadora, per cert.

I quina meravella aquells infants d’origen africà, negrets i àrabs, que adreçaven les preguntes a Etoo en un magnífic català. Podria prendre’n mostra Etoo, per cert. I, sobretot, la presentadora.

13 comentaris

13 comentaris rebuts

    1
  1. Marc - 17 novembre 2006 7:29 am

    També hem de tenir en compte que Julia Otero és d’origen gallec, pertant, hem de ser respectuosos amb tot aquell que ve a viure als Països Catalans i respecta la seva cultura autòctona. Si critiquem la imperfecció d’aquells que venen de fora pot causar l’efecte contrari, és a dir, que no vulguin parlar més la nostra llengua, o per rebuig o per vergonya.
    A tothom que faci el mínim esforç per parlar català, l’hauríem de felicitar i donar-li la nostra enhorabona.

    Referent al post anterior sobre l’argot, és veritat que tenim un mancança evident de creativitat lingüística, però jo que sóc gironí us puc dir que sí que tenim algunes paraules com ara:
    – xinar, escatar (acte sexual).
    – escanyapets (tanga)
    – pixar colònia (trobar-se eufòric)
    – xaia (noia)
    i altres de to més fort que millor deixar-ho per un altre dia.
    El que sí és veritat és que si un gironí es troba amb una colla d’amics de Barcelona ciutat, aleshores quan utilitza aquest argot, els xaves (fangues o pixa-pins) el miren estranyat, i l’imiten enfotent-se en un accent exagerat de la Girona més rural. Però a molta gent se’ns enrefot, són ells que parlen pitjor.
    A part de l’argot, també es dóna en altres paraules que a Barcelona es van perdent en l’ús diari com per exemple malaguanyat, eixerit, etc.

  2. 2
  3. Xavi - 17 novembre 2006 4:09 pm

    També vaig veure el programa, i en contrast amb el gust que vaig passar en sentir aquells nins, també vaig sentir llàstima en saber el títol del programa. Què passa a la Filologia Catalana que sembla que fa més mal un “enguany” o un “ca” o un “devers”, etc. que un “tontu”, un “als 20 anys” un “caldu” o un “no em ratllis”? i això passa amb gent que és preocupa realment per la llengua, o és, per tant, mala intenció, és més greu, no?

  4. 3
  5. Guillem - 17 novembre 2006 11:31 pm

    “Què passa a la Filologia Catalana…?”

    A mi, que m’ho miro des de fora, em sembla que el que hi passa no és altra cosa que un resultat de la tradicional coentor, però molt sàviament manipulada pels esbirros del català “light”. Han aconseguit que a molta gent li sembli rídicul de fer servir un llenguatge que sembli “massa” catalanesc i han elevat aquest sentiment a la categoria de norma. Per això trien àutomàticament (i compulsivament, de vegades) la solució més propera a l’espanyol.
    Bé, com a mínim és així a Barcelona, que en aquests moments és el ventilador que estan fent servir per escampar tota aquesta mê.

    Però el rerefons que ho ha permès, a parer meu, és l’ambient intel·lectual de l’època. En un temps on els tristament famosos “progres” han aconseguit que sembli ridícul i menyspreable tot allò que està en la base de les llengües i les cultures -i de les nacions, també-, no m’estranya gens que un nyap com el catanyol s’hagi pogut obrir pas en l’acadèmia i en els mitjans. Fa quaranta anys que estan lluitant, amb molt d’èxit, contra coses com el rigor intel·lectual, la precisió, l’exigència, l’esforç o la fidelitat i l’estimació naturals per allò que és propi… Aleshores, com ens pot sorprendre el que ha passat amb la llengua?

    No ho sé vosaltres, però jo, em giri cap on em giri, veig fenòmens semblants i sent queixes semblants en totes les llengües amb que tinc contacte. En català l’efecte és més greu per les raons que tots coneixem, però em sembla que és una qüestió de grau. De mooooooolts graus, això sí.

  6. 4
  7. Dessmond - 19 novembre 2006 9:12 pm

    No vaig veure el programa. Però segur que la canalla que xerra tan bé no era da barsalona ni la seva flamant àrea metropulitana.
    He agafat el costum saludable de no mirar TV3. Des del punt de vista lingüísitc és un insult als que ens sentim mínimament catalans.

  8. 5
  9. Joan Arnera - 20 novembre 2006 10:27 am

    Un apunt, a partir del comentari d’en Guillem. Els “esbirros del català light”, com ell en diu, famosos sobretot als anys 80 i 90, ara són… a darrera (o davant) dels Ciudadanos. Més clar, l’aigua. Salut!

  10. 6
  11. Pere - 20 novembre 2006 10:43 am

    Bé, jo sóc de Terrassa i m’agradaria dir que a l’àrea metropolitana no tots parlem en xava. No sé si hi té alguna cosa a veure, però sembla que el xava es dóna en llocs on hi ha hagut més “mescla” entre catalanoparlants i castellanoparlants. Quan sento parlar gent gran catalanoparlant de Terrassa o de Barcelona no hi noto cap diferència, però entre els joves sí. Per una banda el xava em sembla positiu en el sentit que molts castellanoparlants han après el català, però per l’altra em fa una mica de mal a les orelles. Suposo que com tot té avantetges i inconvenients.

  12. 7
  13. Dessmond - 21 novembre 2006 4:44 pm

    Pere,
    No he volgut dir que tothom, absolutament tothom parli malament. Els autòctons de la zona no ho fan. Ara, on hi ha més neng per metre quadrat és en aquesta àrea i són els que xerren més malament.
    Segurament passa més a la comarca del Baix Llobregat més que a les del Vallès.

  14. 8
  15. Àlex - 21 novembre 2006 5:19 pm

    El que està passant a TV3 és d’escàndol. Ahir van passar l’anunci del Barça-Unicef en castellà a la Nit al Dia!!!!

    http://barcelonautes.blogspot.com/2006/11/de-la-nit-les-tenebres.html

    TV3 està creada com a eina de normalització lingüística, i per això pot rebre subvencions, segons la UE. Potser cal pressionar-los per on més els pot fer mal, en els quartos.

  16. 9
  17. Pere - 21 novembre 2006 8:18 pm

    Dessmond, de fet estic d’acord amb tu. On jo visc també en tenim uns quants, de nengs.

    Àlex, jo també em vaig fixar en això de l’anunci. Avui a “El Club” també l’han tornat a passar en castellà mentre els presentadors el comentaven. Curiosament, després han anat a publicitat i l’han passat en català, ves quines coses, no?

  18. 10
  19. Gorrió - 23 novembre 2006 8:29 pm

    Eixampla el cor veure com la immigració no hispana és totalment catalanitzable. Fins i tot a Mallorca, on patim la política espanyolista del PP, resulta que, exceptuant l’àrea metropolitana de Palma, els magribins (els nins, no els vells) s’integren en català. Mirau per on: tan capclosos com són amb allò de n’Alà i tot això, resulta que, amb la llengua, són mil vegades més mallorquinitzables que no els hispanoamericans i ja no diguem els immigrants espanyols de les darreres barcades.
    La unió dels ingígenes no renegats i els immigrants no hispans (tan mal vists pel nacionalisme espanyol) és un recurs poderosíssim per la descolonització de la nostra nació.
    Coratge, catalans! Amb imaginació i amb voluntat, la reconstrucció nacional de Catalunya és possible. És segura.

  20. 11
  21. Miquelet - 28 novembre 2006 4:44 am

    Sr. Bibiloni,
    Com a mallorquí fill de “forasters”, em dona oll pensar que estic compartint territori amb gent de la “casta” que escriu en aquesta pàgina. No tant pel contingut sinó per l’essència. Jo, fill de “forasters”, he passejat el nom de Mallorca “orgullosament” pel món. L’única gent que mai ha fet un gest d’humiltat i recolzament a la meva tasca, ha estat precissament la vessant nacionalista d’aquesta illa. Per tant li agraïria almenys, un respecte pels que som mallorquins, vivim, treballem i estimam la terra com el que més. Qui sou vosaltres per anomenar-me foraster i dir-me quina llengua he de fer servir?
    El que vulgui “desnacionalitzar” les illes que faci feina i que, quan toca, vagi a les urnes a expressar la seva voluntat. Tot això és preferible a escriure deixalles covardament en aquesta pàgina despotricant d’aquells que han construït tota la infraestructura turística d’aquesta terra, que és l’únic pilar fonamental de sa nostra economia. Pensin idò, si hem de treure defora a tot aquell que miraculosament només ha construït amb ses seves mans i no amb la seva boca, l’actual estructura econòmica Balear. Per tant, a falta d’una mà d’obra més barata, Mallorca està construïda damunt del suor de “forasters” i Xarnegos i malvenuda als Alemanys, tot sigui dit, per l’avaricia fastigosa d’aquests “propietaris” d’una identitat imaginària.

    En Miquelet.

  22. 12
  23. Dessmond - 30 novembre 2006 5:01 pm

    Miquelet,
    No se perquè et sents tan directament aludit pel que es diu als comentaris. Ara, quan dius que passeges el nom de Mallorca orgullosament pel món i acte seguit fas una una defensa encesa del bilingüisme, ja estem entesos.
    Això no té a veure amb si ets foraster o no. Això és el de menys. La visió folclòrica de Mallorca no te cap relació amb els orígens de ningú. Té a veure més aviat amb una certa sensibilitat cultural.
    Ara, el tema del post va sobre un programet de TV3 que precisament es titula no em ratllis.

  24. 13
  25. Tondo Rotondo - 01 desembre 2006 12:44 am

    Realment tens raó: s’està degradant des de fa anys el català que es parla a les escoles de les grans ciutats. I també en lo de la presentadora 🙂

    Salut,

    Tondo Rotondo
    http://cucadellum.blogspot.com/

Podeu deixar un comentari