Llei del cinema
Ahir, en el Consell Municipal de la Cultural de Palma, un òrgan assessor de la regidoria de cultura, els qui constituïm l’àmbit de Política Lingüística —Beatriu Defior i jo— vam presentar la proposta que des de l’Ajuntament s’instàs el Govern de les Illes a promoure una llei del cinema de les Illes Balears semblant a la que ara s’està tramitant en el Parlament de Catalunya. La proposta va ser aprovada per unanimitat, i el fet ha despertat molt d’interès en els mitjans de comunicació. Fins i tot, algun mitjà, d’aquests que estan posats al servei dels qui tenen el projecte gens noble d’ensorrar la llengua d’aquest país, sembla que ja ha començat la seva campanya en contra.
10 comentaris10 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Llegesc al Diario de Mallorca:
Por su parte, el director Toni Bestard, miembro de la Asociación de Cineastas de Balears, también se posicionó “en contra de esta ley” y subrayó que es “un defensor a ultranza de la versión original”.
Cerc ‘Toni Bestard’ al Google i resulta que aquest senyor ha produït diversos films tots ells en espanyol. ¿Deu pensar per ventura que la llengua catalana, que supòs parla, no és prou mereixedora d’una versió original?
La informació de Diario de Mallorca és molt inexacta. “Hemos aprobado una propuesta de Llei de Cine, similar a la de Cataluña, que será trasladada al Parlamento”. Ni més ni menys que això li fan dir a Marta Prunés, directora general de Cultura de l’Ajuntament.
També diu Toni Bestard que “todo esto forma parte de una estrategia política”. Jas,el món de l’enrevés! perquè què n’hem de dir de promocionar, per acció o omissió, la substitució i l’anorreament de la llengua tradicional d’un païs? ¿No és això una estratègia política?… La palla a l’ull d’altri…
Jo crec que hi ha espai per les dos coses, una llei de cine per sortir de la penosa situació actual, posant el català en, almenys, igualtat de condicions que el castellà – i a la vegada, intentar que un % de les pel·lícules es mostren en VO, cosa important tant per questions culturals com per el futur aprenentatge d’altres llengues.
per tant, anims, i a vore si teniu sort!
Cal potenciar la versió original subtitulada. De fet, jo crec que no s’haurien de doblar mai, els films: ni a la TV ni al cinema. Hi ha molts països que no ho fan: Portugal, Escandinavia, Paraguai… És una eina molt útil per a l’aprenentatge d’idiomes que a més fa practicar la lectura a un caramull de gent que no sap ço que és un llibre. En els països en què no es doblen els films la gent té més facilitat per aprendre altres llengües. Amb una llengua amb un nombre d’habitants reduït cal potenciar l’aprenentatge de llengües entre la populació. Això afavoriria una certa desespanyolització o bilingüisme social amb el castellà. A més en el doblatge català, hi ha el problema que no tenim un estàndard comú dels PPCC i a les Balears no s’acceptaria gaire un doblatge sistemàtic en barceloní. L’estàndard escrit crec que no té tants problemes.
Val a reiterar, una vegada més, que la Llei del Cinema que es discuteix al Parlament de Catalunya no distingeix entre VOSC (versió original subretolada en català) i doblatge al català. És a dir, que no és una qüestió de “versions originals” o de “doblatges”. Bestard, que és “defensor a ultrança” de la versió original, té un ample camp de lluita contra el doblatge al castellà.
Suposem que la proposta de Brian arribés a bon port. Tindríem encara la qüestió de la subretolació. Si és pel futur aprenentatge d’altres llengües, l’ideal seria un VO subretolada en la pròpia llengua original. O sense subretolar. Aquesta mena d’oferta és inexistent avui en les sales comercials.
L’alternativa, descartat això, és entre VOSE i VOSC, és a dir en quina llengua volem subretolar els films en anglès, francès, alemany, xinès, etc. En els Cinemes Verdi de Barcelona s’ha proposat la doble subretolació (VOSE/VOSC). Jo em demano, però, quina viabilitat pot tindre la subretolació clàssica en el cinema en 3D.
Llegesc al Diario de Mallorca:
Rodríguez indicó que deberían ser cuestiones que afecten a la ciudadanía. Por ejemplo, advirtió, “en una ciudad con 50.00 personas en paro y 30.000 sin desempleo, no cabría la ley del doblaje”
D’això se’n diu mesclar ous amb caragols! Ai, Mallorca! ¿On vas amb dirigents amb tanta poca intel·ligència política i tanta molta mala llet contra la llengua catalana?
Es pot subtitular en 3D perfectament, tal com fan a la pel·lícula “Avatar” quan es parla en na’vi. El resultat (que encara es pot explotar més) queda força atractiu i original.
Dídac,
Això de fer versions dobles en VOSE/VOSC em sembla que és un poc inviable. A més, a Catalunya ja és oficial l’occità (tot i que encara no s’ha decidit quin occità: aranès, llenguadocià…) això pot provocar que, segons aquest criteri, a Barcelona a part de les dues versions anteriors també s’hagi de subretolar en occità…O sia, que no es veurà la pantalla! Tot seran lletres. Crec que cal intentar de fer servir el concepte de ‘llengua pròpia’ i no recular tant en el castellà.
Pens que ja a l’escola s’hauria d’avesar els infants a veure films doblats al català o subtitulats en català. Som animals de costums. La repetició continuada d’un gest o un comportament fa que aquests esdevinguin normals. Fa molts d’anys, quan es començava a parlar de doblar films al català molta de gent deia: “Quin doi! sentir en Clint Eastwood i na Meryl Streep xerrant en català!”