La temptació diària

La temptació diària és tancar aquest blog, i alguna altra activitat, deixar tranquil·la la llengua, que segueixi el seu camí, i posar-me a llegir literatura a l’ombra refrescant de la figuera durant l’estiu i a la plàcida escalfor d’uns tions d’ametler durant l’hivern. És dur conviure amb la sensació que la teva feina és, si fa no fa, tan inútil com rentar el cap a l’ase, és a dir perdre el temps i el lleixiu. Ja sé que no és fàcil arreglar el món, ni ningú no ho pot pretendre; però la sordesa exasperant d’un entorn més o menys pròxim es fa mala d’entendre, sobretot quan estam avesats a veure com les noves tecnologies permeten que una informació o una convocatòria arribi a tots els racons en un dir Jesús.

Dius i argumentes que donar el nom de pastera a una barca que no té res a veure amb una pastera és una sapastrada infame (de fet, la infàmia és no entendre la nostra dissort de no poder denominar les coses amb un mot que no sigui sempre el mateix que fa servir l’espanyol, encara que sigui amb un essa de més) i tothom continua impassible amb la murriada. Expliques i argumentes que el Mallorca és un equip vermell i no vermellenc, i tota la tropa repetint i repetint la ximpleria del vermellenc. I així anam.

… i no permeteu que jo caigui en la temptació, ans alliberau-me de l’emprenyadura diària en llegir el diari. Amèn.

17 comentaris

17 comentaris rebuts

    1
  1. Joan Vicenç - 20 juliol 2007 11:39 pm

    La vostra feina no és gens ni mica inútil. A l’estiu a l’ombra d’un bon arbre, pot fer-se més agradable.
    Salut i que l’estiu no sigui cap treva ni cap adéu.

    http://amicsarbres.blogspot.com/2007/07/pensar-la-llengua-lombra-dun-arbre.html

  2. 2
  3. Trena - 21 juliol 2007 3:29 am

    Espero, sincerament, que no caiguis en la temptació de tancar aquest bloG.

  4. 3
  5. Lluís Cerdó Fernández - 21 juliol 2007 3:47 am

    No s’imposa qui té sa raó, sinó qui té es poder. Així i tot, no deixaré mai d’exercir sa meva llibertat d’expressió, maldament sigui fer retxes dins s’aigua.

  6. 4
  7. Joan Capó - 21 juliol 2007 12:00 pm

    crec que gran part d’aquests errors que surten a l’únic diari en català de Mallorca són a causa d’una traducció literal de notícies redactades en espanyol. A vegades he quedat astorat del que llegia i no he trobat l’explicació fins que no ho he retraduït a l’espanyol i he vist que el traductor (humà o màquina)havia actuat mecànicament…

  8. 5
  9. Joan Capó - 21 juliol 2007 12:05 pm

    m’aborronen més les coses que diuen els locutors, tant de ràdio com de TV. Ahir mateix, un locutor d’Ona Mallorca per dir que un intèrpret havia fet un solo, va dir un “tot sol”!

  10. 6
  11. Marc - 21 juliol 2007 10:32 pm

    Aquesta temptació Sr.Bibiloni molts companys meus i jo mateix sempre la comentem. Però sempre arribem a la mateixa conclusió: HEM DE SER FIDELS A LES NOSTRES IDEES PER A QUÈ ELS NOSTRES FILLS I NÉTS NO ENS RETREGUIN QUE HEM ESTAT UNS CONFORMISTES I ELS HEM DEIXAT UNA SITUACIÓ PITJOR QUE LA QUE TENÍEM NOSALTRES.

  12. 7
  13. idiota - 21 juliol 2007 10:37 pm

    D’entrada, dic que no us heu de creure gaire les coses que surten per TV3 o El Psoeriòdicu(l). Donen una imatge bastant més castellanitzada que els usos lingüístics reals. Els “modernillus” de Barcelona donen molt la cara, fan molt soroll i surten als mitjans, però no són la majoria. No hem d’oblidar que els caps de TV3 són sociates amb una agenda clara. Esclar que el més preocupant és que la gent els copiï, però tranquils que l’imperi se’ls hi acaba(rà), per raons polítiques. Per una visió més autèntica, mireu blogs: el català es la 2a llengua del món en quantitat de blogs, i la majoria són de l’àrea metropolitana, així que mireu-vos-els bé. Sí, hi ha castellanades, però la majoria són les 4 coses típiques que ja ens coneixem: barco, intragable, disfrutar, raro, i després qualsevol frase que s’hagi posat de moda a la tele. No hi solen haver horrors, excepte si mIrEu Al MySpAcE dUnA pIjA dA 12 aNyS qUe EsCrIu AiXí!!1!! De fet, l’únic que sorprèn dels blogs barcelonins és que hi ha una freqüència relativament baixa del lo neutre i altres batalletes històriques. Una altra cosa a tenir en compte és que la quantitat d’anglicismes barbàrics i bizarres que es veuen en els blogs castellans ha pujat molt(íssim) en els últims 3 anys. De Llatinoamèrica, on les coses que no agraden “suckean pesado” i les teles es “uachiean”, millor ni en parlem. I dels mateixos Estats Units? Heu vist la quantitat d’americans pringats de 12 anys que escriuen en una barreja de SMS i llenguatge pseudonegre? És a dir, que per ser una nació en dissolució (o si més no reprimida), la nostra llengua se n’està sortint més o menys bé. És més notable el fet que, com he dit abans, hi hagi tants blogs, o que últimament hi hagi més productes de consum en català (ningú s’adona que la música catalana comença a omplir mercats com el del rap, que mai s’havia atrevit a tocar abans?), o que el poble hagi respost a la psoització de TV3 amb baixades d’audiència, etc. Dient això semblo més optimista que no sóc, però en fi, ens hem de mentalitzar que la via “total” no serveix per una cultura minoritzada: cal la via “parcial”, la de popularitzar productes, la del comerç amb destinacions concretes. Bombardejar mercat a mercat.

    De sortida, dic que ara que hi sóc a temps em passo dels estudis de filologia als de traducció precisament per no patir aquesta depressió. Podré patir depressions per causes laborals o de qualsevol altre tipus, però com a traductor m’acabaré creient l’estupidesa que estic contribuint a la normalització, encara que sigui traduint subnormalitats jurídiques, mentre que com a filòleg (o sigui, professor o corrector) possiblement m’acabaria enfonsant després de veure que cada generació parla pitjor i em fa menys cas. Això i que entre que parlo fatal (ja m’estic cansant de fingir un accent heavy i sonar com un pixapins amb una patata a la boca imitant mallorquins, encara que no deixa de ser el que sóc) i que sóc un paranoic no serveixo per la feina.

  14. 8
  15. Maria Ripoll i Barceló - 22 juliol 2007 11:30 am

    Si us serveix de consol, vaig veure l’altre dia l’informatiu d’IB3 i varen parlar de la “pastera” que havia arribat a s’Estanyol. Es varen omplir la boca de la parauleta, però després la presentadora va dir alguna cosa així:”realment la paraula “pastera” no seria la bona per designar el tipus d’embarcacions que arriben a les Illes, ja que la majoria d’elles no són pasteres en el sentit estricte de la paraula[…]”. Va venir a dir que utilitzaven incorrectament la paraula, cosa que em va sorprendre bastant (no que l’utilitzassin malamanet, sinó que reconeguessin l’error).
    Ara bé, després d’aquesta mena de revelació, s’hauria de veure si definitivament expulsen aquesta paraula dels seus informatius, o amb tota la cara del món, després d’haver dit que l’utilitzaven malament, la segueixen emprant sense mirament.

  16. 9
  17. mot a mot - 22 juliol 2007 6:05 pm

    Tant de bo, Maria, tant de bo, però…

    – On és que diuen que “pastera” no està bé?
    – Jo ho he vist per internet.
    – Per internet, per internet… Saps que n’arriben a dir, de dois, per internet, com que és barato…
    – Ai, no ho sé, per ventura tenen una mica de raó. Ho repeteixen tant… Tu què trobes?
    – Jo ni ho sé ni me’n preocuparia massa. Lo que està bé és lo que s’usa, que no és ver? Fins i tot per TV3 senten “pastera” tot seguit! I ara, a tu te pareix que és es moment d’haver d’anar a cercar problemes, conflictes i complicacions aquí on no n’hi hagut mai? I, a damunt, donar arguments an els anticatalanistes?
    – De cap manera! Això mai!
    – Idò què feim? De qualque manera ho hem de dir… Ho deim com fins ara?
    – És sa garantia que no hi haurà morros ni males cares. – Tanmateix, sempre som a temps de revisar-ho més endavant.
    – Me pareix lo més prudent.
    – A jo també.

  18. 10
  19. Cruella - 22 juliol 2007 9:23 pm

    Vell Bibiloni,

    No plegueu mai. N’hi ha que subsistim gràcies a vós.

    Besades cruells!

  20. 11
  21. Anna - 22 juliol 2007 10:33 pm

    No, plegar mai!

  22. 12
  23. antoni riera - 23 juliol 2007 3:23 am

    Conec al Senyor Gabriel Bibiloni, fa molts d’anys i us puc assegurar que no deixarà la llengua tranquil•la mai, ja que li té una amor sense límits.

    Records i una abraçada,

    Toni

  24. 13
  25. gratulls - 23 juliol 2007 4:26 am

    qui renta el cap a l’ase ni perd l’estona ni el lleixiu – un ase net és un animal molt més digne de veure que no un de brut. i al capdavall per què d’altre fórem al món, si no per a anar netejant caps d’ase. cada ase català ha d’acabar l’ase més net d’aumon.

  26. 14
  27. Joan - 23 juliol 2007 9:13 pm

    Animau-vos, que en alguna cosa vos han fet cas: avui el ple del Consell ha aprovat que S’Institut sigui substituït per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). Enhorabona!

    A part també hi han els particulars com nosaltres que sovint llegim el vostre blog.

  28. 15
  29. Marc Salmurri - 24 juliol 2007 12:29 pm

    Gabriel, ets un crac. No pots deixar d’il·lustrar-nos!

  30. 16
  31. Marc - 24 juliol 2007 4:04 pm

    Sr.Bibiloni,

    amb aquest tipus de declaracions o ho diu de debò o sembla que vulgui fer-se pregar per a què el raspallin.

    Tot i així, prefereixo que sigui això últim. Doncs cada vegada tenim menys fills i pertant, percentualment som menys els que pensem com vostè.

  32. 17
  33. G. Bibiloni - 25 juliol 2007 11:00 pm

    Benvolguts tots (menys na Cruella, que m’ha dit vell, serà possible?),

    Jo només havia parlat d’una temptació. En cap moment no he dit res que pogués dur a pensar que la temptació em venceria. Vaja, que aquest post només és una plasmació més o menys literària de la malsofridura que a un li pot venir en qualque moment en veure com és de poblada la col·lectivitat humana posada sota la protecció de Sant Francesc de Sales. El patró dels sords, per als més secularitzats, i no voldria ara que cap sord dels altres (els qui no hi senten perquè no poden) s’enfadàs.

    És clar que no abandonarem mai cap lluita de les començades. I gràcies pel suport.

Podeu deixar un comentari