Per què en diuen ‘pastera’?
El diccionari (DIEC) defineix pastera com “embarcació petita, de fons pla, sense carena”. Desconec les funcions exactes d’aquestes embarcacions, però el que és segur és que les barques amb què arriben a les costes mallorquines o espanyoles alguns immigrants africans generalment no són pasteres. I això no obstant alguns mitjans de comunicació s’encaboten a dir-ne pasteres. És com si de cop i volta d’un camió en diguéssim un autobús o d’una moto una bicicleta. Ens embullaríem de mala manera.
I per quina misteriosa raó ara ens hem posat a dir pastera a allò que no té res de pastera? Com sempre, la culpa la té la influència malèfica de l’espanyol que ens trabuca les paraules i els seus significats. Resulta que en espanyol ara diuen patera a aquest tipus de barca, tot i que el diccionari espanyol (RAE) també la defineix com “embarcación pequeña, de fondo plano, sin quilla”. No és segur l’origen de la paraula en espanyol: el diccionari acadèmic esmentat diu que probablement ve del llatí patera, que vol dir ‘pàtera’, ço és un tipus de plat de poca fondària que s’usava antigament en els sacrificis. També és possible, i molt probable, que vingui —com tant de lèxic mariner— del català pastera i que hagi perdut la s. És per aquest darrer fet, és a dir pel descobriment de la possible relació entre el patera espanyol i el pastera català, que els principals mitjans de comunicació —tan donats a la dependència de la llengua veïna— es van posar servilment a dir pastera on els mitjans espanyols deien patera. Amb alguna divisió: mentre Catalunya Ràdio diu sistemàticament pastera, els de TV3 s’estimen més el castellanisme sense cosmètica ni retocs. La cosa és no separar-se un pam de l’espanyol, amb essa o sense. L’Avui li pega a la pastera, i el Diari de Balears també s’ha apuntat a pastar. En aquest darrer cas, que a mi m’és més pròxim, em deman qui ho ha decidit (en els altres casos ja ho sé).
Si l’actual espanyol dels mitjans de comunicació no digués patera, ben segur que mai els mitjans d’aquest país no dirien ni patera ni pastera per a designar allò que la gent normal ha dit sempre i diu una barca. O no ens entenem perfectament dient una barca?
8 comentaris8 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
A ca meva tenim una pastera, que és una taula amb panxa cap endins i una tapadora també de fusta, es feia servir per pastar. No podria ser que aquesta forma de taula sense cames s’assemblés a una barca i d’aquí pastera?. No ho sé, en tot cas coincideixo amb vos que el mimetisme amb el castellà és predominant, encara que hi ha excepcions quan per exemple parlem d’escalfament global i no d’encalentiment global, que també n’hi ha que s’entesten a fer servir.
Salut.
La pastera (derivat de pastar) és abans de res aquesta taula que abans hi havia a totes les cases. Després, com que hi ha un tipus de barques que tenen la forma de les pasteres, reben aquest nom. Però les barques dels immigrants no són pasteres.
La nació catalana, amb una tradició marinera mil·lenària, voleu dir que no té un fum de noms per definir aquesta mena de barques? Per què no rellegim els nostres clàssics, la nostra història, i llavors hi trobarem tota una pastera pleneta de noms que se n’escauen?
Convé tenir en compte sobre aquesta qüestió l’opinió de Juli Moll i Gómez de la Tía, exposada en les II Jornades de Normalització de Menorca. Moll, que considera que patera és un mot àrab, diu:
«Un altre exemple pot esser la introducció de mot magrebí patera que vol dir en la llengua àrab ‘barca’, no pas ‘barca amb immigrants il•legals’, com l’utilitzen els nostres mitjans de comunicació. La veritat és que no ens feia ni ens fa gens de falta el dit mot usat en aquesta darrera accepció, que arriben a utilitzar com a pseudoadjectiu en expressions com camió patera per a designer un camió amb immigrants il•legals, essent possibles com són expressions com barca amb immigrants il•legals, amb la natural reducció, en haver-hi prou context, en barca d’il•legals. Però la cosa arriba al súmmum quan sentim en una emissora de radio catalana de prestigi, i d’una manera sistemàtica, pastera per patera. És una transgressió inadmissible a la semàntica d’un mot especialitzat: una pastera és una barca petita i sense quilla, el que a Menorca s’anomena amb el nom de tèquina. Com és possible que un hom pugui creure que es pot “catalanitzar” el mot àrab patera mitjançant una ampliació dels sentits del mot català pastera només pel simple fet de ser parònims? Parònims sí, però incompatibles semànticament des del punt de vista nàutic. Si ja hi ha moltes morts, per desgràcia, amb barques grosses i ben quillades, les “pateres”, quantes n’hi hauria dins la mar gran, amb barques petites i sense quilla i, a més, carregades de gent a pic de mall? No se’n salvaria ni un. Açò és, simplement, i em sap greu de dir-ho, no tenir-ne ni idea.»
A ca meva també en tenim una de pastera, millor dit dues. De les darreres que feren als tallers de cas Peraire d’Alcúdia (20 pams, 3’90 mtrs d’eslora) devers els anys 70. Al meu poble de les pasteres en deim betes. La funció d’aquesta embarcació era de bastiment auxiliar o pesca prop de la costa, gairebé sempre associada a una barca més gran. Les pasteres o betes del nord d’Àfrica són més grans que les d’aquí. La paraula beta surt a l’Alcover-Moll i a altres diccionaris nàutics,també s’empra en els parlars italians i a la Provença.
Molt d’acord amb l’apreciació de què el que va arribar al sud de Mallorca no era una beta més aviat era una barca o llaüt per la forma de la proa, el cap de mort, la popa rodona, etc.
Molt atentament
algú sap com es diu la fondària que té una barca??
Gràcies,
PD: si pot seR avui
Des de la coberta fins damunt la quilla és el puntal.
Si et refereixes a la part submergida dins l’aigua és l’obra viva. No sé si t’he aclarit res o encara ho he acabat d’embullar.
Joan
Des de la coberta fins damunt la quilla és el puntal. No sé si et refereixes a la part submergida de l’embarcacio. En aquest cas estariem parlant de l’obra viva.
En aquesta pàgina web pots trobar més informació sobre els noms d’una barca tradicional de Menorca que no són gaire diferents dels de Mallorca i de la resta de la nostra nació:http://www.amicsdelamar.com/webaammparts.htm
Joan