La frase
«Adéu, Espanya» previsiblement serà la frase que a partir d’ara sonarà com un clam per tots els racons de Catalunya i de la Internet catalana. Un vers de Maragall, recuperat per un programa de televisió d’impacte, emès poc temps abans d’una sentència que, segons totes les opinions, significa el principi d’un nou camí.
.
4 comentaris4 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Dir “Adéu Espanya” és alhora dir “Hola Europa”.
He viatjat per França, Alemanya, Suïssa, pels Països Baixos, pel Regne Unit, per Dinamarca, per Suècia… i hi he vist un altre món, un món que s’assembla molt més al que volem els catalans que no al “típicament mediterrani”: com solc dir, Catalunya són els Països Baixos mediterranis, i això és tot un luxe, senyors.
Tant de bo aquest cop s’aconsegueixi d’una vegada per totes deixar Espanya darrere i poder ser un país com qualsevol altre.
De cada vegada és més evident que Catalunya i la catalanitat no hi caben a Espanya. Catalunya s’ofega en l’aire resclòs de l’estat espanyol. Hem de perdre la por a volar lliures.
Molts són els qui diuen, aquests dies, que ja ho sabíem (des que el Congreso de los Diputados va “esmotxar” el projecte de nou Estatut sortit del Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005), que els preàmbuls i les exposicions de motius estan mancats de valor jurídic normatiu o dispositiu (ço és: d’eficàcia, aplicabilitat i exigibilitat directa). És per aquesta raó que, en altres ocasions, el TC no havia admès recursos d’inconstitucionalitat contra preàmbuls o exposicions de motius d’algunes normes amb rang de llei. Per això —diuen aquests mateixos analistes—, l’únic que sobta de la dispositiva (“fallo”) de la sentència del TC sobre l’Estatut és que contengui una declaració EXPRESSA que ho subratlla; ço és: que s’hagi portat a la part dispositiva de la sentència dita manca de valor jurídic normatiu o dispositiu, en comptes de limitar-se a recordar-la o deixar-la apuntada en la fonamentació jurídica de la sentència.
Doncs, no senyors! El TC (amb votació de la majoria conservadora, en aquest punt) ha anat molt més enllà. O és que no s’han llegit la dispositiva del TC, aquests analistes? El que aquesta diu en la seva declaració 1a (i cit literalment) és que «carecen de eficacia jurídica INTERPRETATIVA las referencias del Preámbulo del Estatuto de Cataluña a “Cataluña como nación” y a “la realidad nacional de Catataluña”». Dit altrament: com ja sabíem, els preàmbuls no tenen valor jurídic NORMATIU o DISPOSITIU; però sí que en tenen d’interpretatiu (no debades són susceptibles de rebre esmenes durant l’íter parlamentari, i, com diu l’article 3.1 del Codi civil espanyol, «las normas se interpretarán según el sentido propio de sus palabras, en relación con el contexto, los antecedentes históricos y legislativos, y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas, atendiendo fundamentalmente al espíritu y finalidad de aquéllas»). Ara bé, segons el TC, la identitat nacional de Catalunya no té, en el Preàmbul, cap mena de valor jurídic: no ja normatiu o disposittiu, sinó ni tan sols interpretatiu.
En resum (si bé caldrà esperar i llegir el text íntegre de la sentència per a acabar-ho de confirmar): el Preàmbul de l’Estatut (com tots els preàmbuls i exposicions de motius) té, en general, eficàcia jurídica interpretativa (mai normativa o dispositiva); però les referències a “Catalunya com a nació” o a “la realitat nacional de Catalunya” que es fan en el Preàmbul no tenen (segons el TC) cap mena de valor jurídic, ni tan sols merament interpretatiu. Si no vols brou, tassa i mitja!
Així les coses: Adéu, Espanya!!!