Jaume I i la Francofonia
França ha estat una agressora brutal contra la llengua catalana a una part del nostre país, la que mai no tenen al cap alguns dels qui ara volen instituir legalment que el seu tros és una nació. Per això l’anunci de Maragall d’una possible incorporació del Principat a la Francofonia ha provocat tota classe d’escarrufaments, perfectament comprensibles. Però no hauríem de perdre la racionalitat. No veig què té de dolent promoure el coneixement del francès a casa nostra si això és en canvi del compromís de França de donar suport a les aspiracions dels catalans sobre l’estatus del nostre idioma a la Unió Europea i de fer una promoció real del català a la part de Catalunya que l’estat veí administra. No crec que això pogués merèixer altra consideració que la de fer política intel·ligent. I alguna reacció histèrica de certs mesetaris observada aquests dies ho confirma. Altrament, la promoció del francès –una llengua de cultura de coneixement molt aconsellable per als catalans– seria un factor d’equilibri. La nació catalana té com a veïnes la francesa i l’espanyola, i en una situació de normalitat espanyol i francès haurien d’estar més equilibrats com a idiomes “de veïns”. Tot el que faci pujar un plat de la balança farà baixar inequívocament l’altre, i, ara com ara, al sud dels Pirineus un dels plats és a dalt de tot i l’altre a baix de tot.
Aquesta reflexió és ben independent del grau de simpatia que pugui jo professar per l’actual president d’una part de Catalunya, el qual n’acaba de dir, per cert, una altra de bona: segons llegesc a Levante, ha dit que Jaume I era un rei francès, perquè va néixer a Montpeller. Genial: i Juan Carlos de Borbón és un rei italià, perquè va néixer a Roma.
3 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Bones q?estions. Ser ve?ns no vol dir per for?a que hagin de confrontar territorialment, sobretot quan el que ens hi confronta (Occit?nia) ?s tan debilitat que pr?cticament no existeix. Sens dubte Fran?a i Espanya s?n els nostres ve?ns que m?s ens pesen com a tals. S?c del tot incompetent (en el doble sentit d’incapa? i de tenir-hi dret de decidir) sobre el car?cter nacional d’Arag?. I Occit?nia ja m’agradaria que fos una naci?, per? que ho fos de ver, no que algun estranger li ho reconegui. Gr?cies pel comentari.
Dius ‘la naci? catalana t? com a ve?nes la francesa i l?espanyola’ perqu? Occit?nia ja es pot considerar totalment assimilada per Fran?a?
I l’Arag?? ?s naci?? ?s una naci? avortada? Al trencaclosques que repart? ERC no apareixia en gris, sin? d’un color? viu. N’hi ha qui consideren que, com a m?nim, ?s un coix? entre Catalunya i Castella que al sud no hi ?s i permet que els espanyols ens entrin a sac per baix.
Bones q?estions. Ser ve?ns no vol dir per for?a que hagin de confrontar territorialment, sobretot quan el que ens hi confronta (Occit?nia) ?s tan debilitat que pr?cticament no existeix. Sens dubte Fran?a i Espanya s?n els nostres ve?ns que m?s ens pesen com a tals. S?c del tot incompetent (en el doble sentit d’incapa? i de tenir-hi dret de decidir) sobre el car?cter nacional d’Arag?. I Occit?nia ja m’agradaria que fos una naci?, per? que ho fos de ver, no que algun estranger li ho reconegui. Gr?cies pel comentari.