Invertir i investir
Amb bones paraules
En espanyol i en català oficial hi ha la paraula invertir, que, a més del significat de posar una cosa en l’ordre o el sentit invers respecte de l’inicial, té el sentit de col·locar diners o capitals a una empresa o a un sector de l’economia a fi de treure’n beneficis. Doncs bé, a aquest darrer significat hi correspon en totes les llengües la paraula investir: anglès invest, francès investir, portuguès (i gallec) investir, italià investire, alemany investieren, etc. Correlativament hi ha nom investiment: anglès investment, francès investissement, portuguès (i gallec) investimento, italià investimento, alemany Investitionen; però espanyol inversión. Continua aquí.
10 comentaris10 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Molt interessant.
Em sap greu haver de centrar-me, justament, en el possible o suposat “contraexemple” de la frase “Encara pren En G. de Ribes, en la balia de Ribes, inversió per sobreredeume, 62 sous”. Però ho faré per intentar contribuir a esclarir el seu significat:
Com molts deveu saber, un “delme” (amb la seva variant diftongada “deume”) és un dret feudal consistent en ‘la desena part de la collita o d’altres productes de la terra, que es pagava com a tribut a l’Església, al rei o a altres senyors’. Un “redelme” (< “re- + delme”) és un ‘segon delme; part que s’exigia d’una cosa ja delmada’. I un “sobreredelme” (< “sobre- + re- + delme”) no deu ser més que un ‘tercer delme; un delme del redelme’.
Doncs bé, en principi, el “delme” s’havia de pagar (o, si ho preferiu, lliurar) en espècie, ço és: amb productes de la mateixa terra. Subsidiàriament, o alternativament, es devia poder complir aquesta obligació feudal pagant el seu equivalent o contravalor en diners (sous).
I, així, en dit exemple, el senyor G. Ribes va rebre d’algun camperol, en concepte d’«inversió», contrapartida o bescanvi del seu dret al sobreredeume, la quantitat de 62 sous.
Per tant, en l’exemple de Coromines, continuaríem estant dins l’accepció de ‘baratar o bescanviar’ (que deriva semànticament del signficat primari de ‘capgirar’); no estam dins el suposat significat de ‘esmerçar o investir’.
Així les coses, m’apunt a la teva proposta d’emprar, en el sentit econòmic o de ‘esmerçar’, els mots “investir” i “investiment” (en comptes de “invertir” i “inversió”).
Per cert: “investiment” i/o “investidura”?
‘Invertir’ i ‘inversió’ sempre m’han fet mal als ulls. Gràcies, Gabriel, per aquest article esclaridor!
‘Investiment’ per a l’operació econòmica; ‘investidura’ per a l’acció de donar un feu, dignitat o càrrec (ang. i fr. investiture, it. investitura, alemany Investitur). O potser hauria de ser ‘investitura’? Ai Senyor.
Sebastià, crec que expliques molt bé el significat de la frase del dit Ribes. Es veu que Coromines no entén la frase que cita.
No crec que “investidura” sigui comparable al cas de “estatística”. La clau pot ser sigui que aquell és un mot patrimonial o hereditari (el DCVB ja el documenta, en la variant “envestidura”, en el s. XIII), mentre que “estatística” és un cultisme agafat (o que hauríem d’agafar) directament del llatí (no del castellà) i, per tant, sense sonorització de l’oclusiva intervocàlica. Altrament, també hauríem de dir “armatura”, “desembocatura”, “dictatura”…
Evident. Hi havia un poc de broma.
En francès la paraula no és “investiment” sinó “investissement”.
Oh, i tant. Ja he rectificat l’error. Gràcies.
Benvolgut Gabriel,
Molts dels enllaços del teu blog no funcionen i els articles no es poden acabar de llegir. Com aquest mateix… aix!