Empanades mentals
Ja em perdonareu el calc lèxic espanyol del títol per una sola vegada, però en les circumstàncies en què vivim de vegades els castellanismes són molt útils per a donar corda a l’expressivitat i per a qualificar algunes realitats amb tots els matisos que ens interessa. La universitat hauria de servir per a difondre cultura, coneixements i habilitats i per a ensenyar a pensar. Críticament, per descomptat. En el camí sempre n’hi haurà alguns a qui la maldestresa en el pensament crític els farà en el cervell una empanada mental formidable. Haurem de confiar que els afectats ells solets, persones cervellades que són, s’arribin a aclarir, encara que l’espera pugui ser una mica dura. El cartell de la imatge mostra una de les darreres modes del friquisme progre antisistema, antipatriarcal i antinosequè: escriure amb el femení com a gènere inclusiu. En el text se cerquen les fórmules lingüístiques de catecisme antisexista (els i les estudiants, la persona informadora). Excepte quan parla dels professors repressors, que, evidentment, són tots de sexe masculí. Com que no sóc una dona i, per tant, no estic alliberat del pecat de repressió, els faig saber que jo mai no convocaria un examen en un dia de vaga general. Ni en un dia en què una part significativa dels alumnes tinguessin alguna feina no prevista o haguessin d’anar al dentista o a una festa. Basta que em demanin canviar la data (si tots hi estan d’acord) si l’examen estigués convocat per a aquell dia. Ara, estic intrigat per a saber quines accions emprendrien en cas contrari els “piquets antirepressius”.
12 comentaris
12 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Bé, és una manera molt efectiva de destruir la llengua des de dins.
D’altra banda, és curiós però justament fa molt poc que he publicat una entrada al meu blog, molt afectuosa, sobre el “progressisme”.
Al meu parer, un progre és un esquerrà esnob i hortera, amb una vida massa benestant. M’estim més un comunista tradicional o un nacionalcomunista a l’estil dels eurasistes (o eurasianistes, no sé com s’hauria de traduir) en lloc d’haver d’aguantar les horterades ridícules dels progres.
Acabaré, si m’ho permeteu, amb uns eslògans:
– El feminisme és sexisme.
– El feminisme és androfòbia.
– El feminisme és matriarcat.
– El feminisme és intolerància.
Gràcies.
I no trobau igualment intolerable i feridor que hagin escrit, animalets, “demanar-lis” en comptes de demanar-los?
Més empanades mentals: garantir-ho (el dret), úsos erràtics (vos/us, convidam/convidem), “aplaçar” en comptes d’ajornar -que sí que fan servir més amunt-, el ja esmentat “demanar-lis”.
Aquestes noies s’ho han de fer mirar!
No úsos sinó usos. Perdó.
Això és més aviat imcompetència lingüística. La qüestió del femení inclusiu és empanada mental.
Sí, ens fan falta filòlegs. Feim molta feina de redacció, sovint elaboram comunicats de caràcter urgent i les coses van com van. En lloc de criticar tant, donau-nos una mà, que la necessitam.
Ah! I no us confongueu, senyors lingüistes, “feminisme” no és “femellisme”. Ho hauríeu de saber si estimau les paraules.
Ah! La idea de l’ús dels gèneres femenins és no sempre estar incloses en el masculí.
Podem corregir-ho en els casos polèmics.
Salut, progres.
Aina,
Si voleu enviar més comentaris, us prec (sí, amb c) que faceu constar el nom, el primer cognom i el correu electrònic (aquest no sortirà, i el nom, si voleu, tampoc). Són les normes del blog. Jo sempre don la cara i vull que els altres també ho facin.
No he criticat les faltes dels vostres textos. Sé perfectament que de vegades no hi ha temps de recórrer a un corrector, i els problemes de competència lingüística de moltes persones són imputables a la situació de la llengua, que ja sabem de qui és culpa. Sí que he criticat aquesta barbaritat d’usar el gènere femení en lloc del no marcat convencional. Si voleu una mà, segur que hi ha estudiants de Filologia Catalana que us ajudaran. Però els heu de fer cas. I no en trobareu cap que aprovi la barbaritat esmentada.
Això de “senyors lingüistes” no sé per qui va. Supòs que no va per mi. Crec que sé quina és la diferència entre feminisme i femellisme. També sé distingir entre feminisme intel·ligent (que sempre ha tingut la meva total adhesió) i feminisme estúpid, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.
En referència a la denúncia del professorat, cal dir que és totalment necessari perquè ens les dues darreres vagues s’han donat situacions que negaven el dret de vaga dels estudiants. Professores que amenacen als seus alumnes amb rebaixes de notes en cas que no acudeixin a classe el dia de la vaga o professors que programen exàmens amb dos dies d’antelació (figura que no contemplen els plans d’estudis), perquè coincideixi amb la vaga general. A part de professores que atropellen alumnes dels piquets i alumnes que realitzen amenaces a les xarxes socials, contra l’assemblea i els seus integrants.
Salut
Aquest post és de caràcter lingüístic. No feia cap valoració d’aquestes denúncies. Però si hi ha professors que amenacen els alumnes amb rebaixes de notes, que posen exàmens el dia de la vaga a posta per a boicotar-la o qualsevol altra cosa que atempti contra el dret de vaga dels estudiants, per a mi és inacceptable i té la meva condemna.
Això de “senyors lingüistes” tampoc no va per mi, perquè lingüista no ho som. Les poques coses que sé de la llengua catalana les vaig aprendre pel meu compte llegint les Rondalles Mallorquines i qualque gramàtica. Una crítica meva a l’escrit és que barreja sense cap lògica l’estàndard baleàric amb l’estàndard comú. Per a mi tots dos són legítims, però sense barrejar-los, o l’un o l’altre. No crec que sigui una qüestió d’incompetència lingüística: aquesta igualació per la barreja és fruit de la mateixa mentalitat que els porta a la confusió del gènere gramatical.
Uep! Em sap greu, no sabia això de la norma de posar nom i llinatges. Jo he estat signant amb el nom del meu blog. Perdó!!