Els noms de la grip
Publicat en el Diari de Balears el 9 de maig de 2009.
Tractarem avui del nom d’una malaltia de la qual, lamentablement, es parla molt aquests dies. Les llengües europees tenen dues paraules per a aquest mal: la que prové del mot francès grippe i la que prové del mot italià influenza. La més antiga de les dues, en sentit mèdic, és influenza, documentada en italià en el segle XIV, presa del llatí influentia i que recorda la creença de la influència dels astres sobre la salut i la malaltia. Una creença que també es manifesta entre els catalans, i així Coromines ens mostra un document de 1375 que parla d’una persona “malauta de la influència”, tot i que no sabem exactament quina mena de malalties eren aquestes influències medievals. Continua aquí.
14 comentaris14 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Gabriel, l’enllaç porta a una pagina morta. Du a: http://bibiloni.cat/ambbonesparaules.grip.html enlloc de: http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/grip.html.
Salut i aprofito per felicitar-te pel blog
Bon dia Gabriel! No funciona el lligam…
Gràcies a tots dos. Ja ho he arreglat.
Ara sí que funciona el lligam…Com ho va mostrar bé el malaguanyat Lluís Creixell al seu diccionari, a vegades els nord-catalans catalanitzem més els gal·licismes que els altres catalans:
‘assemblada’ en lloc ‘ d’assamblea ‘, ‘ bureu ” en lloc de ‘ buró ‘, comitat en lloc de comitè (en francès s’escriu comité )…
Si l’IEC feia la seua feina, ja se sabria…
Hi ha molts exemples de males adaptacions de mots francesos: casset (que hauria d’ésser casseta); crep (crêp):hauria d’ésser crepa o crespa? (o crespell?). També, en el camp de la gastronomia, hi ha moltes especialitats occitanes que s’adapten des del francès, seguint l’espanyol: foi gras (en occità és ‘fetge gras’, és evident que la forma occitana s’adapta molt bé al català), bullabesa (en occità és bolhabaissa), nyoquis (típics de Niça, en diuen Nhòcs), etc. Pel que fa a la toponímia, malgrat hi ha un intent de seguir les formes occitanes, sovint se senten més les franceses: Lourdes (Lorda), Albí (Albi), etc.
Amb relació al que diuen Bezsonov i Bernat, una cosina de la meva dona que des del set anys vivia a Belfort, deia també “burèu”, i “usina”, referint-se a les de Alstom, Renault i Peugeot on hi treballaven membres de la família.
Pel que fa a Lourdes, mossèn Alcover ja va advertir que havia d’ésser, en català, Lorda.
Parlant de menjars, darrerament em demanava com es deu dir “raoles” en català… “Croquetes”?
Parlant de menjars, darrerament em demanava com es deu dir “raoles” en català… “Croquetes”? Víctor
En català de Mallorca, i si l’opinió molt més autoritzada del professor Bibiloni no m’esmena, s’ha de dir ‘raoles’ o ‘ravoles’. En català normatiu s’haurà de dir ‘croquetes’ a l’espera que una futura edició del DIEC reculli el mot nostrat; mot més genuí, i, al capdavall, també més català.
No cal esperar que les paraules bones surtin al DIEC per a usar-les, ni convé usar les “dolentes” que hi surten, que són moltes.
Raola és paraula ben antiga i genuïna. Surt en llibres de cuina del segle XIV (amb la forma rasola, cf. rasor/raor, vesí/veí, etc.) i té relació amb el verb raure (‘rasurar’), igual que raor (‘navalla’) i altres paraules. Segons Coromines, s’aplicà inicialment als testicles de cabrit que es menjaven després de ser “afaitats” (els cabrits). Per extensió semàntica (i per la semblança del gust, diu Coromines), passà a designar les bolles de carn que tots sabem (els mallorquins almenys).
Croqueta és una paraula francesa entrada en el segle XIX. Si arribàs avui, en diríem croquet, com vedet o casset.
Raola també pot haver designat originàriament el pilotet que es pot fer amb els bocins de pasta obtinguts en raure la pastera; comparau amb la definició (DCBV) del substantiu ‘raure’:
Pilotet de ciment, algeps. etc., que el paleta treu de la bàssia en raure-la o rascar-la (Tortosa).
En diríem ‘croquet’, si l’espanyol digués ‘croquet’.
Això volia dir.
‘Equip(o)’ és un cas semblant: équipe (fr.), equipa (pt. i oc.), equipo (es.).
romanès echipă