El desplaçament del gonellisme
Faig servir la paraula gonellisme en el sentit habitual i no en l’estrictament “etimològic”. Gonellisme és un mot format a Mallorca els anys 70 a partir del pseudònim –Pep Gonella– amb què signà un grapat d’escrits a la premsa un personatge –individual o col·lectiu– que es queixava del llenguatge massa “abarcelonat” que usaven els mallorquins. Era, doncs, un light, més que un secessionista. Però en l’ús ordinari gonellisme s’aplica avui a qualsevol posicionament contra la unitat de la llengua o contra la unitat bàsica de la normativa, o fins i tot a les positures visceralment antiprincipatines, que solen ser regularment expressió d’un provincianisme bastant primari.
El gonellisme, fenomen social que fou d’una certa amplitud, era degut a la combinació d’una tradició onomàstica, d’una banda, i, de l’altra, la desinformació, la manca de normalitat de la llengua i la manca absoluta de concepció d’aquesta normalitat. Però això ha canviat radicalment a partir de la normalització del nom de la llengua introduïda amb l’Estatut i a partir de la intensificació del contacte dels mallorquins o illencs amb el català formal i amb les diverses varietats de la llengua. Avui els qui veuen i escolten IB3, per exemple, estan en contacte amb accents de les Illes, del Principat i fins i tot del País Valencià, i de deu vegades nou aquests teleespectadors són incapaços d’encertar la procedència geogràfica de la veu que senten. Per a una persona que viu la llengua dir allò que “el mallorquí no és català” ha passat a les vitrines de l’arqueologia de l’alienació.
Però ara aquells comportaments s’estan convertint de cada vegada més en una ideologia forastera, ço és, d’un determinat sector foraster. I més com més forasters són, és a dir com més distanciats estiguin de la llengua i la cultura del país. L’altre dia vaig presenciar un diàleg entre dos forasters, en què un deia a l’altre “en mallorquín te digo lo que sea, però en catalán ni hablar”, quan és presumible que l’home no surt d’un estricte monolingüisme ni xuclat per un cap de fibló. I avui, en una conversa semblant que anava de llibres, he sentit com un sermonejava a un altre que “aquí nadie escribe en mallorquín; es increible como los mallorquines ponen el cuello para que los absorban los catalanes”. Com és concordant amb la lògica, l’hostilitat a la unitat del català resta entre els qui ni usen ni coneixen aquesta llengua. I sobretot, perquè ja sabem que l’anticatalanisme és un dels ingredients essencials de l’espanyolisme, a Madrid, a València o a Mallorca. Aquests dies hem estat testimonis de l’esperpent de la recollida de signatures a favor del manteniment dels noms de les “modalitats” lingüístiques balears al nou Estatut, dut a terme per la ben untada Asociación Familiar de Baleares, de flaires meteques i presidida pel defensor de “lo nostro” cognominat Pérez Argüelles. I la guinda ha estat l’adhesió coral que sembla que ha rebut del partit Tierra Comunera-Partido Nacionalista Castellano.
12 comentaris12 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Tota la raó del món Sr.Bibiloni! Fins i tot jo vaig trobar-me amb un madrileny que em deia que la llengua autòctona de Tortosa i de les terres de l’Ebre no era el català sinó el tortosí.
Per cert, encara recordo quan aquesta setmana la diputada del PP Macarena Montesinos, valenciana, titllava d’ “imperialista” a un Joan Puig (ERC) que demanava al congrés del govern espanyol que RTVE fés desconnexions per potenciar la llengua catalana i recuperar Ràdio 4 no només per Catalunya, sinó també per les Illes Balears i el País Valencià. … Segurament na Macarena a casa seva només parla la llengua del duet de los del Río i no sap que hi ha valencians i valencianes que voldrien escoltar també Ràdio 4 en la llengua que comparteixen amb principatins i balears.
Guinda? Quina guinda? És vera que AFA ho ha publicat, amb una foto que qualsevol pot agafar del web de Tierra Comunera. No hi ha, en canvi, cap vincle a l’hipotètic comunicat de TC, quan els partits solen penjar del seu web aquest tipus de coses. Aquesta suposada adhesió no la troben per enlloc… No som davant una nova mentida immunda? AFA mateixa diu que ho ha rebut informalment, “en un mensaje a nuestra web”. A l’altra punta, el web de TC ofereix enllaços a organitzacions tan distants d’AFA com Esquerra, el PSM i Aralar -dins la secció Nacionalistas del Estado Español, nom curiós- o al Sinn Féin, dins Nacionalistas de Europa. Tot plegat, molt estrany i mal de creure.
Idò que no t’extranyi, ‘Escèptic’: Tierra Comunera ja se va oposar al retorn dels documents expoliats que estaven mig tirats per l’arxiu de Salamanca (mira-ho aquí: http://www.tierracomunera.org/articulo.asp?id=1405#arriba). Fins i tot els castellans més d’esquerres -o això diuen- fan pinya amb l’ultra-dreta a l’hora de defensar Espanya. ‘”Antes roja que rota”.
A la seva web hi tenen en marxa una campanya pel retorn, segons ells, del ‘Patrimonio Castellano Expropiado’ que hi ha per Catalunya, volent tornar la moneda a la Generalitat. Estan al mateix nivell de ridícul que el PP, pobres.
Jo també me pensava, fa un temps, que aquests de Tierra Comunera eren una espècia d’Esquerra Republicana a la Castellana, amb un toc més ‘freak’, això sí. Ara he vist que, de tot el que creia sobre ells, només la vaig encertar amb el ‘freakisme’.
L’exaltació d’una bandera “propia”, una televisió “propia” i una llengua propia no són res més que els primers passos per separar els territoris de parla catalana. A València en diuen blaveros, a Catalunya Xarnegos. Aquests el que fan és regionalitzar (espanyol) els territoris de parla catalana aplicant la vella teoria militar del “dividir i vèncer”. Pero el que sap més greu és que se’ls veu venir i se’n surten!
He demanat a Tierra Comunera-Pardido Nacionalista Castellano que em confirmi o desmenteixi la notícia de la seva adhesió a AFA. Ara esper resposta.
Del fòrum del grup Antònia Font:
Barcelona escrigué:
Vaig assistir al concert de Barcelona per la Mercè i em va sorpendre veure-hi un munt de banderes amb el morat, semblantment a com ho farien els blavers valencians.
Però, escolta, quina bandera hem de dur els valencians o els mallorquins? La catalana???? El País Valencià té la seua bandera i les Illes Balears també. Que té això que veure amb la llengua?
Al post anterior. No conec molt bé el cas de Mallorca, però em fa pensar que està passant com al País Valencià, que van posar una banda blava perque no volien que a les seves institucions hi onegés la mateixa bandera que hi havia a les seus catalanistes que reivindicaven els drets històrics i defensaven la llengua del país.
No fós que els grisos els confonguessin i els escalfessin de cap a peus també…
Per què els aragonesos no l’han canviat? Potser per què a Saragossa no hi ha partits catalanistes? Perque ells no s’han de justificar si es senten més catalans que espanyols (potser els que s’han de justificar són els de la Franja). Per què els algueresos no l’han canviat? Perque potser tampoc s’han de justificar. Per què els francesos tampoc? Perque potser és com un reclam cultural que els diferencia dins la França que monarques absolutistes, jacobins i primers ministres han intentat homogeneitzar durant segles.
Bon dia, ara mateix he mirat per primera vegada la pàgina del nomenclàtor dels pobles de Mallorca.
No sóm lingüista ni molt menys, però m’ha sorprès a la vegada que indignat veure noms del meu poble, Santanyí com el Cos, L’Almunia o les Coves del Vicari quan de tota la vida ha estat ES COS I SES COVES DES VICARI.
Encara estam a Mallorca, i els mallorquins deim es vicari i ses coves. Això, per no reproduïr tota la llista.
Perdoni la meva ignorància, com segurament pensaran molts de vostés, però es així com perdrem la nostra identitat mallorquina.
Una darrera apuntació, Els Llombards: em sembla que li ha canviat el nom de bon de veres. Es un poble, no varis. Per tant, és es Llombards.
Ara no sé si això ho voldran penjar a aquesta pàgina, és igual, la meva opinió està aqui escrita.
Si us sentiu indignada en veure escrit el Cós o les Coves del Vicari, us recoman, Catalina, amb tota sinceritat que procureu no entrar mai a un arxiu dels molts que hi ha a Mallorca, com arxius municipals o l’arxiu del Regne de Mallorca; i si hi entrau no mireu per res cap dels documents escrits en la nostra llengua en èpoques de normalitat, sigui el segle XIII, el XIV, el XV, el XVI, el XVII, i fins i tot el XVIII i el XIX. En veure com aquella gent (que també estaven a Mallorca) escrivien els topònims, podríeu entrar en un estat d’ira que no convé per a la salut. O potser ho entendríeu tot. Que alguns il·lustres filòlegs no ho entenguin no vol dir que no es pugui entendre.
Senyor Bibiloni, ets una mica selectiu ( dius el que et convé ), jo he llegit textos de fa 500 anys on hi havia quantitat de “”””barbarismes “””” que avui dia encara la gent els usa… Això em fa pensar que molts filòlegs seleccionau el que us convé. Dir “Barbarisme ” a una paraula que la gent usa desde fa 500, 600,700 anys es una barbaritat!!.També els textos antics “diuen Maho” en joc de ” Maó”
El cas dels Llombards no és l’únic topònim plural, ni d’enfora. Un poble que es digués el Dimarts sí que podria ser singular, però aquest de Santanyí sembla molt el plural de llombard, de Llombardia, a Itàlia. També són plurals semblants Establiments, Illetes -hi ha correctors que hi afegeixen l’article ses davant-, les Salines, les Rotes Velles, tots dos Portals – Nous o Vells-, les Planes, les Forques, les Puntes, els Balladors, les Rogetes… o no?
I tu, Joan, sí que ets “selectiu”: confons els barbarismes” que apareixen a segons quins documents –que tu no saps si la gent deia, perquèn’hi ha que només foren una moda llibresca– i l’ortografia amb una altra cosa, que com diu en Biel s’ha fet TRADICIONALMENT a Mallorca des del segle XIII fins al segle XIX, i fora cap interferència externa: usar de manera exclusiva l’article literari en la totalitat dels documents de naturalesa juridica i administrativa i notarial i en la gran, grandíssima majoria,dels literaris i documents privats. I fica’t això al cap (és a dir, investiga-ho, abans d’anar a retreure la “selectivitat dels filòlegs”):
l’ús sistemàtic de l’article salat o literari que, en català de Mallorca, és qüestió de registres: no debades el registre culte TRADICIONAL del mallorqu, aquest que fa servir exclusivament l’article literari, els pronoms nosaltres, vosaltres, etc, és conegut a la Part Forana com “mallorquí de trona”. Esper (esperam) els resultat de les teves investigacions.