Desembre i Diada
Sóc a Sant Jaume de Galícia, que és com ho deien els nostres avantpassats. Aquesta vegada no he portat amb mi el meu Macbook i he preferit viatjar més lleuger, només amb l’ipod touch, que es pot dur dins qualsevol butxaca. Aquest és el primer post que faig pujar amb aquest petit artefacte, i la veritat és que la cosa va com una seda.
Com ja vaig fer l’any passat, tots els posts d’aquest blog durant aquest mes duran la imatge reivindicativa de la Diada del 31 de desembre. I, com vaig fer l’any passat, convit tots els bloguistes mallorquins (o no) a enganxar la imatge als seus blogs.
9 comentaris9 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
convit o convid? t’ho deman perquè ara no sé on trobar la resposta
He acceptat i m’he apropiat la invitació ja que és una invitació molt apropiada.
Segons la normativa oficial de l’IEC i comunament acceptada, és “convid”.
En això, si bé les raons d’en Gabriel per a escriure “convit” estan ben argumentades, crec que faríem bé d’escriure tots “convid”.
Gabriel, imagina’t que cada filòleg creàs la seva pròpia ortografia, encara que l’argumentàs rigorosament. Seria un desgavell!
Algú em pot aclarir com ho de fer per enganxar la imatge? Poc a poc i passa a passa, sisplau, que allò on no n’hi ha que no en cerquin. Gràcies.
Clica la icona d’inserir imatge i quan et demani quina imatge posa
http://bibiloni.cat/blog/imatges/senyera_diada.gif
Una altra manera: si quan escrius el post veus enlloc que digui html, clica-hi, copia això d’aqui baix i aferra-ho a l’editor html abans de la primera lletra del teu escrit:
img src=”http://bibiloni.cat/blog/imatges/senyera_diada.gif”
Però posa-ho entre els signes “<" i "/>“
Sebastià,
pots estar tranquil que en cap moment no m’ha passat pel cap de crear la meva pròpia ortografia. Ni a cap altre filòleg. Tots pensam que és més pràctic que escriguem tots amb l’ortografia normal de la llengua catalana, aquella que diu que les oclusives finals es grafien segons l’etimologia. A la gramàtica del 18 veuràs que Fabra prescrivia jo rep, jo cap, jo put, i deia que concebre, percebre, apercebre i decebre es conjuguen com rebre, o sigui jo concep, jo percep, etc.
Si jo, i algú altre, escrivim convit, pots estar ben segur que no posam en perill l’essència de la llengua catalana. Com no la hi posaven aquells que escrivien darrere i enrere (Moll, per exemple), quan l’Institut només admetia darrera i enrera. Si la meva proposta, com tu dius, està ben argumentada, els de l’Institut l’acabaran acceptant, perquè allò que s’acaba imposant són les propostes ben argumentades i no les mal argumentades. Sobretot si som molts els qui les seguim.
En tot cas, tant si està ben argumentat com si no, la proposta és aquí: http://bibiloni.cat/textos/primera_persona_pres.htm
Benvolgut Gabriel,
Potser he exagerat quan he dit això de crear una “ortografia pròpia”, ja que el canvi que proposes (a part de ben argumentat), és mínim, en comparació amb el gruix de la vigent normativa ortogràfica.
Ara bé, una cosa és que com a lingüista i professor de la UIB adrecis a l’IEC propostes de canvi, i una altra que ja les apliquis sense comptar prèviament amb el vistiplau de la Secció Filològica. La grafia de la 1a persona del present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació (l’IEC, el 1999, ja va rectificar respecte a les altres conjugacions: abans s’escrivia “jo reb”, però des d’aleshores ja s’escriu “jo rep”) és un detallet, sí, però així i tot crec que, de moment, l’hauríem d’escriure tots de la mateixa manera, per consens.
La teva proposta està ben justificada, però la vigent manera d’escriure “jo acab” o “jo convid” també: la tradició (en Moll, p. ex., també ho escrivia així), facilitar la distinció entre noms i verbs (evitant ambigüitats que el context no pugui aclarir), i el fet que, precisament, la regla segons la qual les oclusives finals s’escriuen d’acord amb l’etimologia està pensada sobretot per als substantius i els adjectius, de manera que els verbs la podrien defugir. A més, la llista que proposes (que és molt il·lustrativa pel que fa als mots de la mateixa família amb què comparar el verb) no és exhaustiva. Si vols, et puc enviar un DOC amb tots els verbs de la 1a conjugació acabats en -bar, -bar-se, -dar, -dar-se, -gar, -gar-se, extreta a partir de la versió on-line del DIEC2. Hi ha verbs en què l’usuari “normal” (no especialista) tendria molt difícil comprovar quina és la seva etimologia, per si no en tenia prou amb els noms i adjectius (amb la diferència que aquests ja figuren al diccionari, mentre la 1a persona conjugada no).
Fins i tot es pot justificar l’actual sistema des del punt de vista morfofonològic: ja que es freqüent entre els gramàtics contemporanis entendre que aquests verbs afegeixen al radical (que romandria intacte) un morf buit o zero. D’aquí que, en balear, s’admetin per als verbs (no per als noms i adjectius) formes que, a priori, contravenen l’estructura sil·làbica: “jo entr”, “jo umpl”.
Aquest discurs ja m’agrada més. Perquè argumenta i no és allò tan vist de cal fer les coses d’una manera només perquè així ho diu el qui mana.
Només matisaria que no sé com es pot demostrar que el criteri etimològic de les oclusives finals està pensat per als noms i adjectius. Per què Fabra escriu rep, cap, put, percep, concep, etc?
D’altra banda sempre he reconegut que el criteri etimològic és bastant més complicat que el criteri de la goma d’esborrar (llevar la terminació de l’infinitiu, amb la qual cosa surten meravelles com jo desitj). Però és per això menys bo? Escriure les eles geminades no és més complicat que escriure les primeres persones amb consonant etimològica? Tot és discutible i relatiu.
[…] Dilluns, 31 de desembre: FESTA DE L’ESTENDARD i DIADA DE MALLORCA. Manifestació a Sineu “Construïm la independència”, parteix a les 19h des de l’estació. […]