Per una avaria tècnica en el blog durant un temps els lectors no han pogut enviar comentaris. Avui hem pogut resoldre aquesta incidència. Demanam disculpes als qui haurien volgut posar qualque comentari i no ho han pogut fer. Moltes gràcies per la paciència i per llegir aquest blog.

L’any que ve els ciutadans de les Illes Balears que no siguin ensenyants, infants de bolquers, retirats, desocupats o altament rics hauran d’anar a fer feina el dia 26 de desembre. S’ha suprimit aquesta festa del calendari laboral, cosa que és lamentable i diria, fins i tot, que inacceptable i indignant.

La segona festa de Nadal, o dia de Sant Esteve, és una festa tradicional a la major part de la nació catalana i la podem considerar com un tret d’identitat cultural important del nostre país, que ens singularitza i ens diferencia d’altres cultures veïnes. Per a nosaltres Nadal i la segona festa són un tot que no es pot deslligar. La nostra tradició genuïna ens du a reunir la família aquests dos dies en dos importants dinars familiars. En el cas de les parelles, per Nadal es reuneix la família d’un dels membres i per Sant Esteve, la família de l’altre membre. Com diu el refrany, per Nadal i Sant Esteve cadascú a casa seva. Fins i tot s’ha remarcat que aquests costums representen una certa igualtat entre homes i dones, atès que hi ha un dia per a la família d’ell i un dia per a la família d’ella.

La supressió de la festa és una conseqüència de les imposicions de l’Estat espanyol i potser de criteris erronis del Govern de les Illes Balears. Ho explicarem. El Govern espanyol imposa a tots els seus territoris un nombre màxim de dotze festes anuals, de les quals vuit són fixades per l’Estat i inevitables (descomptant de les vuit les que caiguin en diumenge), i la resta fins a 12 poden ser triades per les comunitats autònomes, amb unes certes limitacions (vegeu l’article 45 d’aquest decret). Les festes obligatòries per a tothom són les de la tradició religiosa Cap d’Any (1 de gener), l’Assumpció de la Mare de Déu (15 d’agost), Tots Sants (1 de novembre), la Puríssima Concepció (8 de desembre), Nadal (25 de desembre),  el Divendres Sant; i les civils del Treball (1 de maig), la Fiesta nacional del 12 d’octubre i la de la Constitució (6 de desembre). Es completaran fins a dotze amb el dia de Reis (6 de gener), Sant Jaume (25 de juliol), Sant Josep (19 de març), el Corpus i el Dijous Sant, festes amb una llarga tradició de tals. Amb tot, les comunitats autònomes poden substituir tres de les festes del darrer grup per altres de tradicionals a cada territori. Aplicant aquesta normativa, per a l’any 2012 el Govern de les Illes Balears, el 20 de maig de 2011, va establir com a festes “autonòmiques” el dia de Reis, el Dijous Sant, el dilluns de Pasqua i el primer de març, Dia de les Illes Balears (aniversari de l’aprovació de l’Estatut). Com que no hi havia més festes possibles havia de renunciar a una de les tres festes religioses esmentades o al primer de març. Una solució hauria estat passar a diumenge el Dia de les Illes Balears, diada insulsa, sense tradició i sense gens d’adhesió popular. El Govern de Bauzà no va fer cap rectificació i confirmà la pèrdua de la festa de Sant Esteve en una resolució de 20 d’octubre passat.

Mirant al 2013 (i potser encara es podria rectificar el calendari del 2012) caldrà que hi hagi pressió popular sobre el Govern de Palma perquè defensi el patrimoni cultural que són les nostres festes tradicionals, i sobre el Govern de Madrid a punt d’entrar perquè faci els canvis legislatius que facin falta. És clar que el moment no acompanya: els dos Governs no estan per a defensar el nostre patrimoni cultural sinó per a destruir-lo.

He introduït alguns canvis en el blog: integració amb les xarxes socials i possibilitat de subscriure la recepció dels posts per correu electrònic.

Que consti que no vull atacar en general el moviment dit dels indignats. Una bona part de les seves reindicacions em semblen molt justes i respectables. Però així com l’essència d’aquest moviment es basa en un esperit crític contra tot allò que sigui criticable, altres també podem (o hem de) exercir la crítica contra el que ens sembla criticable d’aquest moviment o de part de les persones que hi participen. Sí, la crítica és necessària perquè les coses avancin, rebi qui rebi.

Al Principat, una part de la societat s’ha distanciat dels indignats per errors contundents, com els fets de la Ciutadella, i, ja abans, pel component espanyolista que articulistes notables han posat de manifest. Els responsables d’una cosa i l’altra  hauran de carregar la culpa  si han creat una fractura social o si tot plegat ha perjudicat els interessos de la seva revolta. Malgrat tot, al Principat, on la consciència nacional és més gran que a les Illes, els indignats catalans han aconseguit de frenar fins a un punt l’espanyolització del moviment. L’ús del català ha anat avançant i s’ha batallat per la incorporació del dret d’autodeterminació a la llista d’objectius.

A Mallorca hem vist coses molt grosses, fortes i estridents, com el menyspreu absolut de la llengua pròpia del país per part de líders significats del moviment i una part majoritària dels que hi participen. Per posar només un cas emblemàtic, el cartell que convocava a la manifestació del dia 19 a Palma era en estricte monolingüisme espanyol. Direu que és la societat que tenim i és ver, però això no lleva la necessitat d’exercir la crítica contra les persones i els comportaments indignes. Des d’una perspectiva que no sigui la seva, difícilment es pot entendre que unes persones que es llancen a l’aventura de canviar el món i siguin tan conscients de tantes coses no en vegin una de tan elemental com el fet que aquest país té una llengua i que ignorar-la i menysprear-la és una de les coses més indignes que es poden fer. Ni el Partit Popular en la seva versió més radical s’apuntaria a fer actuacions d’envergadura en monolingüe espanyol. Els indignats ni tan sols es van dignar a fer una convocatòria bilingüe. En aquest punt es van alinear més aviat  amb Franco i el seu règim, que sí que prescindiren —i ens obligaren a prescindir— totalment de la llengua d’aquesta terra en tot allò que posaren per escrit. Encara que admetéssim que en les actuacions personals cadascú pot parlar la llengua que vulgui —pressupòsit fals, perquè en els països no colonitzats la gent no parla així com vol sinó així com toca— prescindir del català en un cartell que convoca a una gran manifestació o en els webs principals de la revolta és inadmissible i vergonyós des de qualsevol punt de vista. No hi ha excusa. No poden dir que no en saben: trobar algú que pugui traduir un cartell o un web de pocs continguts és molt senzill. Només que s’ha de “caure” en el compte que aquest país té una llengua pròpia i que, a més, ha estat víctima de la més gran de les injustícies. Si això no entenen, poc podrem donar-los credibilitat en un projecte que aixeca la bandera de la igualtat i la justícia.

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

(Editorial conjunt de premsa, digitals i blogs)

Sant Jordi no sols du llibres sinó també alguna novetat a la web, com aquest portal lingüístic amb els criteris que la Universitat de les Illes Balears ha elaborat per a la ràdio i la televisió pública de les Illes (IB3) i per a tots els altres mitjans audiovisuals que els vulguin seguir. El seu nom —«Tot dret»— porta un missatge clar: en l’ús públic de la llengua cal anar ben drets, sense separar-se de les bones normes, de la genuïnitat i del bon gust. Esperem que sigui útil a molta gent i a la normalització del català.

No m’agrada que els diaris facin innocentades el 28 de desembre. Si el matí no t’aixeques amb la idea al cap que és el Dia dels Innocents, pots ser enganyat fàcilment (depèn del calibre de la innocentada). I si vas preparat, has de perdre temps i energia cercant la broma, que de vegades és evident i estrident i altres vegades no tant. Tenint en compte les coses que passen en aquest país i les notícies que duen normalment els mitjans, sovint no és fàcil destriar si una notícia és una innocentada o no ho és. No, els mitjans seriosos no fan innocentades.

Però, a més, celebrar d’aquesta manera el Dia dels Innocents és un fet d’aculturació a una cultura que no és la pròpia. Les brometes del dia 28 de desembre només es fan a Espanya i als països “derivats”. En tot cas, a la resta del món, si ho fan, fan la gresca el primer d’abril (Dia d’Enganar, April Fools’ Day, Poisson d’Avril, Pesce d’Aprile, etc.). Seria bo, doncs, que en aquest punt també mantinguéssim la distància oportuna.

I dit això, jo també enguany he fet una innocentada el dia 28: el post precedent. Un poc com a “venjança” del Diari de Balears, que duia la seva innocentada, llegint la qual vaig haver d’estar una estoneta fins a caure-hi. Veig que el diari s’ho ha agafat amb humor i esportivitat, i avui se’n fa ressò. I, a més, no em direu que no era una broma amb missatge!

De totes maneres, ha estat la primera i la darrera innocentada. No en faré més.

Una altra xerradeta sobre els carrers de Palma. En aquest cas, els noms de les Avingudes.

Podeu escoltar tots els àudios aquí.

Aparcament (sense ORA) al costat del Triquet

El mateix lloc, amb el mercat del dissabte, els anys 20

El mateix lloc i mercat els anys 50

L’Avinguda del Marquès de la Sènia (avui Avinguda d’Alemanya) presidida per Ramon Llull. A l’esquerra, l’Escola Normal (avui Institut Joan Alcover)

L’Institut Balear (avui Ramon Llull) durant la construcció

M’he registrat per a accedir a un recurs en línia de l’Institut d’Estudis Catalans, i immediatament he rebut un correu electrònic on em diuen “El vostre nom d’usuari i la consenya per accedir a les dades…”. És una resposta que s’envia automàticament (l’envia la Secció Filològica, ni més ni menys) i se suposa que el text ha estat revisat per un corrector de la casa. I diria que a la frase hi ha una falta, perquè crec recordar que en totes les gramàtiques de Fabra s’estableix que la forma correcta és “El vostre nom d’usuari i la contrasenya per a accedir a les dades…”. És una mala premonició.

Veig també que a la pàgina web inicial de l’Institut d’Estudis Catalans hi han posat “Blocs de l’IEC”. Ara l’Institut està dividit en blocs, i no en seccions, com abans? És una mala premonició.

L’Institut d’Estudis Catalans és la màxima institució científic del país, i la Secció Filològica està reconeguda (per la gent, més que per la llei, i així ha de ser) com el referent normatiu de la llengua. Un i altra tenen un gran prestigi i la Filològica és seguida pels usuaris de la llengua amb devoció. Està bé que sigui així, però perquè continuï essent així, la Filològica no pot anar desorientada. Si hi va, acabarà perdent el reconeixement que la societat li dóna.

Ona Mallorca, l’emissora de ràdio del Consell de Mallorca, m’ha convidat a participar en un dels seus programes («La volta al dia en 80 mons») i parlar-hi dels noms dels carrers de Palma, un dels temes que m’han tingut ocupat moltes hores en aquesta vida. Aquesta secció s’emet els dijous (un sí i un no) devers les nou i mitja o deu del vespre i, com tots els programes de l’emissora, es pot escoltar després en qualsevol moment a la pàgina web de ràdio a la carta. Amb tot, per a facilitar les coses a aquells que estiguin interessats en el tema i no puguin seguir el programa en directe, o perquè tinguin més fàcil l’audició per Internet, he decidit fer una pàgina web on aniré posant en línia els àudios corresponents. Esper contribuir un poc a difondre aquesta part del nostre patrimoni.