Més sobre la paraula «carta»
Carta prové del llatí charta, que significa ‘full de papir destinat a escriure-hi’ o ‘papir escrit’. L’italià i el romanès continuen dient carta i hârtie respectivament del material que nosaltres diem paper. I els italians de carta feren l’augmentatiu cartone, nom també de material, d’on ve el cartó del català (deturpat a Barcelona en cartró) i d’altres llengües. La paraula carta ha tingut en les llengües europees un desplegament semàntic impressionant i ha arribat a designar una multitud de coses que tenen en comú el fet de ser un suport material —inicialment de paper o cartó, però després d’altres matèries— per a informacions molt diverses. A l’article precedent parlàrem de les cartes de jugar, de les cartes dels restaurants i dels objectes que en totes les llengües del món també es diuen cartes però que en català, copiant l’espanyol, diem targetes (cartes d’identitat, cartes de visita, cartes de felicitació, cartes postals, cartes de crèdit, cartes d’embarcament, etc.). Continua aquí.
6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Això m’ha duit a la memòria que un dia que visitava amb la meva dona el santuari de Sant Salvador d’Artà, fa prop de cinquanta anys, hi trobàrem un home molt major que nosaltres que era el donat, amb el qual parlàrem una estona i ens va contar que durant la guerra arribaren al poble el tristament famós “Comte Rossi” i els seus sicaris i en una reunió amb el batle i altres autoritats locals els exigí que li facilitassin “una carta” de la comarca. El batle, és de suposar que tremolant, li assegurà que no n’havien rebuda cap, de carta, per a ell i aquell sinistre personatge, que sembla que no s’havia molestat en aprendre el castellà, de cada cop més empipat seguia amb la seva exigència, fins que arribà qualcú que aclarí que allò que volia no era una “carta” sinó un mapa. També contaven que durant la seva estança a Manacor un dia per dinar volia “burro”, i estaren a punt de matar un ase per complaure’l. I és que el personatge tenia molt males puces, i per un no res feia afusellar qualsevol.
Fent un poc d’advocat del diable, només diria que hem d’anar amb compte amb els castellanismes que ho són de tan enrere (d’abans, fins i tot, de la Nova Planta). Adstrat n’hi ha en totes les llengües, i aquests manlleus no necessàriament es deuran sempre a la interferència d’una llengua políticament dominant. Les relacions de veïnatge, les relacions comercials, etc., almanco s’han de prendre en consideració.
Sobre el “cartró” que diuen a Bcn, quin origen podría tenir? A mi no s’em acudeix, però si pot servir, de vegades he sentit dir “cartaró” a gent de Girona, que podría ser un diminutiu de “carta”, i d’aquí venir el “cartró”. Que us sembla?
Ja advertí als nostres governants que canviassen els adhesius que deien «cartrò» [sic] per «cartó» en els nous contenidors de la ciutat de Mallorca… però no em van creure (totalment). Al remat han posat «cartró»… Un mal menor, no trobeu?
Biel,
una salutació des de Menorca. Fa una estona pensava en tu ,tot llegint una revista electrònica que si no la coneixes ben segur que t’interessa (o als teus lectors), “Puntoycoma”; és una mena de butlletí dels traductors d’espanyol de la UE. Allà s’hi discuteixen amb seriositat, i també ironia, la creació, traducció, adaptació de termes… A l’índex temàtic s’hi troben coses prou sucoses. Pots accedir a la rev. i subscriure-t’hi, és breu, substancial, i sempre molt professional.
cordialment, i gràcies per la teva dedicació
Ignasi
Gràcies, Nasi. Una salutació afectuosa.
Efectivament, pot interessar els nostres lingüistes
http://ec.europa.eu/translation/bulletins/puntoycoma/numeros.html