Pues hable en castellano
Llegiu-ho aquí.
Que cap humiliació de qualsevol dels nostres compatriotes per la policia espanyola no quedi sense la resposta d’una àmplia difusió per la blogosfera.
17 comentaris17 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
L’estratègia de la por no para. És complementària de les altres (invisibilització, banalització, estigmatització ideològica…), però no l’aturen del tot perquè n’han comprovat l’eficàcia.
Una nova mostra de la prepotència espanyola. Cal que tots el que tenim blog ho donem a conèixer. Ja està bé!
[…] l’apunt que tenia previst escriure avui després de llegir aquesta notícia a través de l’enllaç d’aquest blog. El cas és el següent: dos agents de la policia espanyola obliguen a una persona que anava en […]
Si en lloc de ser policias nacionals fossin “mosso” és probable que no entenguessin a una persona que els parli el “mallorquí” o el “ciutadellenc”.
A mi em va passar una cosa semblant aquesta setmana. Em va trucar Ya.com per enèssima vegada. Responc: “Ja em vau trucar ahir, i us he dit mil vegades que no vull que em truqueu. I ell em diu “¡Extranjeros no! ¡Extranjeros no! ¡Tiene que ir al cole a aprender español!”.
El més curiós és que ell ja tenia el meu nom, que no és un nom gaire espanyol, català, basc ni gallec, així que no sé perquè em trucava, si no volen estrangers.
Albert, sisplau, no generalitzem! És una actitud que existeix pertot arreu, tant a Espanya com a Catalunya, com a altres països.
No és una problema de comprensió. Cada vegada que un governador civil (disculpes, delegat del govern) surt amb la cantarella de les “classes” per formar “lingüísticament” el personal, és que se’ns rifa, i punt. Formats lingüísticament, ho són prou. De fet, crec que el cas que explica en Sergi Tarín, demostra com els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat tenen l’honor de ser una Policia Lingüística. I, més concretament, sociolingüística. Parlar valencià és “ideologia” i parlar castellà és parlar la llengua adàmica. En el millor dels casos, tenim dret a parlar català. En canvi, el dret lingüístic dels “altres” (de la bòfia, per exemple) és el dret de no haver de sentir mai per les orelles cap mot en català. Fa un temps volia fer un blog que recopilés tots els casos d’agressions lingüístiques. Vaig desistir per l’elevat nombre d’hores diàries que m’hauria suposat.
Les agressions lingüístiques són particularment sagnants quan vénen d’aquells que suposadament han de defensar la nostra llengua, com ara el Govern Balear, que priva ‘sine die’ de gran part de l’oferta televisiva en català als ciutadans que administra. Al mateix temps, i a més escarn, obre una línia d’incidències no fos cosa que amb l’apagada analògica qualcú es quedi sense poder veure els canals en espanyol.
Ara caldria escriure’n una segona part amb les vicissituds de la denúncia
L’interès que han posat en que no ens quedem “sense tele” m’ha fet pensar que per a ells la “tele” és la més poderosa anestèsia social i una bona aliada perquè la gent faci bonda. Què us imaginau que passaria si la “tele” no funcionàs durant un mes?
Tots aquests incidents tan desagradable encara no han convençut tots els catalans que l’Espanya plural és un mite…Què cal fer per què entenguin?
L’estratègia catalana d’integració dels estrangers és un fracàs perquè no hem volgut entendre que els nacionalismes són ètnics per definició. Sempre anam a les bones, a convèncer, a subvencionar, a allò que és fàcil. El resultat està a la vista. L’única solució és que les dones catalanes tinguin pel cap baix 3,5 fills de mitjana. Amb homes catalans, és clar. La resta és una comèdia.
Crec, amic Capó, que una apagada total de la televisió durant un mes podria tenir conseqüències gravíssimes. Els adictes a la droga forta de la TV en castellà no podrien resistir tant de temps d’abstinència. I això de cap manera es podria permetre. En canvi, els drogats per la TV en català no mereixen cap consideració. Si pateixen la síndrome d’abstinència, que s’aguantin! Si no poden veure el canal 33 ni les cadenes valencianes, millor que millor per la nostra salut espiritual! A mi m’agradava veure alguns dels programes del 3 i del 33, però gràcies a Déu no som un adicte de la televisió i crec que podré superar-ho. De totes maneres els polítics han dit que el problema de no recepció d’aqueixs canals estarà solucionat en un mes, cosa que en llenguatge polític vol dir possiblement en tres mesos o en mig any, o en un any… o mai! Ja ho veurem, si som vius i no hem perdut la vista.
Un cop enviat l’anterior comentari m’he adonat que havia posat “per la” en lloc de “per a la”.
[…] els nacionalismes són ètnics per definició […] D’on t’ho has empescat, SenseNom?
SenseNom, com a ecologista, us he de recordar que les coses no tan sols es poden arreglar amb una cursa de natalitat. També hi ha l’índex de mortalitat.
Aquí creo que la imposición idiomátia de los agentes no era tanto una estrategia minusvaloradora de la lengua catalana como que eran unos pedazo de cabrones. Creo que el periodista se ha equivocado al enfocar el incidente en esa cuestión, ya que el verdadero quid de la cuestión está en el abuso de poder y en el prepotente proceder de unos agentes que en teoría están para proteger y servir. Tengo amigos policías nacionales, locales e incluso guardias civiles que en ningún caso se comportarían de esta manera tan deplorable, e incluso me comentan anécdotas parecidas de otros compañeros con verdadero asco en la expresión, sabedores de que lo único que hacen es empañar la imágen del cuerpo. Incluso uno me dice que en la academia deberían dar la asignatura de educación para la ciudadanía.
Pepe,crec que tens raó.
SenseNom,vas molt errat,no siguis ingenu.El que dius és despreciable i inviable(estudia un poc d’història).