Un membre destacat de la comunitat nacional que podríem denominar espanyola o castellano-andalusa o d’altres maneres (ells ja li posaran nom) ha dit avui que la comunitat nacional catalana abasta com a mínim tres comunitats autònomes. Una cosa que no han dit mai ni Jordi Pujol, ni Artur Mas, ni Pasqual Maragall ni altres pares de la pàtria reduïda i arrufada. I haurien de sentir vergonya de no haver-ho dit mai, i del fet que sigui un espanyol qui els ho expliqui. Els nacionalistes espanyols jacobins s’han posat histèrics: algú de la seva mateixa nació s’ha permès de fer una afirmació que s’aparta de l’estratègia fonamental practicada durant dos segles llargs, que consisteix a reforçar la sacrosanta unitat del seu invent a base de trossejar i d’empetitir els components i fer-ne disset o divuit allà on només n’hi ha quatre. I a promoure terminologies obscurantistes i tenebroses com nacionalitat, comunitat històrica i tot embull que serveixi per a amagar la senzilla realitat de l’estat de les quatre nacions. Ah, però si es reconegués que som quatre, després hauríem de parlar d’igualtat.