Arxiu corresponent a agost 2010

El Consell de Mallorca i la llengua

El Consell de Mallorca acaba de pegar un cop a la llengua del país. Perquè els cops es poden pegar a l’ús del català —i d’això, certament, no se n’encarrega el Consell— i al bon ús, a la qualitat i a la integritat de la llengua. Agredir la qualitat lingüística, com ha fet el Consell, també és agredir la llengua. El cop ha estat l’aprovació d’un reglament que imposa a tots els documents de la institució un invent tronat anomenat “llenguatge no sexista”, definit a una Guia d’estil de llenguatge no sexista, que, malgrat tenir una part vàlida, va perduda en els fonaments, perquè propaga el desbarat que l’ús de l’anomenat “masculí genèric” és una discriminació de les dones i un vici universal a combatre. Basta dir que pretén reprimir expressions tan “sexistes” com “els habitants de Palma” o “els veïns del Molinar”. En aquest sentit, el document s’alinea amb altres pamflets que lamentablement pretenen de substituir la manera normal i tradicional d’expressar-se per una newspeak orwelliana impracticable, confusionària i empobridora. 
La moda de l’anomenat llenguatge no sexista, que arrossega tota mena de progres gramaticalment indocumentats, no és res nou. Fa temps que les llengües romàniques pateixen aquesta dèria, atiada per cercles feministes —de feminisme superficial— que actuen dins les institucions aprofitant la desorientació dels polítics i el silenci —que ara s’està acabant— del món de la lingüística. El Consell de Mallorca també ha caigut en la trampa, com altres institucions, i n’és especialment responsable una consellera que confon la igualtat amb els capricis destrossallengües. Però l’error del Consell està més mancat d’excusa, perquè fa poc la Universitat de les Illes Balears va emetre un document molt clar que avisa de l’error d’aquestes pretensions i dóna recomanacions precises per a l’ús de les marques de gènere. El document va ser enviat al Consell de Mallorca, com a altres institucions de les Illes, i va ser àmpliament difós per la premsa. Els consellers ho sabien perfectament, i tots, amb una sola excepció, han decidit de fer més confiança als tòpics d’una moda banal que a les recomanacions acadèmiques.
El fet és greu, perquè suposa un menyspreu en tota regla de la institució que, segons l’Estatut d’Autonomia, és l’òrgan oficial consultiu sobre tot el que fa a la llengua catalana. Consultar la Universitat o no fer-ho és una decisió dels polítics, però en aquesta ocasió fer cas d’allò que feia poc havia manifestat era particularment recomanable. El fet d’ignorar-la i de contravenir a les seves indicacions és preocupant, perquè crea un precedent que podria estimular altres actuacions similars en el futur de conseqüències més transcendents.
L’error —com tots— encara es pot corregir. S’imposa que la presidenta proposi al ple la revocació de l’acord i la retirada fulminant de la Guia i d’aquell programa que han posat als ordinadors, de nom Themis, que és una maquineta de destrossar la llengua que haurien de protegir.

(Article publicat avui al Diari de Balears)

També us interessa: Llengua, gènere i sexe

8 comentaris

Els toros han mort. Visquen els bous

Aquí teniu el darrer article de la temporada de les nostres Bones paraules. Tornarem el primer dissabte de setembre.

«Malgrat la seva aparença, toro és una paraula catalana emprada pels nostres clàssics medievals. Que l’espanyol hagi tingut alguna cosa a veure amb el manteniment i reforçament del mot és una altra cosa, una possibilitat. Però una paraula emprada àmpliament pels clàssics s’ha de considerar part del nostre patrimoni lexical i res no s’hi pot objectar. Antoni Maria Alcover no pensava igual, i escrivia “¿Per que hem d’arreconar el mot brau o bou, que’ls-e tenim a casa, per anar a ca-d’altri a cercar el toro, que gens de falta’ns fa ni hem de mester per res?”. Coromines ha fet una defensa enèrgica de toro, sembla que científicament correcta, en la qual qualifica aquell Alcover de “simplista i improvisat filòleg”. Toro és una paraula tan catalana com moro, diu el nostre savi lingüista, que afegeix que és el joc torturador del toro “el que és legítim mirar amb fàstic (més que res la figura repugnant del torero), no pas el nom de la víctima” ». Continua aquí.

16 comentaris