No m’agrada que els diaris facin innocentades el 28 de desembre. Si el matí no t’aixeques amb la idea al cap que és el Dia dels Innocents, pots ser enganyat fàcilment (depèn del calibre de la innocentada). I si vas preparat, has de perdre temps i energia cercant la broma, que de vegades és evident i estrident i altres vegades no tant. Tenint en compte les coses que passen en aquest país i les notícies que duen normalment els mitjans, sovint no és fàcil destriar si una notícia és una innocentada o no ho és. No, els mitjans seriosos no fan innocentades.

Però, a més, celebrar d’aquesta manera el Dia dels Innocents és un fet d’aculturació a una cultura que no és la pròpia. Les brometes del dia 28 de desembre només es fan a Espanya i als països “derivats”. En tot cas, a la resta del món, si ho fan, fan la gresca el primer d’abril (Dia d’Enganar, April Fools’ Day, Poisson d’Avril, Pesce d’Aprile, etc.). Seria bo, doncs, que en aquest punt també mantinguéssim la distància oportuna.

I dit això, jo també enguany he fet una innocentada el dia 28: el post precedent. Un poc com a “venjança” del Diari de Balears, que duia la seva innocentada, llegint la qual vaig haver d’estar una estoneta fins a caure-hi. Veig que el diari s’ho ha agafat amb humor i esportivitat, i avui se’n fa ressò. I, a més, no em direu que no era una broma amb missatge!

De totes maneres, ha estat la primera i la darrera innocentada. No en faré més.

A partir d’aquest gener el Diari de Balears farà canvis importants en el seu model de llengua. El diari ha encarregat la revisió del llibre d’estil a Gabriel Bibiloni, qui a partir d’ara serà també qui de manera permanent supervisarà i dirigirà la feina de l’equip de correctors (que, d’altra banda, serà ampliat). Amb el nou model el llenguatge serà més genuí i desapareixeran els castellanismes (com atur, segon cinturó, plantejar, apostar, vacunar, donar a conèixer, quiròfan, el proper any, etc.). Els topònims ara seran escrits correctament (Portocristo, Son Bordoll, Son Cervera, Son Santjoan, Parc de Mar, etc.). També es millorarà la sintaxi (per exemple, ja no es dirà mor un obrer en caure d’una bastida) i s’usarà sistemàticament la preposició per a segons la normativa.

Gabriel Bibiloni ha manifestat la seva satisfacció per aquesta millora, que vol convertir el Balears en referent lingüístic per a altres mitjans insulars, i, en un dia tan assenyalat com avui, dóna els molts d’anys a tots els amables lectors d’aquest blog, que, dia rere dia, ens honoren amb el seu seguiment fidel.

Si no existís l’espanyol, potser diríem estacionar un auto, potser parcar un auto, però probablement no diríem ni aparcar un cotxe ni aparcament per al lloc on els vehicles es deixen aturats. El darrer article de Amb bones paraules tracta d’això.

.

Diverses vegades he lamentat amargament la pronúncia infecta de molts dels nous actors de cinema (i dobladors), que fan que algun film (de fet, bastants) sigui repulsiu per a qualsevol persona amb bon sentit de la llengua i amant de la seva correcció. Avui és un gran plaer fer-me ressò del cas contrari. Pa negre és una meravella en molts d’aspectes (que ja han dit i diran els crítics de cinema), però també en el de la llengua. Els qui vagin a veure’l sentiran un català deliciós, amb una dicció perfecta i perfectament catalana. Una cosa que, especialment en boca d’infants, comença a fer-se de cada vegada més estranya. Una delícia de català, malgrat el luhu (luxe) i el mònstruu, que és la llengua de l’època i que, evidentment, no és cap problema. El català dels infants és perfecte, començant per aquest gran petit actor que és Francesc Colomer, el protagonista. També el dels adults, potser amb una mica d’excepció de Nora Navas, amb pronúncia un poc tirant a bleda. Agustí Villaronga té entre els altres mèrits el d’haver sabut triar els actors adequats. I tot ens fa veure que fora de la zona catastròfica de Barcelona, encara queda molt de bon català.

Un seguidor dels meus articles, que ha viscut de prop les eleccions recents del Principat, em demana la meva opinió sobre les paraules sondeig, comicis i mesa. I la meva opinió és que els tres mots són castellanismes dels molts que infesten la nostra pobra i desfigurada llengua.

Podeu llegir l’article complet aquí.

Una altra xerradeta sobre els carrers de Palma. En aquest cas, els noms de les Avingudes.

Podeu escoltar tots els àudios aquí.

Aparcament (sense ORA) al costat del Triquet

El mateix lloc, amb el mercat del dissabte, els anys 20

El mateix lloc i mercat els anys 50

L’Avinguda del Marquès de la Sènia (avui Avinguda d’Alemanya) presidida per Ramon Llull. A l’esquerra, l’Escola Normal (avui Institut Joan Alcover)

L’Institut Balear (avui Ramon Llull) durant la construcció

Aquesta bèstia terrífica té un nom que en totes les llengües europees, que són moltes, comença per croco-, escrit així en les llengües romàniques i l’anglès, i kroko– en la resta de llengües. Pel que fa a les romàniques tenim el francès crocodile, el portuguès crocodilo i el romanès crocodil. Només l’espanyol (cocodrilo) i l’italià (coccodrillo) tenen una forma peculiar i atípica, resultat d’un canvi d’ordre dels sons. Els codificadors del gallec oficial aquesta vegada s’han estimat més anar amb el portuguès que amb l’espanyol i han implantat crocodilo; també en basc es diu krokodilo. El mot ve del llatí crocodilus, que al seu torn ve del grec krokodeilos, format per kroko (còdol, pedra arrodonida dels rius o torrents) i deilos (cuc), per l’aparença de l’animal. Continua aquí.