Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

Sobre parc, aparcar i aparcament

Encara que a molts la paraula parc els pugui semblar més anglesa que el Big Ben, la realitat és que és un mot francès i de nissaga ben llatina. Paraula francesa medieval, derivada del llatí parricus ('clos'), i aquest, derivat de parra ('parral', 'reixat'), d'on ve la nostra parra, parenta llunyana, doncs, del Central Park de New York. El mot francès significa originàriament 'extensió gran de terra destinada a la cria d'animals en llibertat', i del francès passà amb aquest significat a l'anglès, on ja es documenta en temps medievals. En època moderna ha passat de l'anglès a la majoria de llengües (italià parco, espanyol i portuguès parque, alemany i altres llengües germàniques park, esperanto parko, etc.) i ha pres diversos significats (parc nacional, parc urbà, parc d'estacionament, parc infantil, parc d'artilleria, parc tecnològic, parc zoològic, parc d'atraccions, parc d'ordinadors, etc.).

Sembla que aparcar és un derivat de parc, però això és una il·lusió etimològica, si em permeteu el terme, paral·lel a il·lusió òptica. Aparcar és simplement una paraula agafada de l'espanyol, com tot el lèxic relacionat amb l'automoció (cotxe, intermitent, baca, carretera, autopista, carril, rotonda, etc.). Hauríem fet aquest derivat sense la subordinació del català a aquella llengua? Segurament no. I aquí cal parlar de dues coses: el lexema parc i el mecanisme derivatiu que genera verbs amb el prefix a- i un lexema nominal. Pel que fa al lexema, les llengües del nostre voltant fan servir o bé la solució anglesa (anglès to park, italià parcheggiare, derivat de parcheggio i aquest derivat de parco), o bé la solució francesa, estacionar (francès stationner, portuguès estacionar). Estacionar és paraula difosa pel francès, llengua que ha creat el mot derivant-lo de station. I aquest surt del llatí statio, que significa 'el fet d'estar dret, immòbil', derivat de stare. Després significà el fet d'aturar-se i el lloc on un s'atura (d'aquí les estacions del Via Crucis, dels trens, dels autobusos, de taxis, etc.). L'espanyol i el portuguès tant diuen aparcar com estacionar, si bé amb algunes diferències estilístiques. En els països hispanoamericans no es diu aparcar sinó parquear (i en els de més al sud, estacionar). Un català no interferit per l'espanyol tant podria recórrer a una solució com a l'altra. Però a mi em pica especialment la qüestió morfològica, el verb fet amb el prefix a- (aparcar) que el català calca submisament.

La qüestió dels verbs formats amb prefix a- és enormement complexa i reclama un estudi urgent i profund. Aquí només el puc començar a embastar. Diguem només per a enunciar el tema que aquest recurs és molt productiu en espanyol, però que l'hem de sotmetre a revisió en català. Mentre en castellà es diu acondicionar, acorazar, ametrallar, amueblar, atormentar, atravesar, etc., nosaltres idem condicionar, cuirassar, metrallar, moblar, turmentar, travessar, etc. Però a més d'aquests mots, que no ofereixen cap dubte normatiu, hi ha una llarga llista de verbs formats sense el prefix, que són usuals en la llengua medieval (canalar, consellar, graciar, llunyar, ruïnar, talaiar, etc.) i que avui es diuen amb el prefix a-. Fora de l'espanyol, les llengües romàniques tenen una clara preferència per la derivació sense prefix, sobretot en paraules noves: esp. acordonar, fr. cordonner, it. cordonare; esp. acotar, fr. coter, it. quotare; esp. afrancesar, fr. franciser, it. francesizzare; esp. ajusticiar, fr. justicier, it. giustiziare; esp. apuñalar, fr. poignarder, it. pugnalare; esp. asalariar, fr. salarier, it. salariare; esp. arruinar, fr. ruiner, it. rovinare; esp. acorazar, fr. cuirasser, it. corazzare; esp. ametrallar, fr. mitrailler, it. mitragliare. No dic —ben alerta— que no hi hagi en català verbs ben genuïns formats amb el prefix a (abraçar, acaramullar, aferrar, afluixar, agafar, agenollar, allargar, aparellar, aprimar): dic que hauríem de revisar la genuïnitat del fenomen globalment i especialment pel que fa a les paraules modernes. Per exemple, no sabem per què Fabra va preferir metrallar a ametrallar i, en canvi, va prescriure afusellar i no fusellar, com la nostra intuïció diu que hauria de ser.

Doncs bé, deixar un auto aturat a un lloc destinat a aquest efecte es diu en totes les llengües veïnes o bé estacionar o bé una paraula formada sobre parc, però sense aquest prefix a- (anglès to park, alemany parken, italià parcheggiare, espanyol americà parquear, romanès parca, i també en francès existeix parquer). Sembla bastant evident que aparcar, amb el nostre obscur prefix, és una conseqüència automàtica de la dependència del català a l'espanyol, sense la qual probablement diríem estacionar o qui sap si parcar. Però ara només faig observació i descripció de la realitat. No sé ben bé quina paraula hauríem de preferir, en el cas que no decidíssim —com ja ha decidit la majoria— no fer problema de aparcar. Alguns col·legues defensen estacionar, però tot són opinions.

Del lloc destinat a estacionar vehicles se'n diu aparcament, un altre calc de l'espanyol que també té una "anomalia" morfològico-semàntica. Una altra, a més de la hipotètica anomalia de la a inicial. Efectivament, el sufix -ment serveix per a fer derivats que designen una acció determinada (trencament, pagament, advertiment, etc.), no el lloc on es fa una cosa. L'aparcament, en tot cas, seria el fet d'aparcar. Si em permeteu el to, dir aparcament d'un lloc on hi ha autos estacionats és com si d'un cementeri en diguéssim un enterrament. Tanmateix, podem ser indulgents amb aquesta metonímia, que altres llengües practiquen amb la paraula estacionament. Com es diu en les altres llengües del lloc per a estacionar els vehicles? En anglès es diu car park (anglès britànic) o parking lot (anglès americà). En anglès parking vol dir només l'acció d'estacionar, no el lloc. Van ser els francesos, que per un procés semblant al de l'espanyol, van inventar el parking (lloc), una paraula "anglesa", doncs, creada en francès, com el footing, un altre curiós fals anglicisme, en aquest cas creat per espanyols. Amb tot, la Commission Générale de Terminologie et Néologie recomana parc de stationnement. El fals anglicisme parking s'ha estès a diverses llengües, i és paraula incorporada al DIEC, com a sinònim secundari de aparcament (lloc). En alemany es diu Parkplatz (lloc d'estacionament), en italià parcheggio i en portuguès parque de estacionamento o simplement estacionamento. Com es veu, hi ha per a remenar i triar. Crec que jo triaria parc d'estacionament.

Finalment, voldria parlar d'un significat especial de aparcar que ha creat l'espanyol: el significat de 'deixar un afer pendent' ("no hi va haver acord i el tema es va aparcar"). Si no vaig errat, aquest és un significat d'origen metafòric exclusiu de l'espanyol. Aquesta accepció, doncs, s'ha de considerar un hispanisme semàntic. Aquest és un significat d'origen metafòric exclusiu de l'espanyol. Aquesta accepció, doncs, és un hispanisme semàntic.

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, en dues parts, esl dies 18 i 26 de desembre de 2010.

Tots els articles