Bastió, no baluard
Avui a Amb bones paraules recoman a tothom de parlar de bastions i no de baluards, almenys quan ens referim als de la ciutat de Palma. No he estudiat els usos tradicionals a altres parts del país, però a Mallorca la cosa és més o menys clara.
9 comentaris
9 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Amb poques paraules. Com sempre, he après una nova lliçó amb el vostre comentari; ara jo ho sé per a propers textos que pugui escriure (i mira que n’he parlat del baluard). Només se’m planteja un dubte: que en feim d’Es Baluard, el museu d’art modern i contemporani? Mantenim la denominació menys adient, com al centre comercial Porto Pi? Que en dirà d’això, l’editor del Diari de Balears?
M´imagín que Es Baluard és com un nom propi, com una marca comercial, i ja s´ha de quedar tal qual. Per a la resta d´usos, encara hi som a temps de reconduir el tema.
Es Baluard, nom (o sobrenom) del museu, amb el seu article salat, és un nom de marca, com Sa Nostra o el centre comercial Porto Pi. I els noms de marca no es poden tocar. Són com són.
I no crec que a ningú li passi pel cap de canviar-lo per un articlet d’un lingüista insignificant. Ni era la meva aspiració, naturalment: només deman que es digui bastió als bastions com a tals.
Deixau-me dir, també, que d’aquestes qüestions (l’article salat, el mot baluard, etc.) ja n’havia parlat en una altra ocasió. Un article que crec que molta gent hauria de llegir, per cert.
I si vas a Maó i vols veure es Pont de Sant Roc, demana com arribar a sa Plaça “Bastión” (sí amb ena final que es de capital son així). Si demanes per sa Plaça Baluard ningú t’entendrà.
I a Eivissa, ¿com ho diuen? Allà en deven de tenir uns quants de bastions….
I a Ciutadella hi ha el bastió de la Font, dit sempre bastió. A Eivissa, que tenen intacta tota la murada, crec que és com a Mallorca: si no vaig errat ara diuen més aviat baluard.
El teu article als que ens dones accès des d’aquí hauria d’ésser llegit no per molta gent, com dius, sinó per tothom, puix que ajuda molt a veure clar no tan sols la conveniència de l’ús de bastió en lloc de baluard, sinó que aclareix moltes altres coses.
La meva mare, com la teva, també deia, de vegades, “baluarte”, amb a neutra, referint-se a una cosa de molt embalum que feia nosa.
I pel que fa als noms comercials, hi hauria d’haver una llei que els regulàs un poc. Potser direu que si estan mal escrits o són ridículs això només és mostra de la ignorància de qui els ha tret al carrer o als mitjans de comunicació, vaja, que és cosa només seva, però a mi, aquesta ignorància o toixarrudesa aliena em fa sentir mal a pler, i fins i tot envergonir.
No obstant, no oblidem que el mot baluard és ben correcte i és l’estàndard dels textos militars i històrics acadèmics catalans, potser perquè al principat l’ús és més freqüent que bastió. Vegeu a tall d’exemple:
F. Xavier Hernandez “Història militar de Catalunya”, Rafael Dalmau, Editor; Barcelona (2001 – 2004), especialment el vol. III (2003) que va de Casp al s. XVIII i en concret el capítol “La poliorcètica als segles XVI i XVII”.
També J. Albareda i Salvadó, P. Gifré i Ribas “Història de la Catalunya moderna” Pòrtic/Edicions de la UOC, Barcelona (1999) a la part del setge de Barcelona el 1714 –>”…no sense dificultats, perquè el baluard de Sant Pere va ser pres pels ocupants i reconquerit onze vegades en un dia pels resistents barcelonins,…”
És curiós, no obstant, que en la primera obra, malgrat fer un ús extensiu del mot “baluard”, en una pàgina no numerada es troben dos peus de foto referents a les fortificacions de Cotlliure i l’Alguer i en un cas fa servir el mot “bastió”.
Per cert m’acabo d’adonar que a la primera obra que cito del missatge anterior, surt la planta de la fortificació d’Eivissa i fa servir el mot “baluard” fent esment al “Pla Director de les Muralles Eivissa (Cámara/Cobos, 2001)
Ja he dit que, en principi, només propòs parlar dels bastions mallorquins d’acord amb la tradició mallorquina. No he estudiat els usos tradicionals a fora de Mallorca, però promet de fer-ho. Potser hi haurà sorpreses agradables per a mi.
En tot cas, que uns textos moderns (ni que fossin del segle XIX o XVIII) parlin majoritàriament de baluards no vol dir res. Ni que aquest hagi de ser necessàriament l’estàndard català. La castellanització del nostre lèxic és un fenomen molt antic i una part d’aquest encara està per explorar.
A Eivissa i a Mallorca, ARA es diu “baludard” perquè en castellà es diu “baluarte”. El que hem d’anar a cercar és què deia la gent parlant normalment en català quan els bastions encara existien i els anomenaven cada dia. A Mallorca tothom deia “bastió”, no “baluard”. M’agradaria saber què deien a Barcelona i altres llocs.