Malament anirem si els qui han de donar llum donen fum. I què faran els porcs si les ovelles grufen? El Termcat acaba de treure un document sobre terminologia papal, en el qual ens diuen que perquè surti fumata blanca es crema “palla seca”. Tot d’una m’he posat a pensar com deu ser la “palla verda”. Vaig al diccionari, que em confirma que efectivament jo no ho somiava: la palla és la “Tija de blat, d’ordi, de sègol i d’altres grans, seca i separada del gra”. Si no és seca no és palla: es tija verda. Igual que una pansa si no és seca no és pansa: és un gra de raïm.

El problema no és un error puntual, que tothom es pot errar. El problema és que al Termcat i a la Secció Filològica hom els ho ha dit una vegada i una altra, i les dues institucions es tanquen com a cloïsses, ignorant altivament qui, carregat de raó, no pretén més que esmenar un greu error de la codificació lexical. El Termcat es nega a corregir el gran barbarisme de l’assecador de cabells, i la Secció Filològica es nega a suprimir el desgraciat exemple de l’entrada assecar del DIEC “Poseu la roba estesa al sol perquè s’assequi”, que intuesc que serveix al Termcat de justificació. Dues relliscades que mostren que ni l’autoritat lingüística s’escapa de la perversió que l’espanyolització causa en la configuració dels conceptes, en aquest cas els conceptes d’assecar i eixugar.

Doncs haurien de tenir present que l’autoritat prové de la saviesa i de l’excel·lència en l’actuació. Sense això, l’autoritat que deriva d’un decret o d’un acte administratiu, s’acaba assecant. I que no diguin que aquest error –o qualsevol altre– ja està massa estès per a esmenar-lo, perquè esgrimint tan pobre argument en lloc d’esmolar encara faran més osques.