No escolten
Escoltar és molt important. Escoltar amb les orelles ben badades, sumar coneixements i no oblidar. Així progressen els pobles. Bé, escoltant i llegint, que és la mateixa operació aplicada a la via escrita de difusió de la cultura.
En aquest nostre país progressaríem més aviat si la gent escoltàs un poc més. I la nostra llengua pública i privada tindria molta més qualitat si la gent escoltàs els qui en saben un poc o molt. Però els qui ens dedicam a la tasca d’intentar millorar-la caiem un cop i un altre en la quasi desesperació en veure que poc que escolten alguns.
Ahir, llegíem en un diari “Ja s’escolten comentaris dins el PP en el sentit que…” Com que era diumenge, potser el corrector estava de vacances. Però avui hi tornen, i a la mateixa secció: “Ahir s’escoltaren alguns comentaris intencionats amb referència al vestit que es posà la princesa d’Astúries…” Per ventura el corrector també està de vacances, que avui també és festa”. En qualsevol cas, el redactor i segurament el corrector —si hi era— no van llegir el meu post El trastorn dels sentits. Si és així, encara hi són a temps, si tenen ganes d’escoltar i d’aprendre unes coses que estaria molt bé que sabessin.
I continuant amb el mateix tema, avui llegim a portada que “la família reial escolta missa a la Seu de Mallorca”. Escoltar missa, sincerament, em fa arrufar el nas. Jo hauria dit oeix missa, com s’havia dit sempre, i si els sona massa enravenat, que escriguin assisteix a missa, que tampoc no està malament. Però sobretot que escoltin.
3 comentaris3 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
El Diari de Balears ha fet història, i està encara pendent de rebre molts més suports dels que té, i augmentar considerablement el seu número de lectors. És l´única referència local que tenim de diari generalista escrit en català, i per això mateix no hauria d´estalviar esforços de cara a assolir la màxima correcció lingüística i evitar badades (repetides) com les que indicau.
És ben eloqüent el contingut de les oracions citades. “Comentaris dins el PP”, “el vestit que es posà la princesa d’Astúries” i “la família reial”. En aquest la forma s’adiu perfectament a un contingut castellanofílic, i lèxic i semàntica es castellanitzen.
En mallorquí deim “oeix missa” o “ou missa”? Segons s’Institut d’Estudis Catalans, ou i ouen són formes valencianes, però es diccionari mallorquí d’en Pere Antoni Figuera (1840) enpra ou i no oeix en ses definicions.