La Universitat de Barcelona es posiciona per «blog»
Els serveis lingüístics de la Universitat de Barcelona s’han posicionat per la forma blog, com es veu en aquesta pàgina. És una bona notícia. A poc a poc el món de la filologia, els lingüistes i els responsables de la correcció lingüística dels mitjans de comunicació i les editorials es van decantant per la grafia lògica. La blogosfera catalana, en canvi, continua majoritàriament a la deriva. Però no tota, és clar.
10 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Doncs sí! És una molt bona notícia; i com a estudiant(a?) de la Universitat de Barcelona, ho celebro encara més! Ara només falta el beneplàcit del Termcat i l’Institut, que espero que no trigui gaire… Ànims! 😉
No comprenc aquesta obsessió vostra per tal d’anomenar això a l’americana. D’ençà dels Blocs de Notes d’en Pedrolo – els millors blocs de notes mai escrits entre nosaltres, i que, si us n’adoneu, veureu que podrien encabir’s perfectament en els blocs elèctronics d’ara mateix; i de fet, només canviant certs noms, no hi trobaríem res a dir, ans els trobàvem d’una “actualitat roent”; d’ençà d’aquests blocs de l’insobrat Pedrolo trob que de dir’n de bloc als blocs és perfecte i de blocaires als blocaires així mateix perfecte. Trob en canvi pobre tant blog – una contracció una mica constipada – com bloguista, encara pitjor, i amb el nas tapat de més a més.
Glaçà, el problema és que l’origen de blog no té res a veure amb el de bloc. Blog és un escurçament de web log (diari web). Parles de l’obsessió per dir-ho a la americana. Però, per què és americà escriure-ho amb g? Potser no hi han paraules catalanes acabades en g, atenent precisament a la seua etimologia (psicòleg, demagog, pròfug, Hug, burg, etc.)? recorda que la pronúncia de la g implossiva (final de síl·laba) és la mateixa que la de la c. D’altra banda, si es vol escriure bloc, no per això hauríem de bir blocaire, sino blogaire, de la mateixa manera que no diem, de groc, grocor, sinó grogor.
Trobo que el bloquista Glaçà hauria de rellegit l’article que, sobre aquest tema, va escriure Gabriel Bibiloni ja fa temps.
D’altra banda, és ben cert que els Blocs de Notes de Pedrolo eren blocs, és a dir, plaguetes. Res a veure amb les bitàcoles electròniques, a parer meu.
El cas, desconegut amic Glaçà, és que es tracta d’un mot no català, internacional, i que en la majoria de llengües cultes del món ha estat adoptat així, amb la seva forma anglesa, i que encabir-lo entre les accepcions de “bloc” resulta molt forçat. La forma blog és ben útil perquè quasi tothom sap de què es tracta, i no es confon amb “bloc”.
I una altra cosa: en diverses ocasions he sentit locutors que pronuncien Internet amb la e final neutra, com la pronunciam al mot “net” (resultat de netejar). Pronunciant el mot a l’anglesa, amb final com el mot “nét” (fill d’un fill o filla), no violentam gens la pronunciació catalana i no desfiguram el mot. Crec que ho haurien de tenir en compte.
I la d’Alacant, també: http://blogs.ua.es 😉
Gràcies, Anna, de la informació.
Estic d’acord també amb n’Antoni Llull sobre la pronúncia d’Internet. Fins i tot hi ha algun locutor per aquí que pronuncia neutra la e de punt es (el domini .es). Ja són ganes de “neutralitzar”.
I quants de professors (mallorquins) de Català no hi ha que pronuncien també “interès” amb vocal neutra, cosa que fa mal a les orelles? Gairebé tots!
No oblidem que a Mallorca sempre hem dit “això no m’inter[é]ssa” amb [é] tancada, i per la mateixa raó també hauríem de pronunciar “interès” amb [é], no amb schwa.
Aquí l’ortografia (centralista o barcelonina, almanco en aquest punt, però comuna a tots, per consens) ens confon. De la mateixa manera que escrivim “és”, “església” i “témer” però ho pronunciam amb vocal neutra, crec que podem escriure “interès” (mentre l’IEC no admeti també “interés”, com ja fa, amb bon criteri, al meu entendre, l’AVL) i pronunciar, emperò, “inter[é]s, com ho havíem fet sempre.
I quin mal hi hauria que l’IEC admetis la dualitat de formes “interès/interés”, “cafè/café”, “cinquè/cinqué”, “és/ès”, “témer/tèmer”, “església/esglèsia”, etc.? Sembla que els “instituters” (com en deia mossèn Alcover) hi tenguin pànic, a aquests doblets, com si això posi en perill la unitat de la llengua catalana!
Conta una tradició popular, recollida per mossèn Alcover, que quan En Tià de Sa Real veié que l’al·lota que ell pretenia anava a casar-se amb un altre, per pressions de la familia, li enflocà aquesta glosa:
Adiós flor d’hermosura
abraçada amb l’interés
ja no mos vorem mai més
si no és a la sepultura.
Déu te do tanta ventura
com desig per mi mateix.
Jo sempre he sentit dir interés, i es veu que en el segle XVIII ja era així. Un glosador tan bo com En Tià no hauria fet una rima basada en la grafia, sinó en la pronunciació, que és el que cal fer sempre.
A part de felicitar-te per la pàgina en Defensa de la paraula blog, et volia fer la meva aportació amb el següent enllaç a la nostra xarxa de blogs de Reus per si el vols incloure a la pàgina.
http://blogs.de.reus.googlepages.com/
Jo des del principi que vaig adoptar el blog, abans d’haver llegit res a internet sobre la polèmica amb el bloc, igual com tants altres amb una mica més de criteri o sentit comú, i fins i tot en faig sovint apologia a la meva pàgina, però s’ha de reconèixer que està costant.