TV3
Així com Déu va fer l’home a la seva imatge i semblança, una cosa ben igual li va succeir a CIU quan va fer TV3 (i Catalunya Ràdio). Vull dir que les va fer a imatge i semblança de CIU, no de Déu, que a tant no hi arribaven. Una altra cosa hauria estat difícilment comprensible. Una força política que no creu en la nació catalana sinó únicament en una part, una força política el món de la qual s’acaba en els límits de les quatre províncies, una força política que considera els valencians i els illencs com uns estrangers una mica més propers o més simpàtics que els altres, va muntar una televisió i una ràdio que viuen en el seu món autonòmic —i en el seu món espanyol— i que es desentenen olímpicament de la meitat de la societat que les mira i escolta.
Negació de l’àmbit nacional i Espanya com a referència sistemàtica són els dos vicis de naixença que aquests mitjans han mantingut amb una tenacitat digna de la prova més dura al llarg d’una vintena grossa d’anys. Que TV3 és —com les seves germanes— un instrument d’espanyolització en català, i de col·laboració amb el projecte espanyol d’esmicolament de la nació catalana, ha estat dit per activa i per passiva, una vegada i una altra, però la Casa no s’ha desviat ni un pam del camí marcat inicialment. Un exemple recent i il·lustrador: el passat 17 de març el Telenotícies migdia va obrir amb la notícia de la manifestació espanyolista de Navarra que estava convocada per al capvespre. Però ni una paraula de la que estava convocada a Palma per al mateix capvespre. L’endemà, i l’endemà de l’endemà, els Telenotícies han fet gran atenció a les reaccions produïdes arran de la manifestació navarresa. Ni una paraula de la gran manifestació mallorquina que aplegà 50.000 persones. TV3 parla de les Illes i del País Valencià, però sense volta ni solta: el dia que no diuen res d’una manifestació transcendent, o de la constitució del Consell de Mallorca, o de l’aprovació d’un nou Estatut, són capaços d’informar d’un incendi produït a un apartament d’Alcúdia. Quan a TV3 —i a les seves germanes— es donen dades sobre el que sigui, el marc sempre és la comunitat autònoma principatina i Espanya. Als programes emblemàtics d’humor, com Polònia, hi surt escarnida tota la fauna espanyola, però sembla que és impensable que hi aparegui un Matas o un Camps, que no són menys escarnibles que els altres. A les tertúlies de Catalunya Ràdio no paren de parlar del País Basc, però dels temes de la política valenciana o illenca qualque referència a corre-cuita, molt de tant en tant i gràcies.
Amb tot, una televisió que dispensa aquest penós tractament a les Illes i al País Valencià té una quota de seguiment de quasi 4 per cent a les Illes (i ha arribat a prop del 8 per cent) i de 2 per cent al País Valencià. Quina quota tindria si s’ocupés amb convicció dels afers d’aquests territoris i de la seva gent? Segur que molt més alta. Però quins curiosos responsables tenen aquests mitjans que menyspreen la seva audiència, el seu mercat i, fins i tot, els possibles ingressos publicitaris que aquest mercat els donaria!
Molts pensaven que hauríem d’esperar que ERC, un partit teòricament independentista i que creu en el marc nacional dels Països Catalans, es fes càrrec de la gestió dels mitjans per a arribar a una nova situació. Doncs ja hi som: Esquerra és ara la responsable de gestionar Cultura i Mitjans de Comunicació. I TV3 és més espanyolista i més localista que mai. Per a molta gent la sorpresa esdevé autèntica perplexitat. I la desoladora conclusió és que ni amb Esquerra. Quin partit hem d’esperar ara que vingui a arreglar-ho?
Les circumstàncies han volgut que aquesta situació coincideixi amb el fet que la recepció dels canals de la Corporació Catalana perilli seriosament a les Illes i sobretot al País Valencià. Doncs que ningú no es confongui. D’ençà de la creació d’aquests mitjans els valencians i els illencs hem mantingut una brega constant i enèrgica contra les adversitats per rebre aquestes emissions. Ho hem fet perquè són canals en català i perquè tenen una qualitat a llegües de la misèria que representen el Canal 9 o IB3. I molts perquè, a més, veiem en els canals de la Corporació l’única possibilitat, de moment, de tenir una sensació de normalitat nacional en el terreny dels mitjans de comunicació, cosa que mai no ens donaran les televisions i ràdios autonòmiques de més avall. Alguns els miram amb la profunda incomoditat de sentir que fas la mitja rialla estúpida a qui t’ignora i et menysprea cada dia. Encara que el menyspreu vingui disfressat de presumpte “respecte” i de “no ingerència”, el típic discurs regionalista principatí. Però ara, en els moments crítics —per la deriva de TV3 i per la possibilitat de perdre’l a la meitat del País— intensificarem la lluita més que mai. No hi ha cap contradicció: és la lluita que hem fet sempre, és una sola lluita contra els qui volen una TV3 autonòmica, regional i exclusivament principatina, siguin els Camps de torn o els seus mateixos responsables polítics, incapaços de reconvertir-la en televisió nacional i sembla que incapaços ara de moure un dit per salvar-la al País Valencià.
4 comentaris4 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Tot i que la TV(E)3 és, com va dir En Nadal Batle, “el mitjà d’espanyolització més subtil”, i això tant si és en mans de CiU com dels PS”C”(PSOE) com d’ERC, la setmana que ve els espanyols d’en Camps en tallaran la recepció a la Catalunya del Sud. Espanya, dels catalans, no en vol res. Ni tan sols un mitjà absolutament enfocat a l’espanyola com és la TV(E)3.
Si heu provat d’escoltar la programació de Catalunya Ràdio d’avui, haureu comprovat com en tot el dia no s’han dignat a dir ni una sola paraula sobre l’atemptat espanyolista a la llibertat d’informació que s’esdevé a hores d’ara a les nostres terres germanes del sud.
Els regionalistes del Principat fan un paper miserable amb els nostres compatriotes del sud que resisteixen a la zona més colonitzada de la nostra nació, a València, precisament on més ajut han de menester els patriotes que hi mantenen encesa la flama de la catalanitat. Us imaginau un infant a una escola en què és víctima d’abusos i maltractaments per part dels altres alumnes i que, en demanar ajut a un germà seu, aquest li respongués que, “per respecte” no el pot ajudar per no fer “ingerències” a la classe del germà maltractat? Es mereixeria ésser tingut per germà el qui es nega a defensar el qui necessita ajut pel fet que aquest necessitat es troba en minoria dins la classe? Quin qualificatiu es mereix el germanastre que respecta més la majoria que escup a la cara del seu germà que no aquest mateix germà?
Els catalans com més va més ens assemblam als jueus de l’Alemanya dels anys trentes. Dins aquests, hi havia la minoria sionista que veia venir que, o els jueus feien un estat, o estava fet d’ells. A casa nostra, els sionistes som els independentistes. Però la majoria de jueus, inclosos els pensadors oficials, es negaven a admetre que Alemanya no els volia. Fins i tot deien -“Hem de treballar perquè Alemanya prosperi i, si prospera, no es ficaran amb nosaltres”. Això mateix han fet i fan tant els de CiU com els del PS”C”(PSOE) amb allò de la “governabilitat d’Espanya”. Esperem que els d’ERC no facin també aquest trist paper.
Us imaginau que els catalans volguéssim negar als castellans el dret de tenir un canal de televisió (un de sol!) que arribàs a tots els territoris castellanoparlants de la Península? No seria això un vergonyós acte de racisme? Qui putes som els catalans per negar als castellans llur dret a tenir un espai castellà de comunicació? Doncs això ens passa en aquests moments als catalans. Espanya (sí, Espanya: el PP de València amb el silenci còmplice del PSOE, amb la pèrdua de memòria d’en Montilla, que no se’n recorda, de l’acord a què va arribar amb Acció Cultural del País Valencià perquè la TV3 s’hi pogués continuar veient per la TDT; a l’hora d’anar contra la Nació Catalana, no hi ha diferències ni “crispación” ni res de tot això entre els franquistes ni els socialistes. Contra Catalunya, el PPSOE és un sol bloc). Ara han començat a València. I, si guanya en Jaime Matas a les Illes, qui dubta que la TV3 no passarà l’estiu arribant a les Balears? Encara hi ha catalanojueus a les Illes que confien en l’acord signat entre en Matas i en Maragall.
Espanya ens duu a l’escorxador i, mentrestant, anam de cap a l’extermini enmig de l’escarrufant silenci dels anyells que van feliços de cap a l’escorxador com si anessin d’excursió.
Magistral article del professor Bibiloni, que feia dies que no escrivia i tots ens enstranyàvem un tant que no digués res sobre el tancament de TV3 al País Valencià. A les Illes penso que acabarà passant el mateix i, d’altra banda, no sé si algú sap si podem perdre l’emissió de freqüències com Flaix que són interessants -lingüísticament, pèssimes- perquè creuen en un marc de Països Catalans com Vilaweb o “El Temps”.
Evidentment, no té res a veure el fet que denunciem, i continuarem denunciant, l’espanyolització de TV3, el catanyol que empren, que no subtitulin l’espanyol -que també es veu a Perpinyà, recordem-ho- però evidentment no podem perdre TV3. No s’ho juguen tot els valencians, ens ho juguem tot tots. Com sempre.
Amb tots els respectes, a mi TV3 no em sembla que ens deixi de banda. Senzillament és una televisió autonòmica, i com a tal es centra en els temes de Catalunya, donant petites pinzellades del que passa a la resta dels PPCC. No ens hem d’equivocar, Tv3 o la CCRTV no és la Corporació dels Països Catalans de Radio-Televisió.
El que hem de fer és reclamar la creació de l’espai televisiu dels PPCC (canal Euro-regió o el que en vulguem dir) i crear una cadena que SI sigui la de tots, juntament amb els acords que escaiguin per acabar amb aquest endèmic perill de perdre les emissions en català que porten arrossegant fa ja més de 20 anys. Essent una televisió autonòmica, tots sentim tv3 com a pròpia.
Tendrem que seguir lluitant per conservar-la mentres els politics de torn ens ignoren quan demanem que la situació es normalitzi i legalitzi d’una vegada. Es una veritable llàstima que els senyors Antich i Sampol, tant que s’omplien la boca de defensar el català durant el Pacte, no fessin res per acabar amb aquesta situació.
Un article fantàstic per cert.
Hem de crear una televisió d’àmbit nacional, dels Països Catalans, una TV PPCC, on tots els catalans d’arreu dels Països Catalans hi tinguem cabuda, una televisió catalanista i independentista, sense embuts i de germanor!